Selecciona Edició
Connecta’t
LLIBRES

Llegir amb crispetes no cansa

Lluís Llort ha facturat una gamberrada tan divertida com passada de voltes, amb un desplegament ben meditat de recursos per mantenir el ritme i l’interès a plena potència

La polisèmica Nova Orleans és on aterra el protagonista de 'Temps mort'.
La polisèmica Nova Orleans és on aterra el protagonista de 'Temps mort'.

Ja fa un grapat d’anys, en un bar dels de tapes gens abellidores darrere vidres no gaire nets i màquines escurabutxaques a un volum indecent, Albert Sánchez Piñol, en el marc d’una entrevista pel seu recull de contes Tretze tristos tràngols, explicava que, un cop tens una bona idea de partida, els mecanismes per tirar-la endavant són ben senzills. Per il·lustrar les seves paraules, va agafar un tovalló de paper dels que surten d’un expenedor metàl·lic boterut i que són tan prims que mai acaben de netejar bé, i va dibuixa-hi una línia recta amb un bolígraf. “Presentació del personatge + conflicte + gir + desenllaç. Ho col·loques tot bé i no pot fallar!”, va exclamar. Encara que l’autor de Victus dissertava sobre el relat, les seves explicacions també encaixarien en una novel·la curta com Temps mort, plasmació exemplar d’aquell abecé d’eficàcia narrativa que va acabar a terra amb companys plens de taques de greix i salsa.

'Temps mort'

Llegir amb crispetes no cansa

Lluís Llort
Editorial Alrevés
240 pàgines
18 euros

Així, s’obre el teló i trobem Robert Camp, un barceloní en la trentena, a punt d’aterrar a Nova Orleans. Aviat entenem que l’únic que a un peça com ell el podria haver fet aixecar del sofà i posar fi a la ingesta incessant i combinada de cerveses i televisió poc edificant són els diners. Una herència caiguda del cel d’una cosina del seu avi el porta a creuar el món per reunir-se amb un bufet d’advocats. Primer punt fort del llibre: la composició d’un protagonista fastigosament memorable, un inútil de manual, vulgar, lasciu i de temperament violent, algú que “no sap anglès, no llegeix novel·les, ha viatjat poc, no té feina, li falta un ullal, però no és idiota del tot”.

Mentre es tramiten els papers, un incident nocturn el deixa malferit i sense un cèntim, i es veu obligat a allotjar-se en una mansió aïllada i desballestada, digne escenari d’una novel·la gòtica. Segon plat fort: quan sembla que ens hem instal·lat en una mena de comèdia de barroer en terra estranya, canviem de rumb cap a una història de supervivència en un escenari adient per al misteri o el terror. Però la gran escletxa encara ha d’arribar, i quan ho fa (només dir que tomba cap al fantàstic, amb la troballa d’un objecte capaç d’alterar radicalment la realitat), entrem en un territori entre el malson i el deliri, amb un road trip messiànic, sanguinari i deslligat. Un ham per temptar els encara indecisos: ni d’un brainstorming entre Kim Jong-un i Quentin Tarantino podria haver sortit un final tan esperpèntic per a Donald Trump.

Lluís Llort (Barcelona, 1966) ha facturat una gamberrada tan divertida com passada de voltes, cosa que no impedeix que mostri un desplegament ben meditat de recursos per mantenir el ritme i l’interès a plena potència. D’alguna manera, aquí convergeixen les millors lliçons aportades per l’ampli grapat de disciplines conreades per l’escriptor —des del periodisme (col·laborador de llarga trajectòria a El Punt Avui) a la novel·la negra, passant per la literatura infantil i juvenil i els guions per a comèdies de televisió—, encaminades totes elles a entretenir i propulsar la lectura cap endavant. Els noms de Manuel de Pedrolo i Richard Matheson als agraïments donen pistes de per on van els trets, però prova de la ductilitat i humilitat final del llibre (o ambició, depèn de com es miri) és que aspira a mantenir captius tots aquells que, com Robert Camp, consideren que llegir cansa i interpreten moltes de les situacions que els envolten en clau cinematogràfica de sèrie B. Ho col·loques tot bé i no pot fallar!

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >