_
_
_
_
_
Perfil
Texto con interpretación sobre una persona, que incluye declaraciones

Trapero, segona temporada

El major dels Mossos d’Esquadra vol passar desapercebut en la seva nova etapa com a cap i teixir complicitats amb la resta de cossos policials

Trapero, en la seva primera roda de premsa en el seu retorn com a major dels Mossos.
Trapero, en la seva primera roda de premsa en el seu retorn com a major dels Mossos.Albert Garcia
Rebeca Carranco

Amb ulleres, més fumador que mai, Josep Lluís Trapero es va tornar a enfundar dijous l'uniforme de  major dels Mossos d'Esquadra, tres anys després d'un calvari judicial que ha acabat amb la seva absolució. Un dels policies més coneguts d'Espanya, un sex symbol nacional del qual es van fer samarretes, xocolatines i tasses, embastava nerviós davant dels mitjans de comunicació un discurs estudiat. Va transmetre una idea central: he après dels meus errors, que no repetiré, torno sense rancor i disposat a teixir complicitats. Es referia a la Policia i la Guàrdia Civil, que el van acusar sense pietat i el van portar a judici pel seu paper en el referèndum il·legal de l'1-O. En els seus silencis hi subjeia una altra idea: als seus 55 anys, i malgrat tot el que ha patit, els Mossos d'Esquadra ho continuen sent gairebé tot per a ell.

El retorn de Trapero fa tornar la policia autonòmica catalana a la primera línia, després d'haver-se jugat l'existència del cos en els mesos de setembre i octubre del 2017. Però no és la seva intenció, asseguren fonts del seu entorn. En aquesta nova etapa, vol passar desapercebut, allunyar-se dels mitjans, que mai han estat objecte de la seva devoció. El major defensa que ha crescut personalment, i ha mitigat el tracte aspre i la desconfiança que l'acompanyava, i que està disposat a delegar. Una cosa que alguns membres dels Mossos, on continua tenint detractors, miren amb escepticisme. “Les persones no canvien”, repeteixen fins i tot els qui l'admiren.

Amb una personalitat carismàtica, el Trapero que va dirigir els Mossos entre el 2013 i el 2017 era dur, poc avesat a acceptar les crítiques. “He vist gent tremolant en les presentacions”, recorda un agent autonòmic sobre l'opinió crítica del major. “Si li agradava, et deia que era excel·lent; però si no, podies passar-ho malament en una reunió”, afegeix. Malgrat tot, el seu retorn es rep “amb esperança”. “És un revulsiu, ho mou tot”, explica un comandament del cos sobre la mirada ambiciosa que imprimeix a una policia autonòmica que sempre ha perseguit les plenes competències. “Ara anàvem corrents”, es queixen, tot i que l'anterior direcció té un projecte de reestructuració que s'ha quedat en un calaix.

Aquest Trapero que podia arribar a infondre temor ha desaparegut, indiquen els qui el coneixen. “És més humà en el tracte”. I asseguren que al capdavant dels Mossos hi ha una versió millorada d'un comandament intuïtiu, amb una gran capacitat de treball. “No se li escapava ni una coma, no podies intentar colar-l'hi”, recorden sobre el vell Trapero. En només 24 hores, ja ha donat instruccions als comissaris, que li reten comptes des del seu nomenament. “No hi ha hagut un impasse”, expliquen. Sobretot, els ha demanat que s'avancin al que pugui passar amb la crisi que ha generat el coronavirus i els temps convulsos que es comencen a notar al carrer. “Cal saber el que tenim al davant i saber interpretar-ho”, els va dir als comissaris del cos sobre les possibles reaccions d'una població que està patint les conseqüències de l'aturada econòmica.

Tampoc queda rastre, diuen, del Trapero que en una època va flirtejar amb la faràndula catalana, i va arribar a tocar la guitarra per a l'expresident Puigdemont i la periodista Pilar Rahola, entre d'altres. “Ho va tallar en sec”, asseguren. En la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació, va explicar que, abans d'acceptar tornar, va aclarir la seva posició amb el conseller d'Interior, Miquel Sàmper: els polítics dirigeixen la policia per millorar la vida dels ciutadans, per fer bona política criminal, però res més. “Ara encara està més clar”, va afegir, sobre el seu paper de garant de la llei. Amb la tranquil·litat afegida, afirmen, que el seu model d'actuació en el referèndum de l'1-O va ser l'adequat, avalat per la sentència de l'Audiència Nacional.

Si a algun polític se li passa pel cap insinuar-li la possibilitat de celebrar un referèndum, més val que estiguin preparats, diuen entre bromes comandaments dels Mossos, que admeten que “sense ell es viu millor”. No s'han oblidat encara de les reunions que convocava els divendres a la tarda al complex central d'Egara, a Sabadell, quan ja no hi quedava ningú. Això, esperen els qui el coneixen, canviarà, almenys una mica. El nou Trapero vol compaginar la feina amb la família, sobretot després de ser pare tardà en els tres anys que ha estat apartat, centrat en la seva defensa judicial.

Incompatibilitats

Encara està pendent el seu redisseny de la cúpula policial. La peça més delicada d'encaixar és el seu antecessor en el càrrec, Eduard Sallent, que ha estat destituït després d'un any i mig per restituir el major. Amb trajectòries oposades —Trapero s'ha forjat en el món de la investigació, des de baix fins a la cúpula, i Sallent ha traçat una carrera al marge de la part operativa—, els més amables defineixen la relació entre tots dos com a “incompatible”. D'altres parlen d'una enemistat cuinada a foc lent, difícil de reparar.

No hi ha dubte que el comissari Ferran López, que va formar part de la seva anterior cúpula, s'integrarà també en la nova. “És un comandament de la meva màxima confiança”, va dir Trapero públicament. I va agrair el paper de mediador amb Madrid que va exercir després de les crisis del referèndum, en assumir la prefectura durant la intervenció de l'autonomia, i també després. Tots dos han viscut junts el dur procés judicial del qual, segons fonts del cos, ha sortit més desgastat López que no pas Trapero.

“És una etapa d'il·lusió”, va repetir Trapero en el seu retorn. Una cosa que sorprèn fins i tot el seu entorn. “Jo no hauria trigat un segon a dir 'moltes gràcies, se m'ha passat el moment”, diuen. Altres persones properes donen una explicació senzilla: Trapero és policia per sobre de tot.

La fi de la lluita amb la Policia i la Guàrdia Civil

“S'han acabat les guerres”, va repetir Trapero divendres als seus comandaments del cos. Si ell no té rancor, segons va dir, pel procés judicial de tres anys al qual ha estat sotmès, ningú pot anar a cobrar-se en nom seu una venjança que no desitja i no busca. Ni tan sols amb el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, que signa una duríssima investigació contra ell. Trapero va insistir a buscar complicitats fins i tot on no n'hi ha. Aquest és un discurs molt diferent del de l'anterior etapa, en la qual els enfrontaments amb altres cossos policials eren freqüents. Trapero va investigar el 2009 agents de la Policia Nacional en un cas de corrupció vinculat a dos bordells de Castelldefels, el Riviera i el Saratoga. Va segellar així una relació complicada, que es va tensar amb la seva constant defensa de les competències dels Mossos d'Esquadra i la necessitat d'estar en més fòrums policials nacionals i internacionals. Una política que va mantenir com a màxim responsable de la Comissaria General d'Investigació Criminal, abans de fer el salt a la prefectura del cos l'any 2013. Els atemptats del 17 d'agost del 2017, amb les relacions ja molt maltractades, van acabar de minar els ponts que quedaven. La investigació contra el major es va llegir com una venjança pel seu protagonisme aquells dies, i per les seves paraules a Catalunya Ràdio: “Alguns tiren merda, d'altres, flors, ja veurem qui guanya”. Malgrat aquesta voluntat ferma d'autocrítica que va mostrar públicament, girar full i començar una nova era d'entesa i millors relacions serà el seu principal repte, segons comandaments dels Mossos. I no només amb les policies. “També amb la Judicatura, amb la Fiscalia”, reflexionen.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_