Selecciona Edició
Connecta’t

‘Xarxes fantasma’: un fenomen lligat a la pobresa que dispara els rescats de tortuga a Balears

Només aquest any, 85 exemplars han estat recuperats a les illes després d’enganxar-se amb rudimentaris artefactes utilitzats a les costes africanes

Rescat d'una tortuga a Balears.
Rescat d'una tortuga a Balears.

El mar no acostuma a donar una segona oportunitat i la tortuga Thunderbird, que ha tingut la sort de tenir-la, no l'ha desaprofitada. Travessar l'estret de Gibraltar per endinsar-se en la immensitat de l'oceà Atlàntic pot convertir-se en una cursa d'obstacles plàstics. “En aquest sentit, la costa marroquina és molt perillosa. Es podia haver tornat a quedar embullada”, respira ja tranquil Ricardo Sagarminaga, biòleg de la fundació Save the Med. L'agost passat, aquest rèptil de 15 anys i 75 centímetres de closca va ser retornat a l'aigua després que el rescaressin a Mallorca entre una pasterada de fils, ampolles i teles. “La van trobar a temps i es va deslliurar d'amputacions. D'altres, però, no han tingut tanta sort”, afegeix l'investigador mentre segueix el seu rastre satel·litari des de l'ordinador.

Com la Thunderbird, 84 exemplars més de tortuga babaua (Caretta caretta) han estat rescatades només aquest any a Balears de les anomenades xarxes fantasma (ghost fads, en anglès), un art de pesca utilitzat habitualment a les costes més desfavorides del Magreb en un intent desesperat per capturar qualsevol cosa per menjar.

“No havíem tingut mai tants rescats. I encara no s'ha acabat l'any… Només aquest cap de setmana en van entrar dues més”, relata Debora Morrison, directora del Departament de Conservació del Palma Aquarium. La magnitud d'aquest problema ambiental amb rerefons de drama humanitari, explica Morrison, es resumeix en el munt de xarxes que dia rere dia s'acumulen al magatzem de la seva clínica veterinària: “Les conservo com a proves”.

L'embolic de la tortuga marina amb aquesta al·legoria de l'extrema pobresa va explotar el 2019. El preludi, recorda un any després Sagarminaga, va arribar amb una trucada de mòbil entretallada. A l'altra banda del telèfon, un col·lega ecologista li explicava des de la seva llanxa la troballa d'una tortuga enredada entre desenes de fils que, lligats a ampolles de plàstic com a boies, la impedien submergir-se. El més cridaner és que entre els envasos hi havia el d'una coneguda marca d'aigua mineral algeriana.

Després de veure les imatges, aquest expert va lligar caps. “Era el mateix que el 1990 havia vist utilitzar a pescadors molt precaris a les platges del golf de Hammamet, a Tunísia”, relata Sagarminaga, que acumula 30 anys d'investigació marina. En qüestió de setmanes, el degoteig de tortugues emmallades arribades al litoral balear es va convertir en un tsunami. “Hem arribat a tenir 18 tortugues recuperant-se al mateix temps”, afegeix Morrinson. En paral·lel, Save the Med va retirar 122 artefactes prop de l'illa de Cabrera, a 10 milles de Mallorca. “Quan fins llavors el normal era retirar-ne com a màxim una dotzena”, diu Sagarminaga. “L'any passat en van arribar molts a Eivissa. Ara, més a Menorca”, explica la veterinària.

Una tortuga atrapada per les xarxes de pesca fantasma a Balears.
Una tortuga atrapada per les xarxes de pesca fantasma a Balears.

La fundació va elaborar un informe sobre el nou fenomen i el va enviar a la FAO (les sigles en anglès de l'Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura de l'ONU). “La seva resposta és que ho estan estudiant. Cal pressionar més”. Mentrestant, l'organització ecologista ha creat Med Ghost Fads, un projecte per a una acció concertada a tot el Mediterrani contra la pesca fantasma en el qual col·laboren, entre d'altres, OceanCare, l'Institut de Creixement Verd Mundial (GGGI), SEO/BirdLife i el Sistema d'Observació Costaner de les Illes Balears (SOCIB).

El marcatge satel·litari a Thunderbird i altres dues tortugues monitorat pel SOCIB està permetent esbrinar actualment des de quins punts exactes provenen els artefactes de pesca. “El nostre paper és estudiar la relació entre la variabilitat dels corrents i la trajectòria de les tortugues”, resumeix Joaquín Tintoré, director del SOCIB. La fórmula és aparentment senzilla: si s'esbrina la manera en què els animals es deixen portar a la deriva, també es podrà determinar d'on provenen els artefactes que les embullen fins a Balears.

Canviar els arts de pesca

Una vegada identificades les zones més problemàtiques, la fundació vol repetir l'experiència del 2008, quan va aconseguir introduir canvis en el sistema de palangre de la flota de tonyina, que fins llavors pescava accidentalment 20.000 tortugues l'any. Segons un estudi de l'Obra Social La Caixa i la Universitat de Barcelona, les morts van baixar a entre 3.000 i 6.000 després d'introduir-se aquells canvis.

Sagarminaga confia que el 2021, si la pandèmia ho permet, puguin estar treballant amb pescadors locals de la costa d'Alhucemas, al nord-oest del Marroc, on ja s'ha detectat una gran activitat en aquest art de captura rudimentari. Un equip de la Universitat de Tetuan està col·laborant amb el projecte de cara a accions futures a la zona. “I el 2022 confiem a poder començar a treballar a Algèria”, afegeix l'investigador, que avança a EL PAÍS la col·laboració de Metges sense Fronteres i Open Arms. “És un problema que té el seu origen en la fam. A la costa de Malta també s'ha detectat un augment d'aquests artefactes que creiem que poden venir de camps de refugiats. Si compartim informació podrem abastar un territori més ampli d'estudi”, incideix.

Mentre Thunderbird inicia la seva llarga travessia atlàntica, que la portarà en unes setmanes fins a alguna platja de Florida, la seva companya Gloria fa dies que s'alimenta prop de la paradisíaca Cabrera. En bones condicions, en aquestes aigües s'han albirat fins a una vintena d'exemplars en només un matí. És més fàcil observar-les els dies calorosos, quan suren al mar per deixar-se portar en una pausada deriva assolellada. Detesten els sorolls i els moviments bruscos. La seva tafaneria natural les porta a inspeccionar les embarcacions que s'apropen a vela. Aventureres i curioses, els agraden els reflexos blaus, menjar meduses i travessar oceans.

Més nius a les platges espanyoles

El 24 de juliol del 2019 es va documentar per primera vegada la posada d'ous en una platja d'Eivissa. Abans, n'hi va haver a Castelló, Calblanque (Cartagena) i Castelldefels (Barcelona). Aquest any, la nidificació a Balears s'ha consolidat amb nius a Menorca; s'ha estès al litoral català fins a arribar a la platja de la ciutat de Barcelona i la sorra de Marbella ha acollit el primer niu registrat al mar d'Alborán. Dels nou nius registrats l'any passat a les costes espanyoles s'ha passat a 27 aquest 2020, segons les dades del projecte Caretta a la vista. Els experts creuen que aquesta progressiva colonització de les costes espanyoles anirà a més en els propers anys a causa de l'escalfament global. “Com més temperatura hi ha a la sorra, més probable és que hi neixin femelles. Com que la nostra costa és més freda, ara estan optant per niar aquí per poder mantenir l'equilibri entre sexes”, explica Marcos Llorente, biòleg expert de l'estació del CSIC a Doñana (Huelva).

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >