La sala Hiroshima adverteix que abaixarà la persiana al desembre

La sala Hiroshima de Barcelona, inaugurada l’abril del 2015 i consagrada a l’escena independent contemporània i de manera especial a la dansa, tancarà les portes al públic “tal com la coneixem”, el desembre del 2021, segons un comunicat fet públic pel teatre. La Hiroshima, s’adverteix, a hores d’ara es troba, a causa de la crisi econòmica i sanitària, “en una situació de molta fragilitat per continuar tirant endavant el seu projecte artístic”.

Segons la nota de la sala del Poble-sec, l’equip de cultura de l’Ajuntament “ha mostrat preocupació” per la situació d’aquest teatre i “ha expressat el seu compromís de buscar, conjuntament amb la Hiroshima i al llarg de l’any que ve, possibles solucions per assegurar la supervivència del projecte en l’espai actual o en un altre en un format igual o diferent”.

Llavors s’obre “una temporada de transició en la qual, sense deixar d’oferir una programació molt cuidada” i que aposta pel suport a artistes a través de les coproduccions, com les programades amb Pau Masaló i amb David Espinosa, es buscaran fórmules per donar continuïtat a un projecte que, s’afirma, “fins ara ha estat un clar referent per a l’escena emergent local i internacional, i un espai de suport per al col·lectiu artístic i un lloc d’interès cultural per al públic de Barcelona”.

Els gestors de la Hiroshima lamenten que el suport de les administracions a la sala ha estat sempre “tímid i incert”, cosa que els ha obligat a treballar “en la precarietat i provisionalitat”. D’altra banda, la crisi, afirmen, “porta la propietat de l’espai a no poder mantenir el lloguer reduït del qual ha gaudit la Hiroshima i a la necessitat de recuperar l’espai per a una possible venda”.

Quant a les dues coproduccions que s’hi poden veure abans del tancament, The National Body, de Pau Masaló, qüestiona la relació entre les identitats col·lectives i nacionals i els individus a través dels esportistes d’elit i concretament un gimnasta. Calle Sombra és l’últim treball de David Espinosa, un artista que ha passat deu anys investigant la teatralitat a través de miniatures i objectes petits. Ara fa un salt d’escala i treballa amb referents com el còmic i el teatre d’ombres.