Selecciona Edició
Connecta’t

18 milions per impulsar la indústria aeroespacial catalana

El Govern assegura que posarà en òrbita una constel·lació de nanosatèl·lits per impulsar la connectivitat del 5G

Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, al seu despatx. Ampliar foto
Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, al seu despatx.

Conquerir l’espai torna a estar de moda. I no amb la intenció de trepitjar de nou la Lluna o habitar Mart, sinó tot més a prop de la Terra. L’evolució tecnològica, hiperaccelerada amb la crisi del coronavirus, ha permès que sorgeixin projectes fins ara impensables. Aquesta és la idea que va transmetre dimarts passat el conseller català de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, quan va presentar l’estratègia per crear una nova economia espacial a Catalunya. Una inversió de 18 milions d’euros en els propers quatre anys amb què, si es compleixen les previsions, posarà en òrbita una constel·lació de nanosatèl·lits –els dos primers entre el 2020 i el 2021– per impulsar la connectivitat 5G i la indústria aeroespacial.

Les diferències d’aquests artefactes en comparació amb els seus germans grans són evidents. Orbiten a 520 quilòmetres de la Terra, en comptes dels 36.000 habituals; la seva mida és similar al d’un microones i giren al voltant del planeta, cosa que facilita que sempre n’hi hagi algun operatiu. Això es tradueix en menys costos, més facilitat per escalar-los i eliminació de mitjancers per connectar-se al senyal. “És un àmbit en què no estàvem presents. És una gran oportunitat per generar una nova economia, determinant per al futur del país com a impuls de riquesa i ocupació. I és ara. D’aquí a cinc anys faríem tard”, assegura Puigneró.

El desenvolupament de la indústria de nanosatèl·lits respon a les noves demandes digitals de la societat. D’acord amb les previsions de la consultora Gartner, 21.000 milions d’aparells, la denominada Internet de les coses, estaran connectats quan finalitzi l’any, i el 2024 augmentaran un 130%.

En vista d’aquesta realitat, tecnologies com el 5G, encara pendent de desplegar-se totalment per demostrar la seva eficàcia, estan cridades a ser transcendentals. Permetran que l’intercanvi de dades sigui gairebé en temps real i que la connectivitat arribi a zones impensables gràcies a les constel·lacions previstes per la Generalitat i altres empreses privades. “En l’àmbit rural, per exemple, servirà per controlar el bestiar des de l’espai. És una gran ajuda en molts llocs on no hi ha connexió per 5G ni Internet de les coses”, precisa el conseller.

Sobre el paper, la gran proximitat a la Terra també permet abordar problemes mundials greus, com l’emergència climàtica. Les imatges que capta tenen més resolució i cobreixen tot el globus terraqüi. Amb una bona estratègia d’analítica de dades i intel·ligència artificial, és més senzill extreure informació rellevant sobre l’evolució mediambiental del planeta. “També es pot aprofitar en molts més àmbits. Poden detectar obres il·legals o que un agricultor sàpiga si un cultiu té una plaga. Això és impossible amb els satèl·lits que hi ha ara en òrbita”, afirma Daniel Marco, director general d’Innovació i Economia Digital del Govern català.

Indústria creixent

La irrupció de la Generalitat en la carrera espacial respon al bon moment que viu la indústria. Segons dades del sector, l’any passat va generar més de 57.000 llocs de treball i va facturar 13.040 milions d’euros. Com explica Rafael Jordà, CEO i fundador d’Open Cosmos, encara que Espanya s’hi ha enganxat lleugerament tard, sembla una aposta evident per no deixar escapar el tren del que internament denominen new space. “Singapur, Noruega, Luxemburg i Portugal són alguns exemples recents de països petits posicionats en la mateixa línia. El Regne Unit, en canvi, ho va tenir clar des de fa una mica més de cinc anys”.

Des de l’Agència Espacial Europea, amb la qual el conseller assegura que col·labora, ja hi ha diversos projectes sobre la taula destinats a millorar la innovació i tecnologia aeroespacial. Copernicus, Galileu o EGNOS formen part d’aquesta política comunitària. Puigneró entén que es tracta de competir unes administracions amb les altres, sinó de col·laborar. Desenvolupar unes bases sòlides de l’economia del segle XXI. “Ara, la transformació és clarament una prioritat per a governs i societat. Hem vist que o anem cap endavant amb aquest tipus de projectes o no hi haurà feina per a tothom”, diu.

Crida l’atenció que la conquesta espacial ara es converteixi en prioritat pública, però convé canviar la idea romàntica i onerosa sobre sortir de la Terra. La innovació també es juga més enllà de l’estratosfera; i no depèn exclusivament de multimilionaris com Elon Musk ni d’agències hegemòniques com la NASA. Precisament, una de les característiques de la transformació és trencar amb l’statu quo. I a l’espai ha estat inamovible durant dècades. “Qualsevol inversió en el sector és ben rebuda. Això ho hem d’impulsar a tots els nivells. Si a part d’invertir aconseguim que hi hagi casos d’ús, l’ecosistema creixerà encara més”, conclou Jaume Sanpera, CEO i fundador de Sateliot.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >