Selecciona Edició
Connecta’t

Societat Civil Catalana i ANC: antagònics d’un procés en hores baixes

L’entitat constitucionalista acaba l’any planejant aixecar l’ERTO als seus treballadors i la independentista pateix la dimissió de set dels seus 73 secretaris nacionals

Acte de l'ANC durant la passada Diada.
Acte de l'ANC durant la passada Diada.

Sota el flagell de la pandèmia i amb el procés esllanguit, Societat Civil (SCC) i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) intenten remuntar. La plataforma constitucionalista ha patit problemes financers que l’han obligat a fer un ERTO i a deixar la seva seu de l’Eixample de Barcelona. El seu pla és aixecar l’expedient l’1 de desembre i obrir un local més petit al 22@ L’ANC intenta digerir la dimissió de set dels seus 73 secretaris nacionals que l’acusen de no aplicar el seu full de ruta de donar suport explícitament, en les eleccions del 14-F, als partits que subscriguin la unilateralitat per aconseguir la secessió.

Després d’haver estat en el focus durant anys, els dos col·lectius busquen assentar-se en el nou tauler polític. La independència, injuriada per uns i desitjada per d’altres, es veu a molt llarg termini. Fernando Sánchez Costa, president de la SCC, admet que han passat una situació econòmica “molt difícil” però que paradoxalment no deuen “ni un euro”. “No està en perill”, recalca.

Nascuda el 2014, la SCC es va nodrir al principi de grans donacions que van anar baixant a mesura que la imminència d’una declaració d’independència va desaparèixer i després de denúncies de mala gestió mai confirmades. Des del 2019 intenta autofinançar-se amb quotes i no dependre de tercers. L’entitat compta amb 22.000 simpatitzants i 389 socis –al principi eren 70– i les seves finances es nodreixen ara en un 60% de quotes individuals quan fa anys era al revés: el 80% procedien de donacions.

“Fa dos anys que busquem aquesta autosostenibilitat”, afirma el també exdiputat popular, que atribueix la crisi al canvi d’escenari. Sense risc de la independència i amb la falta d’unitat dels partits constitucionalistes, la SCC persegueix la idea de convertir-se en una mena d’Òmnium constitucionalista i ser menys rèplica de l’ANC: reenfocar l’entitat des d’una òptica cultural i apostar per una presència audiovisual.

Volen mobilitzar l’electorat per evitar que el 14-F hi hagi una majoria independentista per la baixa participació. Sánchez Costa no oculta un missatge de retret als partits per pactar de nou amb “els nacionalistes” a Madrid. “Ens hi hem esforçat molt i el PP i el PSOE redueixen Catalunya als nacionalismes”, afirma. En aquest context se situa la decisió del vicepresident tercer, Javier Marín, de trencar el carnet del PSC, al qual acusa d’estar acomplexat davant de l’independentisme. “Ha estat dolorós el pacte amb Bildu o el tema dels indults”, diu, igual que l’acord per evitar que el castellà sigui llengua vehicular.

L’ANC viu problemes d’altra mena: pateix baixes, paradoxalment, d’afiliats desenganyats pel procés, però no tem que els seus simpatitzants esquivin les urnes. El seu problema principal és que és l’única entitat que inclou en la seva ponència política la via unilateral. Set dels seus 73 secretaris nacionals han dimitit a l’haver-se aprovat una resolució que, segons creuen, dilueix aquesta estratègia. L’entitat va aprovar al març un full de ruta que afirma que només donarà suport als partits que assumeixin “explícitament” la unilateralitat i instava el Govern a preparar els instruments necessaris per a, “quan fos el moment”, rehabilitar la declaració fallida d’independència si se superava el 50% dels vots (no dels escons).

El nou text, aprovat per majoria i que serà sotmès a la votació dels socis, suavitza la idea: la unilateralitat figura en la introducció, però no s’esmenta la via del 50% i aposta per fixar tres fases: durant la precampanya i campanya; fins a la constitució del Parlament i una vegada constituït el Govern. En la primera fase s’al·ludeix que faran un decàleg i revisaran els programes de les tres forces polítiques independentistes perquè després els electors decideixin. El grup de dimitits considera, en un comunicat, que amb aquesta estratègia la direcció s’aparta del mandat de l’1 d’octubre i s’apropa al “processisme”.

Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, va respondre que l’entitat és “diversa, democràtica i realitza debats intensos” i que continua defensant “clarament” la unilateralitat. Després dels retrets, la dirigent va subratllar que així l’ANC prendrà més distància dels partits i farà una tasca clara de “denúncia i fiscalització constant”. “Preservem la independència dels partits. És un mandat del full de ruta quan diu que ‘cal evitar ser marginada o capturada per les plataformes electorals’”, afirma.

Malgrat que als seus estatuts apel·la que es mantindrà “totalment independent” de qualsevol partit, totes les convocatòries sacsegen cíclicament l’entitat en confluir socis que volen defensar determinades candidatures, d’altres que són independents i d’altres que abominen tots. El full de ruta estava traçat però es va optar per reobrir el debat a proposta també d’assemblees territorials.

El problema de fons és que no hi ha cap partit que abraci la unilateralitat. Amb els líders independentistes a la presó i 2.800 persones en causes judicials, la unilateralitat ha desaparegut del tauler. Junts es planteja recórrer a la UE si se supera el 50% dels vots independentistes per forçar un referèndum. ERC va incloure en el seu full de ruta l’apel·lació a aquesta via sota la fórmula de “no descartar” i la CUP planteja un altre 1-O per al 2022. Membres de l’ANC admeten que la situació és complicada perquè no entreveuen que els partits, enfeinats refent-se, dissenyin cap pla B.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >