Selecciona Edició
Connecta’t

El sector esportiu alerta de la desaparició d’entitats i llocs de treball

Més del 50% dels clubs estan en risc després de la suspensió de l’activitat, segons la UFEC

Un camp de futbol durant el confinament.
Un camp de futbol durant el confinament.

El tancament de les instal·lacions esportives i la suspensió de les competicions durant els propers 15 dies fa patir el sector esportiu, que aquesta vegada tem no recuperar-se. Després d'un primer cop durant el confinament del mes de març, que va suposar que entressin en ERTO set de cada deu treballadors del sector, les empreses i organitzacions alerten que els seus ingressos són escassos i el seu futur és negre. “Més d'un 50% dels clubs estan en risc de desaparèixer”, alerta la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).

“No és una decisió justa”, assegura Gerard Esteva, president de la UFEC. “L'índex de transmissió del virus en la pràctica esportiva és molt baix. El sector ha estat responsable i madur per actuar amb seguretat”. La Generalitat va anunciar ahir dijous ajudes de 50 milions per a l'esport, la cultura i l'oci.

Esteva reivindica que les competicions i els gimnasos tenen un control de l'aforament a les instal·lacions, la qual cosa facilita la traçabilitat en cas que hi hagi algun positiu. “Nosaltres sabem qui ha participat en cada activitat, i amb quines persones ha estat en contacte. Els protocols garanteixen frenar l'expansió i actuem de tallafocs”, assenyala el president federatiu. “Si no hi ha aquest control sanitari, el virus s'expandeix. Algú pensa que la societat pararà de moure's? Es mourà igual, i l'activitat física es practicarà sense els protocols de seguretat”.

El tancament dels gimnasos ha agafat alguns empresaris per sorpresa. “Pensava que el Procicat podria limitar horaris, o reduir més l'aforament dins de la instal·lació”, explica el president de l'Associació d'Empresaris de Clubs de Fitness de Catalunya (Adecaf), la patronal. “Però no esperava el tancament total”, afegeix.

La decisió de la Generalitat posa encara més en tensió els gimnasos, que han perdut de mitjana al voltant d'un 40% dels abonats i van haver d'invertir diners per adaptar-se a les restriccions. “Una estimació que es va fer a l'estiu assegurava que el 24% dels centres tancarien per la crisi”, recorda Tarragó, “però ara aquesta és la previsió més optimista. Aquest tancament tindrà un impacte molt més gran”. En l'àmbit federatiu, l'horitzó tampoc és optimista. “En l'anterior crisi vam perdre el 50% dels clubs”, assegura Esteva. “Ara estem en risc de perdre un percentatge més alt”.

Les associacions i els clubs temen que el tancament s'allargui i que l'impacte econòmic sigui insalvable. “Al març hi havia reserves i fidelització dels socis”, reflecteix Esteva, “però ara les entitats estan molt tocades”.

“Reduir costos”

Les empreses es plantegen ara què fer. “Alguns centres ni han obert des del març, i mantenen els treballadors en ERTO a l'espera que tot passi”, contextualitza el president d'Adecaf. El futur passa, a curt termini, per intentar mantenir els abonats actuals. “Hem de mantenir l'activitat en línia i seguir en contacte amb els clients. Durant la primera aturada vam desenvolupar el sistema tecnològic per mantenir l'oferta als nostres abonats. Al març, tot ens va agafar desprevinguts, però ara hem d'aprofitar aquests avanços i fer el que en el seu moment vam fer una mica tard”, desenvolupa Tarragó. El primer pas, no obstant això, sembla clar: “Cal reduir costos”. Alguns empresaris ja han traslladat el seu interès a tornar a presentar ERTO entre unes plantilles que ja hi havien passat.

Una part del sector té la sensació que el Procicat ha estat molt dur amb la indústria esportiva. “No valora que enfortim el sistema immunològic de la població. Estan amb el discurs de tancar-ho tot”, lamenta Tarragó. “Tenim la sensació de que no tenim interlocutor”. Esteva hi coincideix: “El Procicat no ha escoltat la Secretaria General de l'Esport”.

Els representants avisen que el sector planteja mobilitzacions. “Lluitarem i ens organitzarem perquè reconsiderin la situació”, avança Esteva. “Però hem d'estudiar quina és la millor manera”, reflexiona Tarragó.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >