_
_
_
_
_

Colau planeja convertir l’Eixample de Barcelona en una gran superilla

El projecte, a una dècada vista, consisteix a pacificar 21 carrers horitzontals i verticals, i transformar les cruïlles en places

Plànol del projecte per convertir l'Eixample en una gran superilla. En vídeo, explicació del projecte.Vídeo: Ajuntament Barcelona
Clara Blanchar

L'Ajuntament de Barcelona evoluciona la idea de superilla —com la del Poblenou, que consisteix a restringir el trànsit en un conjunt petit de carrers— i abandona la idea d'executar-les a petita escala per estendre el pla al conjunt de l'Eixample, el districte central de la ciutat, per on cada dia passen 350.000 vehicles. “Un salt d'escala” és com ho defineix el govern de l'alcaldessa Ada Colau. La idea, a una dècada vista, és pacificar 21 carrers verticals i horitzontals (amb trànsit restringit a veïns i serveis) i crear 21 places (de 2.000 metres quadrats cadascuna, com les del barri de Gràcia) a les interseccions per guanyar sis hectàrees de verd. Superilla Barcelona, l'han anomenat.

Más información
Barcelona: la reconquesta tàctica de l’asfalt
Superilles de Barcelona: el reeixit pla anticotxes que va arrencar amb l’oposició veïnal
L’urbanisme tàctic de Colau xoca amb el disseny de Barcelona

Per a aquest mandat, el govern municipal es compromet a consolidar amb obres definitives els carrers on s'ha intervingut amb urbanisme tàctic: Consell de Cent, Rocafort, Borrell i Girona, i crear les quatre primeres places a les seves interseccions. El model de places és la superilla del mercat de Sant Antoni; i la del carrer Borrell, on els vianants tenen prioritat i els vehicles no poden circular a més de 10 quilòmetres per hora. Aquesta primera fase, l'única que poden garantir que es materialitzi, costarà 38 milions d'euros i les obres començaran el 2022.

L'alcaldessa, Ada Colau, ha presentat aquest dimecres el projecte de transformació com la necessitat de “pensar la nova ciutat per al present i el futur, amb menys contaminació, una nova mobilitat i un nou espai públic que estigui a l'altura del segle XXI i els seus reptes”. Colau ha assenyalat l'experiència “d'èxit” de les superilles ,on al mateix temps que es redueixen el trànsit i la contaminació guanyem espai públic”, i la conveniència d’“estendre un model que genera més espai segur, un entorn més verd i guanyar carrers i places per fer vida i dinamitzar i enfortir el comerç de proximitat”.

Des del PSC, soci de govern dels comuns, la tinenta d'alcalde d'Agenda 2030, Laia Bonet, ha assegurat que el pla és “la Barcelona New Deal”, però com fa mesos que demanen els socialistes, han demanat que qualsevol mesura que es prengui es faci “de manera consensuada, amb temps i debat ciutadà”. Bonet ha avançat, a més, que en els propers dies el govern anunciarà “accions d'urbanisme tàctic que caldrà repensar”.

L'arquitecte en cap de l'Ajuntament, Xavi Matilla, defensa el projecte després de constatar que les superilles "són una experiència d'èxit: redueixen el trànsit, la contaminació i el soroll, permeten guanyar espai públic d'ús ciutadà i ja és una demanda estesa a tota la ciutat”. “Barcelona és una ciutat de carrers, no tenim espais per fer parcs”, assenyala sobre el que defineix com a “canvi estructural”. La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, parla del pla com una manera de construir “la ciutat del segle XXI”, després que Ildefons Cerdà la dissenyés al segle XIX. “Volem que Barcelona sigui una ciutat envejable, on tothom vulgui viure”, confia. I assegura que el projecte "és realista".

Els comuns, que portaven la idea de pacificar un de cada tres carrers de l'Eixample i convertir-los en “eixos verds”, defensen que el pla de convertir el districte en una gran superilla té com a aval documents com la Declaració d'Emergència Climàtica o el Pla de Mobilitat Urbana, que planeja reduir el trànsit un 25%. Actualment, hi ha carrers de l'Eixample on entre el 60% i el 80% de l'espai l'ocupen els cotxes, circulant o aparcats.

Més enllà de l'Eixample, l'Ajuntament de Barcelona també està creant eixos pacificats al districte de Sant Martí, on just arrenca la segona part del desenvolupament del 22@, un pla urbanístic que combina habitatge, activitat econòmica, equipaments i zones verdes.

Sobre la viabilitat d'un projecte a tan llarg termini, Sanz el vincula a infraestructures pendents, com la millora de Rodalies i la unió dels tramvies per la Diagonal. Però sobretot, al consens social. “Quan hi ha acceptació i demanda social és quan un projecte guanya”, assegura, i recorda que hi ha barris que demanen fer superilles.

Concursos púbics per dissenyar els carrers i places

Per materialitzar els canvis més immediats, l'Ajuntament de Barcelona convocarà immediatament dos concursos: un per definir “el carrer del segle XXI” i un altre per dissenyar les primeres quatre places (a les cantonades de Consell de Cent amb Borrell, Rocafort, Enric Granados i Girona). En paral·lel, es crearà un consell assessor, amb professionals de diverses disciplines i experts en espai públic, per fer el seguiment “i donar legitimitat al procés”, en paraules de la tinenta d'alcalde.

El calendari previst és el següent: abans de Nadal els equips hauran de lliurar les ofertes, el març del 2021 s'adjudicaran, els projectes es redactaran en els vuit mesos següents i les obres començarien el 2022.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_