Selecciona Edició
Connecta’t

Les estacions d’esquí habiliten les seves instal·lacions sense saber si obriran

Ferrocarrils de la Generalitat, el principal operador del sector que gestiona sis instal·lacions, assegura que de l’obertura depenen 3.000 treballadors

Estació de Baqueira Beret, en una imatge d'arxiu.
Estació de Baqueira Beret, en una imatge d'arxiu. efe

En condicions normals, la temporada d’esquí hauria de començar en menys d’un mes. Les companyies gestores de les estacions asseguren que tot està preparat, en espera que arribi prou neu per obrir les pistes i sobretot s’aclareixi la situació del coronavirus. La intensitat de la segona onada de Covid-19 ha fet prendre unes mesures de contenció de la pandèmia que, en les condicions actuals, fa inviables les obertures pels tancaments perimetrals municipals imposats els caps de setmana a Catalunya. Les economies de les comarques de muntanya podrien enfrontar-se al pitjor hivern possible.

“En el nostre cas, no obrir suposa una pèrdua de 3.000 llocs de treballs directes i indirectes”, afirma Ricard Font, president de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). La companyia pública és l’operador principal d’estacions d’esquí amb sis instal·lacions després d’incorporar aquest any al seu catàleg la de Boí Taüll, que ja estava en l’òrbita de la Generalitat. La xifra real de treballadors en tot el sector és molt superior. S’hi ha de sumar la de la resta de pistes i el treball que generen en serveis accessoris, que van des de les escoles d’esquí fins als restaurants i els establiments hotelers de la zona.

Per això a FGC li interessa posar a punt totes les estacions. “Estem tots a l’expectativa, però ens vam posar com a objectiu que l’1 de desembre totes les estacions poguessin obrir si les condicions climatològiques i de covid ho permetien i així ho tenim preparat”, diu Font en un missatge que es repeteix des de les dues estacions més grans de Catalunya, Baqueira Beret i Masella.

Totes aquestes estacions han fet esforços d’inversió per digitalitzar la venda de forfets i el lloguer del material per reduir les cues a l’arribada de l’estació i s’ha intentat accelerar la velocitat dels telecadires per reduir les aglomeracions, en la mesura possible. L’ús de la mascareta als accessos serà obligatori, però no en els descensos. Als bars, si es permet la seva reobertura, els aforaments seran reduïts i limitats, com la resta de la restauració.

Les actuals mesures de contenció són els principals obstacles per a l’inici de la campanya d’esquí. En primer lloc hi ha el tancament perimetral a nivell municipal decretat per la Generalitat els caps de setmana, però també afecta el tancament de Catalunya i altres comunitats autònomes arran de la declaració de l’estat d’alarma. Els esquiadors procedents d’altres comunitats són bàsics, per exemple, per a una estació com la de Baqueira: la seva clientela principal procedeix de Madrid (prop del 30%), seguida d’esquiadors bascos (25%) i francesos i, en aquests moments, el Govern francès manté el confinament com a mesura contra la pandèmia.

Aquesta situació no dona esperances al sector de l’hostaleria, que demanda una relaxació de les mesures. La Federació d’Hostaleria de Lleida és pessimista respecte a la campanya d’hivern d’aquest any. “Els hotels estan a l’expectativa, però necessitem una previsió per poder contractar personal. Falta un mes i encara no podem prendre cap decisió”, explica el seu secretari general, Ramon Solsona, que afegeix: “Perdre la temporada ens pot acabar de rematar”.

Les restriccions a la mobilitat i la cautela per la situació han fet que l’adquisició de forfets de temporada, incentivada durant la precampanya d’esquí per les ofertes que acostumen a promoure les estacions, hagi caigut. “Estem en xifres molt baixes, un 20% o un 30% per sota del que vam vendre fa dos anys, que és la comparativa que hem de fer”, explica Pep Arbós, director comercial de Baqueira Beret. Un portaveu de Masella confirma aquesta caiguda, però considera que encara és molt aviat per extreure conclusions a causa de les circumstàncies actuals i considera que molts esquiadors aprofitaran al màxim (aquestes promocions solen durar fins el 30 de novembre) per decidir si compraran els forfets per a tota la temporada. “Si les condicions es mantenen durant dos o tres setmanes, potser sí que tindrem afectacions més importants”, admet.

Algunes estacions, per donar seguretat al comprador, han optat per vendre forfets de temporada amb la garantia de reemborsar –per a la pròxima temporada– la part proporcional si no es pot esquiar un mínim de 90 dies.

“Les comarques de muntanya no es poden permetre una reducció de l’activitat com la de l’any passat, així que la Generalitat farà tot el possible per obrir les estacions”, explica Josep Herrera. El secretari general de la secció de FGC de CCOO assegura que les contractacions estan preparades i que FGC ja va activar el personal de temporada necessari per posar a punt les instal·lacions.

Les escoles d’esquí han començat a contactar oficialment amb els monitors per valorar la seva disponibilitat. “Com que són treballadors fixos discontinus, les empreses encara disposen de 15 dies per avisar el personal que vulgui treballar”, explica Joan Riba, responsable del sector de l’esquí de CCOO a Lleida. “No crec que en un mes estiguem millor i, si obrim les pistes, no sé si la gent estarà gaire disposada a passar el cap de setmana en un hotel”, diu.

Mascareta al telecadira

La mascareta serà obligatòria a les estacions, tant en espais comuns com als telecadires, com recomana l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí, tot i que no hi ha regulació per al transport per cable. Als descensos, que es consideren una pràctica esportiva, no serà necessària. Per evitar cues a l’arribada a les estacions es preveu incentivar la compra online de forfets i moltes estacions estrenaran aquest any caixers automàtics per dispensar-los, evitant les cues a les taquilles. El problema pot arribar amb el lloguer d’equipament, que obligarà a reduir l’aforament de les botigues per assegurar distàncies de seguretat de més d’1,5 metres.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >