Les càmeres no s’aturen
Els rodatges de cinema es van reprendre al juliol amb incòmodes i costoses mesures de seguretat però amb la il·lusió de mantenir viu el sector
Toni Acosta i Santi Millán cara a cara. Molt a prop, sobre el llit, amb els nassos que gairebé es toquen. “Talleu!” Què ha passat? Si encara no havia començat el millor... És evident: si no hi ha mascareta, hi ha d’haver distància. Així que de postura del missioner, res de res... Podria haver passat. O no. La veritat és que en una escena de sexe de la pel·lícula Espejo espejo, escrita i dirigida per Marc Crehuet (El rei borni) i acabada de rodar a Barcelona aquest octubre, es va haver d'evitar aquesta postura. “Això d’estar cara a cara, tan a prop, i sense mascareta, és clar... no era el més recomanable”, revela, entre rialles, el director.
La pandèmia s’ha ficat als racons més insospitats de la vida diària i així es reflecteix també en el cinema. Amb les sales tancades (de nou), el sector tremola. El coronavirus continua llançant urpades sense avisar sobre la cultura, que resisteix com pot. L’última mesura, el nou tancament de les activitats culturals decretat per la Generalitat fins al 23 de novembre, de moment.
Les càmeres, tanmateix, continuen treballant. Entre el juny, quan va acabar l’estat d’alarma, i l'octubre d’aquest any Catalunya Film Commission —el servei de la Generalitat encarregat de promoure i facilitar els rodatges a Catalunya— ha registrat 38 grans produccions (15 llargmetratges de ficció, 10 llargmetratges documentals i 13 sèries de televisió), de les quals nou ja han acabat el rodatge i 29 més continuen en fase de producció. En el mateix període de l’any passat, la xifra va ser de 52 llargs i sèries, un 26,9% superior. Les produccions de ficció que han començat a rodar-se des del juny són 15, de les quals 12 són produccions catalanes, una és una coproducció entre Catalunya, Bèlgica i França, una és alemanya i una altra, nord-americana.
Les dades no són dolentes, tenint en compte l’aturada de país durant la primera onada del coronavirus. “Ens ho arriben a dir fa uns mesos i no ens ho hauríem cregut”, diu Raimon Masllorens, president de PROA, l’associació de productors de Catalunya, i director de la productora Brutal Media. Tanmateix, el fet que només hagi baixat una quarta part l’activitat a Catalunya des del juny pot ser enganyós: “No es pot saber si aquesta baixada respon només a la situació covid”, diu Masllorens. “No s’ha d’oblidar que la tendència en els últims anys és a la baixa, per això continuem demanant mesures a l’Administració catalana”.
“Tots els treballadors, des d’actors a productors, tècnics..., estem complint la normativa al peu de la lletra. És molt més complicat treballar amb mascaretes, amb distàncies de seguretat, tests PCR, desinfectant contínuament espais, etcètera, però és que no ens queda més remei”, diu Masllorens. Hi coincideix Dani Padró, productor de Rodar y Rodar, que ha acabat aquest mes d’octubre l’esmentada pel·lícula Espejo espejo, una comèdia sobre la identitat: “La reentré ha estat complicada i ho segueix sent”, explica. “Anem digerint les mesures de seguretat a poc a poc, segons van apareixent i ens hi anem emmotllant”. Parla en present, perquè té clar que la pandèmia no s'ha acabat.
El rodatge d’aquesta pel·lícula és una mostra de com funciona el sector actualment. Pel que fa a la producció l’obra es trobava en fase de preproducció quan va esclatar l’estat d’alarma, al març. Superat el confinament es va començar el rodatge a Pamplona. “Era cap a mitjans de juliol... a la fase tres”, recorda, no sense dificultat en adjudicar un número a la fase, Marc Crehuet. Van treballar amb totes les mesures de seguretat imposades i imaginables... I el coronavirus no només afectava la part tècnica: a més de tirar per terra aquella actitud sexual tan còmoda (almenys des del punt de vista cinematogràfic), pel que fa a la direcció d’actors, amb l’ús de la mascareta es perd comunicació: “Hi ha indicacions que de vegades les suggereixes a la perfecció amb un somriure o amb un gest de la boca... Ara no, ara has de verbalitzar-ho tot, no és cap ximpleria”, explica Crehuet.
Malgrat les precaucions, cinc membres de l’equip (entre ells, el productor Dani Padró) es van encomanar del virus i va caldre aturar-ho tot. “La idea era acabar el rodatge a finals d’agost, però es va anar allargant i patíem perquè no sabíem quan es podria reprendre”, explica Padró, que subratlla l’angoixa de quedar-se confinat a Pamplona. I la despesa no parava: “Fer proves de PCR a tots cada 10 dies són uns diners, igual que proveir de mascaretes tots els treballadors, dispensar gels hidroalcohòlics, contractar personal de seguretat covid...”, va sumant el productor. L’acte final de la pel·lícula es va rodar a l’Hotel Palace de Barcelona, a començaments d’octubre. “Eran escenes complicades, perquè hi havia molts figurants, cosa que en aquestes condicions dificulta les coses, però treballar al Palace ha estat un gran luxe,” diu Crehuet.
Tant el director com el productor destaquen una cosa bona de l’experiència de rodar contra la covid: “Crec que l’actitud de l’equip ha estat molt valenta”, afirma Crehuet. “És una feina molt vocacional però també professional: vull dir que la gent ho ha donat tot perquè no s’aturi el sector, cal aprofitar les oportunitats de feina en un món complicat com el nostre. Per això crec que he notat una comunió entre totes les parts, des de tècnics fins a artistes i productors”. Padró conclou amb una afirmació incontestable: “La ficció és important, ha quedat claríssim durant aquesta pandèmia”.
Barcelona, plató de cinema
Entre les produccions catalanes rodades a Barcelona o a la resta de Catalunya, trobem Espejo espejo, la nova pel·lícula de Marc Crehuet, amb Santi Millán, Toni Acosta, Verónica Forqué; Las leyes de la frontera, de Daniel Monzón; la sèrie Buga Buga, d'Aguacata i Calabaza; la pel·lícula Chavalas, dirigida per Carol Rodríguez Colás, amb Elisabet Casanovas, Vicky Luengo i José Mota en el repartiment; Seis días corrientes, el llargmetratge documental de Neus Ballús; Tres, protagonitzat per Marta Nieto, primer llargmetratge de Juanjo Giménez des que va guanyar la Palma d'Or a Canes pel seu curt Timecode, que també va ser nominat als Oscar; o la sèrie Maricón perdido, basada en la vida de l'escriptor Bob Pop, amb Candela Peña, Alba Flores, Carlos Bardem i Miguel Rellán.
Sobre la firma
