Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA

Núria Mora: “És l’hora dels dissenyadors locals”

La nova presidenta de Moda-Fad suggereix a les grans marques que col·laborin amb el talent local perquè és un “valor de sostenibilitat”

Núria Mora a Barcelona, davant del FAD, a Glòries.
Núria Mora a Barcelona, davant del FAD, a Glòries.

S’ha envoltat d’un equip polivalent per afrontar la presidència de Moda-Fad, la secció de l’associació del Foment de les Arts Decoratives (FAD) dedicada a la moda. Núria Mora (Madrid, 1960), dissenyadora i consultora, agafa el relleu d’Edgar Carrascal al capdavant de l’entitat en un moment molt delicat per al sector. Tot i el mal temps, està convençuda que és el moment dels dissenyadors locals perquè el consumidor s’ha adonat que no necessita comprar tanta roba i vol vestir amb valors com l’exclusivitat o la sostenibilitat.

Pregunta. Els últims temps no han estat fàcils per a Moda-Fad. Com encara la presidència?

Resposta. El primer que vaig fer va ser pensar molt bé la composició de la junta. La moda és polièdrica, i hem de tocar tots els camps, per això hi són Adrià Machado i Sylvia Calvo, que venen del sector de la sostenibilitat, un director creatiu com Albert Villagrassa, d’Antonio Miró, un dissenyador amb visió provocativa i de gènere com Àngel Vilda, un perfil emprenedor com Inés Borregón o l’estilista Jaume Vidiella.

P. Què pot fer ModaFad per als dissenyadors?

R. Ara tenim moltes limitacions, amb la pandèmia, però entre mans hi ha dues coses boniques: un, la Creative Platform, projecte ambiciós que vol ser pràctic. Es tracta d’un directori general on es doni visibilitat als professionals i els recursos del disseny: dissenyadors, directors creatius, modistes, tallers, teixits, agències de models, showrooms... L’altre projecte és el Sustainable Challenge, que es farà en la propera Barcelona Design Week i se centrarà en la igualtat de gènere en moda, amb la participació de la setmana del disseny de Manchester. Hi participaran estudiants de moda d’aquí i britànics.

R. Moda-Fad organitzava una passarel·la amb els alumnes de les escoles de disseny a la 080. Es recuperarà?

P. S’ha plantejat, però hi ha un projecte que va una mica més enllà. Una setmana dedicada a les escoles. Ara, una desfilada no és una prioritat. Per a les escoles, la desfilada ha deixat de ser l’objectiu primordial com havia estat fa 10 o 15 anys. Ens hem de replantejar el què i el com, perquè ens sembla més important ajudar-los a créixer.

“El consum de moda es desaccelerarà. Llavors la gent consumirà menys, però mirarà molt bé el que compra”

P. L’última edició de la 080 ha estat digital. Com creu que serà la propera?

R. Francament, crec que el digital és un format bo i fins evolucionarà. S’estan obrint una sèrie d’eines que la gent jove tard o d’hora faran servir. Però ha d’evolucionar cap a una promoció que duri tot l’any i més vinculada a les xarxes socials. Plataformes com Zoom serviran per fer presentacions, per exemple. Passaran coses.

P. Les noves eines aproximaran més el client i el comprador?

R. Sí, i això està per explorar. Per exemple, poses la càmera al teu atelier i l’ensenyes. I un client et pot fer un encàrrec com si fos allà. Sigui digital, sigui físic o sigui per Instagram, <CL10.4>el que va crear Charles Frederick Worth el 1880 continuarà, la roba l’ha de vestir una persona perquè es vegi com queda posada.

P. Això va en consonància amb la dilució de les dues col·leccions a l’any?
R. La manera de consumir està canviant i canviarà, i la manera de presentar les col·leccions també. Ens hem adonat que no necessitem tant. La bogeria de les temporades i les rebaixes d’estiu quan és estiu i d’hivern quan és hivern canviarà.
P. És el moment d’un gran canvi a la moda dels que fan història? Passa pel món digital?

“La gent té de tot, i arriba un punt en què prefereix una peça d’un dissenyador amb carrera, on darrere hi ha uns valors”

R. Sí. De fet, ja hi ha un web d’uns dissenyadors que només dissenyen vestits digitals, Tribute Band. No els fabriquen, tenen un preu de 30 o 40 euros i els pots comprar, semblen més pensades per a avatars digitals. Penso que sí, que hi ha una revolució. Potser això és massa futurologia. Però el consum de moda es desaccelerarà. Llavors la gent consumirà menys, però mirarà molt bé el que compra.

P. La pandèmia afavoreix els dissenyadors independents?

R. Penso que és el seu moment, l’hora del dissenyador local, que fa edicions limitades, exclusives, i que lluita molt per la sostenibilitat. Perquè la fartanera de consum ha arribat al punt que viatges a qualsevol lloc del món i et trobes el mateix. La gent busca el dissenyador berlinès de Berlín, i no només consumir i consumir.

P. Els grans també estan incorporant publicitat d’aquests valors?

R. Les grans companyies tenen els mitjans per reconvertir el seu model de negoci, que podria donar més suport al dissenyador local. Només a Barcelona tenim nou escoles de disseny. Per què no posar en relleu aquest valor? Per què no són ells els que reconverteixen el seu negoci donant suport a marques locals? Seria brutal per als dissenyadors, i aquesta indústria tan potent ho podria fer. H&M és superinnovador, s’està plantejant fer multimarca. Les grans companyies espanyoles podrien incorporar altres marques a les seves botigues.

P. El consumidor pot pagar aquest tipus de moda?

R. És cert que el consumidor espanyol mitjà té un poder econòmic baix. Però la moda de dissenyadors joves no és tan cara. Pots comprar una camisa per 60 o 70 euros. Crec que la gent té de tot, i arriba un punt que prefereixes una peça signada per un dissenyador que ha fet una carrera, que hi hagi uns valors al darrere.

P. La sostenibilitat en moda és una utopia?

R. Les grans companyies del fast fashion no sé com ho faran, perquè veig molt complicat aconseguir aquests preus i basar-se en la sostenibilitat. Però segur que ho faran, perquè tenen la capacitat per fer-ho. Per això aquest suggeriment: el talent local és un valor de sostenibilitat. Potser val la pena que hi col·laborin.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >