Selecciona Edició
Connecta’t
TELEVISIÓ OPINIÓ i

Un bon ‘podcast’... i deixa’t de romanços

'La comunitat', més que una escena acollidora de la reflexió moderna, és una escenografia, molt digital, però pura escenografia

A 'La comunitat', Bibiana Ballbè tria millor els convidats que no els entrevista.
A 'La comunitat', Bibiana Ballbè tria millor els convidats que no els entrevista.

La comunitat, el programa de Bibiana Ballbè, és un altre espai de TV3 que s’escampa per les xarxes socials. Segons l’exposició de principis del web, La comunitat “és un programa col·laboratiu de reflexió protagonitzat per l’audiència (...). A partir de les històries personals compartides per la comunitat a través de les xarxes socials, el programa teixeix una reflexió col·lectiva al voltant dels grans temes de la condició humana”.

'La comunitat'

Dimecres
22 hores
TV3alacarta i YouTube
Emissions posteriors per TV3

Aquesta audiència, que és convocada, es pot manifestar a Facebook, Instagram, YouTube i Twitter, però un cop es cuina i s’emet per TV3 o internet (a la carta), hi ha més collita pròpia, de la producció del programa, que no pas un mostrari d’aquesta participació o reflexió. El material de l’audiència és com el guarniment. Ocupa un espai subsidiari a pesar de ser convocats per La comunitat
El pitjor del programa són els flaixos conceptuals que llança Ballbè, definicions i recomanacions que recorden programes d’autoajuda exposades sense la teatral serenitat d’aquests darrers. Aquí tot va molt de pressa i presenta un to general rialler, aplicant tècniques de comunicació que teòricament incrementen l’empatia amb l’espectador. He vist l’espai dedicat al talent i aquesta alegria resultava fatigant.

El millor són els podcasts en què Ballbè entrevista un expert o una persona que té coses a dir sobre el tema tractat. Al programa televisiu, de recopilació, se n’ofereix un bocinet d’un parell de minuts, però és recomanable, si interessa la qüestió plantejada, acudir als podcasts, que superen els vint minuts. D’entrada, no s’hi fa sortir l’equip mèdic habitual. Així, Ballbè tria convidats que no són tan freqüents als platós de TV3, i s’agraeix poder escoltar altres veus. Per exemple, Irene Lapuente, física i empresària, que defineix el talent acudint a conceptes de la disciplina que l’apassiona (“energia en potència que cal transformar en cinètica”) per acabar fent una advertència sensata: el talent, per més innat que sigui, cal treballar-lo.

David Bueno, expert en neuroeducació, ja més conegut dels teleespectadors, defensa que si el sistema educatiu ha de servir per trobar el talent, cal individualitzar, que el nen trobi el seu repte i la seva recompensa. Un altre convidat, que deu sortir al programa sobre l’amor, és l’antropòleg Jordi Roca, que literalment disserta sobre l’amor romàntic. I és que Ballbè és millor triant els entrevistats que no pas entrevistant-los. A la xerrada de Roca, per exemple, després de quatre preguntetes-comentaris inicials, aquest dona una conferència apassionant sobre l’amor romàntic d’uns vint minuts, sense aturador. Tant és així que Ballbè, al final, mostra el guió de preguntes que no ha pogut o no ha sabut fer.

Si La comunitat vol ser una escena accessible als espectadors per projectar el seu treball o els seus pensaments, haurà de repensar la peça més tradicional, el programa de televisió (el proper s’anuncia per a aquest diumenge). A les xarxes es dona la paradoxa que molts dels artistes de qui es penja una il·lustració tenen més seguidors al compte propi d’Instagram que no pas els seguidors que llueix lacomunitattv3, amb números discrets.

El programa, més que una escena acollidora de la reflexió moderna, és una escenografia, molt digital, però pura escenografia. I resulta que la millor peça d’aquesta fira és la que s’està de romanços, el podcast. El programa no és fidel als seus principis, particularment ambiciosos: “Espai col·laboratiu de reflexió protagonitzat per l’audiència”. A veure com evoluciona. Tot just comença.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >