Selecciona Edició
Connecta’t
CORREDISSES OPINIÓ i

La garantia Koeman i el moment Messi

Ara es tracta de tornar a començar i recuperar el fil perdut, i això passa per encertar-la amb l’entrenador i amb el líder

Lionel Messi i Ronald Koeman en un partit de la UEFA Champions League.
Lionel Messi i Ronald Koeman en un partit de la UEFA Champions League. AFP

A diferència del Madrid, sempre més pendent dels jugadors, el Barça ha estat sobretot un club d’entrenadors, molt especialment des de l’arribada als anys setanta de Rinus Michels. Al Camp Nou es va començar a treballar amb una idea de joc que ja s’havia iniciat als equips inferiors amb Laureano Ruiz. Aquell estil connectava també d’alguna manera amb l’escola d’equips centreeuropeus que tant van entusiasmar el fundador Gamper i que va tenir continuïtat amb el Barça de les Cinc Copes.

La petjada de Michels va servir per retrobar el camí amb Johan Cruyff i posteriorment amb Pep Guardiola. Cal no oblidar, en qualsevol cas, els tècnics que hi ha hagut entremig, molts dels quals han estat vinculats a una manera d’entendre i veure el futbol que els feia hereus de l’escola holandesa —en concret de l’Ajax i de la selecció oranje—, i això els portava a confiar també en el planter, i per tant en la Masia, com si s’haguessin ajuntat els deixebles de Michels i Laureano.

Hi ha hagut aduladors, entrenadors entusiastes d’un model que no van saber aplicar (Quique Setién o Serra Ferrer); també cal comptar amb els d’entretemps (Antic, Robson); no s’ha d’oblidar el continuista Tito; i molt de mèrit va tenir el que va optimitzar la feina al camp i les relacions al vestidor: Valverde. O el que va fer evolucionar el joc: Luis Enrique. La seva energia va ser tan decisiva en el seu moment com la calma de Rijkaard, de la mateixa manera que s’ha de valorar la metodologia de Van Gaal.

A Van Gaal li agradava més treballar amb el jovent (Valdés, Xavi, Iniesta, Puyol) i amb els futbolistes que volien aprendre que no pas amb les figures que ja havien arribat al club ensenyades (Rivaldo), mentre que Rijkaard va fer fortuna per saber portar Ronaldinho i Messi. Tot sovint es parla del Barça de Ronaldinho i no es tenen en compte les condicions que va generar el tècnic holandès per a l’èxit del brasiler i l’emergència de l’argentí, avui capità i motiu d’atenció per la gestió que n’ha de fer Koeman.

Els mals números de l’equip de Koeman a la Lliga remeten a la segona etapa de Van Gaal i a l’inici de la de Rijkaard. Tots tres holandesos, tots trets hereus de Cruyff, tots tres vinculats a jugadors estrella, tots tres acostumats a la pressió del Barça. Koeman sembla portar prou bé de moment la seva relació amb Messi. No s’ha d’oblidar que el jugador volia anar-se’n a l’estiu i que al gener podrà negociar el seu futur amb qualsevol club, a l’espera del que hi diguin els candidats a la presidència del Barça.

Koeman, directe i franc, procura mesurar les seves paraules cada cop que es refereix al 10, al mateix temps que amb les alineacions busca que se senti còmode al camp i lideri la nova generació de futbolistes que formen Dest, Ansu Fati, Pedri i Trincão. Aquesta sembla que hauria de ser l’aposta de l’entrenador blaugrana: rejovenir la plantilla i teixir un equip nou que tingui futur, cosa que no serà senzilla si tenim en compte que per Nadal començarà la campanya electoral a la presidència del Barça.

A l’espera de saber quins candidats es presenten i conèixer els seus plans, tal vegada seria recomanable per als socis i aficionats blaugrana que deixessin de mirar la classificació, tant de la Lliga com de la Champions, i es fixessin en les alineacions de cada partit; això no vol dir que s’hagin de limitar necessàriament les seves aspiracions a disputar i guanyar algun títol en un moment en què la Copa i la Lliga estan molt obertes.

I és en aquest punt que la relació Koeman-Messi pot ser tan decisiva com l’aposta per promeses com ara Pedri i Ansu Fati. Saber detectar el talent i donar-li volada quan escau és vital per a la sort d’un equip i d’un club, i més en el cas del Barça, que ha tingut tècnics únics a l’hora de trobar joves amb futur, pocs tan clarividents com Oriol Tort, el professor que dona nom a la Masia. Acostuma a passar quan no hi ha un cèntim i el deute t’ofega, com és el cas ara mateix del Barcelona.

Quan la tasca de captació es veu recompensada per la valentia del tècnic és quan comencen a funcionar les coses, però per arribar-hi primer s’ha de saber quin tipus de jugador es vol en funció de la idea que es té. L’obsessió per guanyar ha perdut sentit després de no haver guanyat res la temporada passada. Ara es tracta de tornar a començar i recuperar el fil perdut, i això passa també per encertar-la amb l’entrenador. Koeman es mereix un gran respecte per ser fill d’un futbol que ha fet fortuna al Barça. El seu problema és que, a diferència dels temps de Rijkaard, Messi ja no és aquell jove ambiciós que apadrinava Ronaldinho sinó que ja ha fet 33 anys i no se sap encara què vol ni que pot aportar doncs de moment, des que es va quedar per força, es busca a si mateix com es va veure en el decebedor partit contra el Dinamo de Kiev.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >