Selecciona Edició
Connecta’t

Un rodatge de dones i família al cor de Valldemossa

El director Benito Zambrano filma a la localitat mallorquina l'adaptació cinematogràfica de la reeixida novel·la de Cristina Campos ‘Pan de limón con semillas de amapola’

Benito Zambrano (esquerre), en un moment del rodatge.
Benito Zambrano (esquerre), en un moment del rodatge.

A dos quarts de sis de la tarda la llum del capvespre es reflecteix als cims muntanyencs que protegeixen la localitat mallorquina de Valldemossa, en ple cor de la serra de Tramuntana. Els seus carrers empedrats romanen silenciosos, amb poc moviment de veïns i gairebé sense visitants, amb locals tancats i tot just un grupet de residents prop de la famàrcia Colom. Els curiosos s'apleguen darrere d'una tanca observant l'anar i venir de càmeres, operaris amb perxes de so, maquilladores i figurants. “Silenci, es roda”, crida una noia vestida de negre mentre els veïns contenen gairebé la respiració per no molestar en l'escena que es grava.

La localitat mallorquina de Valldemossa acull des del passat 25 d'octubre la filmació de la propera pel·lícula de Benito Zambrano, l'adaptació cinematogràfica de Pan de limón con semillas de amapola, la reeixida novel·la de l'escriptora catalana Cristina Campos. Un relat que transcorre en aquest poble de la serra i que explica la història de dues germanes antagòniques, separades durant 14 anys, que es retroben al poble després de rebre un forn de pa d'una misteriosa herència. “Quan la vaig llegir vaig trobar que hi havia coses molt importants per a mi: primer la història m'ha d'emocionar, commoure'm, m'ha de tocar. És un relat de dones, que m'encanta, una història del que són avui les noves formes de família”, explica Zambrano en una pausa del rodatge.

La filmació s'ha hagut d'adaptar als nous hàbits que comporta la pandèmia de coronavirus. Els membres de l'equip passen proves periòdicament i cada dia se'ls pren la temperatura, en un set en el qual no hi falten l'hidrogel i les mascaretes per a tothom que hi ha d'intervenir, des d'operaris a actors, que només se la treuen quan han de rodar l'escena. “Hi ha una inseguretat a l'hora de pensar què passaria si qualsevol de nosaltres es posés malalt i el que comportaria”, admet Zambrano, que reconeix que un cost important de la producció es destina a aquesta inversió en seguretat sanitària “que no es veu a la pantalla i l'espectador no en gaudirà”. El treball s'alenteix per totes les mesures sanitàries, però de moment l'equip no s'ha topat amb cap contratemps i els terminis s'estan complint amb els esforços encarats a estrenar-la el 2021.

Per als actors, la situació i la manera de treballar també són noves. Elia Galera interpreta la Marina, una de les germanes protagonistes que treballa com a metge cooperant a l'Àfrica, un personatge en el qual ha treballat molt la contenció. “És un paper que s'allunya molt de mi. És una persona continguda, tot el contrari de com d'espontània soc jo”, explica. La seva altra meitat a la pel·lícula, l'Anna, la interpreta Eva Martín, que encarna un personatge més tradicional, que no ha sortit mai de l'illa i està casada amb un home amb qui no vol estar. “És com la vida mateixa, passa moltes vegades. Però quan un menys s'ho espera arriba un moviment que et fa anar cap endavant”, explica.

L'adaptació de la novel·la al cinema porta el segell de Zambrano, acostumat a explorar el món femení en les seves pel·lícules, com ja va demostrar a Solas, que va ser reconeguda amb cinc premis Goya. Valldemossa es converteix en aquesta història en un dels elements centrals, gairebé un personatge més. L'equip roda als mateixos carrers per on passegen els protagonistes de la novel·la, una cosa que els actors valoren perquè no sempre és possible. “Viure aquí és un somni, perquè vas a comprar i el forner es diu igual que a la novel·la. En els temps que vivim poder estar a llocs a l'aire lliure per treballar és tot un luxe”, diu Galera, que és a Mallorca des del mes de març en enllaçar el rodatge d'aquesta pel·lícula amb la de la sèrie La Caza: Tramuntana, que s'estrenarà pròximament i la filmació de la qual es va haver de suspendre amb l'arribada del confinament.

La pandèmia també va alterar els plans inicials de rodar l'adaptació a la primavera i va provocar un canvi en les localitzacions, ja que davant de la impossibilitat de viatjar al Senegal algunes escenes es filmaran finalment al gener a Canàries. Zambrano creu que la incògnita després de la pandèmia rau en com seran els nous hàbits de conducta i consum i l'interrogant sobre si el públic tornarà a les sales de cinema. Els grans beneficiats d'aquesta crisi han estat les grans plataformes de sèries i pel·lícules, però Zambrano creu que cal tornar a prendre el carrer quan la situació passi i s'apliqui un remei per a la malaltia. “Si ens aïllem més, acabarem més sols que mai”, conclou.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >