Selecciona Edició
Connecta’t

La petja del rock a la carretera

El fotògraf Ferran Sendra retrata rutes, llocs, objectes i habitatges de músics i bandes famosos

La Battersea Station londinenca que va ser portada del mític 'Animals', de Pink Floyd.
La Battersea Station londinenca que va ser portada del mític 'Animals', de Pink Floyd.

El mercat és ple de llibres de fotografia dedicats al món del rock, potser n'hi ha massa i tot, donant aquesta falsa impressió que tot ja està explicat i fotografiat. El fotògraf barceloní Ferran Sendra s'ha proposat demostrar que aquesta impressió no és del tot certa i acaba de publicar un voluminós llibre que fuig de camins gastats buscant una proposta diferent i, al mateix temps, visualment i musicalment atractiva.

A Rocks on the Road (Arola Editors), Sendra (Barcelona, 62 anys) ha volgut mostrar fotogràficament les relacions entre les grans estrelles del rock i el seu entorn, llocs essencials en les seves biografies, paisatges presents en les seves cançons, imatges que es van transformar en portades ja mítiques o escenaris de videoclips històrics. Així, el llibre viatja amb total naturalitat des dels deserts de Califòrnia o Arizona, incloent-hi les seves populars carreteres 66 i 61, fins a les cases dels quatre Beatles a Liverpool, la Battersea Station londinenca que va ser portada del mític Animals de Pink Floyd o l'hotel California dels Eagles, el Cavern de Liverpool, el novaiorquès Chelsea Hotel o el domicili de Jimi Hendrix a Londres.

Un recorregut summament personal que Sendra explica sense paraules buscant que les imatges evoquin totes les connexions possibles, algunes no sempre evidents en un joc que el fotògraf ha volgut reservar per als més aficionats. “Quan vaig començar a fer aquestes fotografies no pensava que es poguessin convertir en un llibre, ni de bon tros”, admet a aquest diari Ferran Sendra, reconegut fotògraf de concerts que ha treballat durant diverses dècades primer pel diari Avui i, posteriorment, per El Periódico. “La primera foto del llibre la vaig fer el 1980, va ser la fàbrica de la portada d'Animals, de Pink Floyd, i em va agradar, així que vaig pensar que sempre que pogués faria fotografies d'aquest estil. Vaig decidir que volia veure tots els escenaris, els paisatges, les imatges que associava amb portades de discos, contraportades, vídeos o coses que estaven a les biografies de músics i bandes que m'agradaven, com els llocs on vivien o havien viscut o on havien tocat”.

Tomba d'Elvis Presley fotografiada per Sendra per al seu llibre.
Tomba d'Elvis Presley fotografiada per Sendra per al seu llibre.

Rocks on the Road resumeix una feina de 40 anys. “L'he fet sense adonar-me'n, mai he tingut la sensació que estava treballant per a un llibre”, afegeix Sendra. “Jo feia fotos dels concerts i eren les úniques fotos que publicava perquè coses com la casa on va néixer Tina Turner no interessen en un diari. El 2018 vaig mirar tot el que tenia acumulat en una carpeta i vaig veure que tenia un discurs suficient per fer-ne un llibre. I em van quedar moltes coses”.

La selecció proposada per Sendra no busca l'enciclopedisme, més aviat el contrari, és una selecció totalment personal basada en els seus gustos. Tots els gèneres del rock, una mica de blues i un petit toc de jazz. “És un llibre del que a mi m'agrada”, afirma taxatiu. “Em poden dir que hi falten fotos de portades magnífiques, però si són de grups que no m'interessen gens, doncs no les he fet”. L'as a la màniga de Sendra és que els seus gustos són fàcilment assumibles per molts aficionats: d'Elvis Presley o Johnny Cash a Bruce Springsteen, Led Zeppelin o ZZ Top, de B.B. King, Jerry García o Dylan a Bowie, Lou Reed o Queen i, per descomptat, Beatles i Rolling Stones.

Carretera Tina Turner, fotografiada per Sendra.
Carretera Tina Turner, fotografiada per Sendra.

El fotògraf barceloní no deixava mai les fotos a la sort o a la improvisació, planificava tots els seus viatges per trobar els llocs que volia fotografiar. “Els llocs més atractius per fotografiar al meu parer són els deserts californians. Les fotos que vaig fer al Mojave i a Death Valley són de les que més he gaudit. I també Chicago, Nashville, Memphis, tot el que envolta el Mississipí és increïble. De vegades et trobes amb coses rares, com quan vaig fotografiar l'edifici que va utilitzar Led Zeppelin per a la portada de Physical Graffitti; en editar la foto volia tallar-la més o menys com a la portada, vaig notar una cosa estranya i em vaig adonar que per encaixar la foto a l'àlbum havien eliminat tot el tercer pis”. La foto de Sendra conserva els cinc pisos originals.

A l'altre extrem de la balança, al llibre, malgrat les seves 368 pàgines, hi falten algunes imatges. “De vegades tens una idea, l'anotes, vas al lloc exacte i, en arribar, el que volies fotografiar ja no hi és. Aquestes són les fotos que falten. Volia fer, per exemple, una foto de l'hotel Mars de San Francisco, una gran referència a Grateful Dead i on David Bowie va filmar el videoclip de Jean Genie, però ja no existeix. En altres casos, com la casa de JJ Cale a Oklahoma, simplement no la vaig trobar, no sé si existeix o no, però jo no la vaig trobar”.

Al llarg de tot el llibre no hi ha comentaris ni explicacions, però pràcticament totes les fotografies tenen un enllaç a la pàgina de Spotify que permet escoltar les cançons referenciades. “Si hagués de dir si es tracta d'un llibre de fotografia o d'un llibre de música, no sabria gaire bé per què decantar-me”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >