Selecciona Edició
Connecta’t

Els hospitals catalans s’atrinxeren per combatre el flagell de la segona onada

Els centres sanitaris reprogramen activitat, limiten visites i reordenen serveis per respondre al degoteig incessant que els arriba de pacients amb covid-19. Ja n’hi ha 2.411 ingressats, 463 en UCI

Sala UCI per a pacients amb coronavirus a l'hospital de Sant Pau de Barcelona. Ampliar foto
Sala UCI per a pacients amb coronavirus a l'hospital de Sant Pau de Barcelona. EL PAÍS

La segona onada de la pandèmia torna a posar els hospitals catalans contra les cordes. La velocitat de transmissió ha baixat el ritme lleugerament, però segueix a l’alça i fueteja de ple els centres sanitaris, sobretot en les unitats de cures intensives. Amb 2.411 ingressats i 463 en UCI, els hospitals s’atrinxeren per combatre el segon gran envit del coronavirus. Ja han començat a reprogramar intervencions, doblar torns, replegar professionals, limitar visites i reordenar serveis. Per primera vegada des de la primavera, les UCI catalanes ja tenen més pacients covid que d’altres patologies.

 La corba de contagis no para de créixer. Ahir es van comunicar més de 6.000 noves infeccions, tot i que no totes pertanyen al dia anterior i el Departament de Salut també va matisar que “s’estan donant resultats de moltes PCR que no s’havien pogut analitzar fins al moment”. En qualsevol cas, la incidència acumulada a 14 dies segueix a l’alça i se situa en 748 casos per 100.000 habitants. S’ha alentit lleugerament la velocitat de transmissió (la Rt, que mesura quantes persones de mitjana encomana un positiu) i, si bé la setmana passada va arribar a estar en 1,57 –per cada 100 positius se n’encomanaven 157 més–, ara està en 1,26. Però aquesta desacceleració del creixement encara no es reflecteix en la pressió assistencial sobre els hospitals, que continua augmentant.

De fet, els hospitals ja han començat a replegar-se, com van fer en la primera onada, per poder atendre el degoteig incessant de casos de coronavirus que creix sobre Catalunya. La majoria ja han començat restringir visites d’acompanyants dels pacients per rebaixar al mínim la mobilitat i minimitzar els riscos de contagi. “Aquesta setmana hem limitat les visites a ingressats a 5 situacions: final de vida, parts, pediatria, oncologia i usuaris de targeta Cuida’m [els que tenen alta fragilitat relacional i necessiten una atenció específica, com les persones amb autisme]”, explica una portaveu de l’Hospital de Mataró.

Una altra de les mesures ha estat començar a desprogramar activitat ordinària no urgent per fer lloc als pacients amb covid-19. A diferència de la primera onada, quan l’allau de malalts de coronavirus va obligar a suspendre de cop totes les operacions i consultes no urgents, ara els hospitals s’han conjurat per mantenir tot el possible, l’atenció completa als pacients covid i no-covid. El secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol, va dir divendres que encara no hi ha “desprogramacions massives”, però els hospitals comencen a fer malabars per quadrar l’oferta de llits amb la demanda creixent dels malalts de coronavirus i altres patologies. “El nostre objectiu és mantenir al màxim l’activitat no-covid. De moment estem fent la majoria de cirurgies i consultes externes previstes. El que hem desprogramat no arriba al 10%. Per a nosaltres és molt important continuar amb la resta de servei”, apunta un portaveu de l’Hospital Clínic de Barcelona. Salut estima que, a partir dels 600 pacients en UCI, caldrà fer suspensions d’activitat generalitzada per no col·lapsar els centres sanitaris.

A l’hospital comarcal d’Olot, en canvi, ja s’ha hagut d’aparcar bona part de l’activitat no urgent, tot i que es mantenen intactes les intervencions oncològiques i no demorables. “S’han suspès les cirurgies amb ingrés ajornables i es mantenen les cirurgies que no requereixen pernoctació al centre”, apunta l’hospital en un comunicat. Aquest centre sanitari, que divendres tenia 25 pacients hospitalitzats i l’últim mes ha hagut de traslladar a l’Hospital Josep Trueta de Girona vuit malalts crítics, també ha habilitat una unitat amb 32 llits per atendre pacients amb covid-19, ha doblat les guàrdies dels professionals de medicina interna i ja ha començat a fer algunes consultes externes de manera telemàtica.

Al Trueta també s’han suspès gairebé tots els quiròfans de cirurgia local, s’ha reordenat l’activitat quirúrgica d’oftalmologia i cirurgia cardíaca, s’ha frenat l’atenció a la Unitat del Son i s’ha reduït el servei no urgent a la Unitat de Diabetis de l’hospital de dia. Tampoc s’hi fan endoscòpies programades i l’activitat quirúrgica de tarda i l’hemodinàmica (s’ha reorganitzat tota pels matins) també s’han suspès. Tot, expliquen des del centre, per tenir més disponibilitat de personal.

A l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona encara es manté el gruix de l’activitat ordinària, tot i que sí que s’han limitat els trasplantaments que no suposen una urgència vital imminent. “S’estan fent intervencions i consultes externes, però tot dependrà dels ingressos. Si continuen pujant, a finals de la setmana que ve haurem d’aturar l’activitat gradualment”, explica el director mèdic, Antoni Roman. Al Sant Pau avisen que “la situació s’està complicant”. No han hagut de suspendre activitat programada, però ja han traslladat l’hospital de dia d’oncohematologia a un pavelló del vell hospital, lluny del centre neuràlgic d’activitat, per protegir els pacients més vulnerables.

Els sanitaris adverteixen del risc de tornar a desprogramar tanta activitat. De fet, durant la primera onada, es van arribar a fer 20.000 operacions menys que en el mateix període de l’any anterior i les proves diagnòstiques i les consultes externes es van reduir a la meitat. El Servei Català de la Salut (CatSalut) creu que es tardarà entre 18 i 21 mesos a posar-se al dia en l’atenció sanitària dels pacients no-covid.

Resituar sanitaris

El que sí que ha fet el Vall d’Hebron és ajuntar a l’hospital tots els professionals del Centre de Salut Internacional i Malalties Transmissibles, ubicat al costat del centre d’atenció primària de Drassanes, al districte de Ciutat Vella. “Allà tenim un pull important de microbiòlegs, infectòlegs i epidemiòlegs que repleguem a l’hospital per donar suport a la covid-19 allà, però mantenim una franja horària al migdia perquè segueixin amb la seva consulta habitual. No hem deixat ningú desatès”, matisa Roman després de la polèmica generada per aquesta reestructuració.

El cas és que el trasllat de la unitat de Drassanes a l’hospital suposa, segons els crítics, la pèrdua del perfil comunitari del servei. “Es dificulta l’accessibilitat a poblacions vulnerables. Es manté l’activitat, però no al 100%”, lamenta un sanitari de Drassanes. De fet, la reestructuració obliga a tancar temporalment el dispositiu de Drassanes Express, un circuit ràpid de detecció d’infeccions de transmissió sexual sense passar pel metge de capçalera. “En època de pandèmia cal prendre decisions. Necessitàvem aquests professionals”, lamenta Roman, que demana “paciència” als usuaris en un moment en què “el sistema s’està tensant progressivament”.

Els experts en salut pública temen l’impacte d’aquestes mesures en la detecció d’altres patologies transmissibles. “Fa falta posar més sanitaris contra la covid-19, però el repte és com fer compatibles els recursos per a la covid amb l’atenció a altres malalties transmissibles. L’impacte en l’augment d’altres patologies el notarem a llarg termini”, valora Joan Pau Millet, epidemiòleg de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. El sanitari tem un augment de retard del diagnòstic d’altres malalties infeccioses, com la tuberculosi.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >