Selecciona Edició
Connecta’t

Què fa una butaca de Tàpies al costat d’una marededeu gòtica?

El MNAC fa entrar en diàleg la seva col·lecció amb 19 obres d’art contemporani de la Fundació Suñol

L'obra de Tàpies davant de la 'Mare de Déu dels consellers', d'Huguet, en la nova exposició del MNAC. Veure fotogaleria
L'obra de Tàpies davant de la 'Mare de Déu dels consellers', d'Huguet, en la nova exposició del MNAC.

Les 300 persones que, en aquests temps de pandèmia, visiten diàriament —1.000 els caps de setmana— el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) es trobaran amb un bon nombre de sorpreses que no els deixaran indiferents. Sota una de les joies del museu, el Crist en Majestat de Sant Climent de Taüll, veuran una cadira feta amb filferro d'arç, un material utilitzat per impedir el pas a les persones i causar-los doloroses ferides. La cadira, creada el 1974 per Jaume Xifra, i la seva inquietant ombra, recorda el famós i trist final d'aquest Crist majestàtic. Per si això no fos poc, al costat es pot veure el frontal d'altar romànic de Durro, en la qual cinc persones són martiritzades, cremades, serrades, amb claus al crani o travessades per una espasa, de manera atroç. Absis, cadira i frontal formen part d'una de les 19 instal·lacions en les quals el MNAC ha fet entrar en diàleg la seva col·lecció amb 19 obres reunides per Josep Suñol (mort ara fa just un any) en la seva Fundació.

Aquests diàlegs inesperats, que enriqueixen la visita fins al punt de donar un nou sentit a les obres del romànic, gòtic, Renaixement, barroc i art modern del MNAC, constitueixen l'exposició Diàlegs intrusos. Tot és present, comissariada per Sergi Aguilar, director de la Fundació Suñol, i Àlex Mitrani, conservador d'art contemporani del MNAC, que es podrà veure fins al 7 de novembre del 2021 al museu.

Cadira de Jaume Xifra, al costat del 'Crist en Majestat' de Taüll, al MNAC.
Cadira de Jaume Xifra, al costat del 'Crist en Majestat' de Taüll, al MNAC.

No és l'única cadira que ha ocupat el MNAC aquests mesos. A la sala on es mostra el millor del gòtic català, just al davant de La Mare de Déu dels consellers, que Jaume Huguet va pintar entronitzada, es pot veure Butaca (1987), un confortable seient creat per Tàpies en el qual es perceben les marques del seu ús al llarg del temps. La marededeu i el moble, que d'alguna manera posa fi al greuge que va viure l'artista matèric el 1991 en no poder col·locar un enorme mitjó al centre de la Sala Oval del MNAC, parlen de poder, la representació i del lloc que l'individu ocupa al món.

Són només dues de les 19 obres amb les quals el museu convida a veure la seva enorme col·lecció d'una manera diferent. El visitant podrà viure una mena de joc de pistes en la cerca de la següent sorpresa. Bé per lliure o a través d'un plànol que s'ha elaborat per marcar els ítems. Però no té pèrdua. Una rere l'altra es podran veure una enorme pintura de José Maria Broto del 1984 al costat dels Ploraners romànics de la tomba del segle XIII del cavaller Sancho Sánchez; una pintura de Zush al costat d'un Crist crucificat del taller de Zurbarán; l'escultura Rumor de límits, d'Eduardo Chillida, situada al centre d'una sala envoltada de monjos i sants pintats per Velázquez i Ribera que convida a meditar.

'Capitomba', de Joan Brossa, al costat del llum de Puig i Cadafalch al MNAC.
'Capitomba', de Joan Brossa, al costat del llum de Puig i Cadafalch al MNAC.

És el mateix que passa amb La Pillola violeta, de Lucio Fontana (1967), amb les expressives mans esteses de Juli González. També, l'enorme prestatgeria de Carmen Calvo (1990), plena d'objectes i situada en una de les parets d'un menjador modernista creat per Sebastià Junyent, i Pa torrat, escultura de bronze que fan venir ganes de menjar, creada per Claudio Bravo el 1974, a la sala dels bodegons.

La cirereta d'aquesta aventura pel MNAC la posa Joan Brossa amb una obra contundent: Capitomba (1986), la finestreta d'un antic banc de cap per avall, i el terra ple de monedes, que brillen tant com un llum creat per Puig i Cadafalch per a una casa de la burgesia barcelonina, la Casa Amatller. Totes proporcionen noves lectures a unes obres que es converteixen, de cop, en molt modernes. És el que fa precisament la monumental pintura Flor marc negre, creada per José Manuel Sicilia el 1987, davant del baldaquí de Tost pintat per un artista anònim el 1220 que semblen creades alhora per la textura i el color.

El pa torrat de Claudio Bravo a la sala dels bodegons barrocs del MNAC.
El pa torrat de Claudio Bravo a la sala dels bodegons barrocs del MNAC.

Aquests inopinats diàlegs donen continuïtat a la línia de treball que desenvolupa el museu per renovar les narratives de la col·lecció. “Les obres es fan preguntes les unes a les altres, trenquen les costures del centre”, va explicar Pepe Serra, director del MNAC, dijous en la presentació de la nova mostra. “El projecte sembla ideat durant la pandèmia, malgrat que s'ha hagut d'ajornar per culpa seva. S'adapta al context actual, perquè és una exposició per veure de manera molt tranquil·la i sense aglomeracions”, va dir.

“No hi havia una idea a priori d'enfrontar unes obres amb unes altres i forçar els diàlegs. L'exposició s'ha fet caminant, a força de recórrer el museu”, va explicar Mitrani, per qui aquests diàlegs han aconseguit “transgredir seqüències històriques i alguns relats, per la qual cosa són un risc”. Per Mitrani i Serra, “l'exposició és la constatació que ‘tot és ara’ i que l'art, en un moment de pandèmia, cura i estimula; és una necessitat humana”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >