_
_
_
_
_

Els homes decideixen en el 82% de les institucions culturals

Un informe constata la gran desigualtat a Espanya en els organismes públics del sector

Les decisions oficials sobre la cultura segueixen en mans masculines de manera majoritària. La cúpula de les institucions culturals de l'Estat manté un notable desequilibri de gènere, que l'aprovació de la Llei Orgànica per la Igualtat, el 2007, no ha corregit. L'auditoria encarregada pel Ministeri de Cultura i Esport per estudiar les seves pròpies estructures i organismes (també els autònoms) llança una disparitat contundent: el 82% de les direccions artístiques de les institucions públiques estan en mans dels homes. “L'àmbit de poder més inexpugnable per a les dones és, sens dubte, el poder cultural. El poder de legitimació artística és aclapadorament masculí”, assenyala la directora de l'estudi, Fátima Anllo, en una de les conclusions.

Más información
El feminisme és més visible però la igualtat queda lluny
La bretxa de gènere es perpetua entre els alts càrrecs mèdics

El diagnòstic, realitzat en el marc del pla de treball de l'Observatori d'Igualtat de Gènere en l'àmbit de la Cultura, va examinar la situació a 50 centres de gestió entre els anys 2000 i 2018. Encara que l'informe definitiu es presentarà més endavant, l'avanç és una publicació de 343 pàgines, amb un retrat demolidor sobre els mínims progressos que ha suposat la legislació sobre igualtat en aquest camp. “La llei apareix com una idea vaga en aquests centres. Saben que existeix, però no s'aplica. El poder cultural, és a dir, les direccions de museus, teatres, orquestres... és inaccessible per a les dones. Tampoc estan dirigint els patronats ni els consells. No obstant això, en els càrrecs de les Secretaries les dones són majoria. És a dir, com més poder, menys dones”, resumeix Anllo.

Menys estabilitat quan són dones

L'informe llança també dades dispars en la permanència en el càrrec. “Una troballa significativa és que es produeix més recanvi i menys estabilitat quan són les dones les que ocupen les direccions generals. Als homes se'ls manté en el lloc de treball durant períodes de temps més llargs”, subratlla l'informe. Mentre que el temps mitjà d'una directora general de Cultura és de 2,6 anys, el d'un home és de 3,4, “gairebé una legislatura completa”.

El treball, en el qual han participat 13 especialistes del Ministeri, les associacions de dones del sector i l'Observatori, va calcular els dies d'exercici del càrrec directiu d'homes i dones entre el 2000 i el 2018. Van concloure que, en algunes disciplines, com el cinema i l'audiovisual, el poder executiu va correspondre a les dones en un percentatge superior al 50%, mentre que en altres àrees, com la música i les arts escèniques, no va arribar al 30%. L'últim any analitzat, el 2018, no ofereix canvis en aquesta tendència: llibre (50%) i cinema i arts visuals (43%) són els àmbits més paritaris, en contrast amb les arts escèniques, la música i la dansa, les arts visuals o les indústries culturals, que van oscil·lar entre el 30 i el 34%.

En general, la màxima desigualtat s'aprecia a l'inici del període estudiat. No obstant això, els anys més igualitaris són els propers als de l'aprovació de la llei (2007, 2008 i 2009). La norma amb prou feines ha ajudat a millorar les coses i l'autora subratlla que “existeixen factors que sostenen una baixa representació de les dones en les màximes posicions d'influència a l'hora d'articular i implementar les polítiques culturals”.

Patronats sense dones

Si l'absència de dones en els màxims òrgans de gestió és alarmant, la seva representació en els patronats (els òrgans de govern) és pitjor. En cap any dels 19 estudiats s'ha arribat a una xifra paritària (un mínim del 40%). “Només una de cada quatre persones als patronats és una dona: el 73% són homes respecte a un 27% de dones”, assegura l'informe. De fet, des de l'any 2000 aquests organismes han retrocedit: si aquell any les dones ocupaven la meitat de les presidències dels patronats, el 2018 només ho fan en el 5% dels casos. Els museus registren una clara desigualtat (només tenen un 26% de dones), igual que el Teatro Real, que només té un 22% de patrones.

L'estudi apunta cap a la bretxa de gènere en l'ocupació cultural dins del mateix Ministeri de Cultura i les entitats que hi estan vinculades: hi ha menys homes en les categories més baixes de funcionaris i menys dones en les categories més altes. “Les dones són les grans sostenidores del sistema, però no decideixen”, sosté l'autora de la investigació. Per tot això, s'insta el Ministeri a executar “mesures d'acció positives” per invertir la baixa representació, la discriminació, l'exclusió que pateixen les dones i posar fi a la bretxa salarial del 21,5% que atribueixen al sector.

L'informe adverteix que “la presència equilibrada de dones en els òrgans col·legiats no és només una mesura de respecte als criteris d'igualtat, sinó un indicador fonamental de la legitimitat i qualitat democràtica de les seves polítiques”. El document proposa que el Ministeri promogui la presència de persones expertes en igualtat de gènere en els processos de disseny de polítiques, plans d'actuació i plans estratègics dels organismes públics. “La perspectiva de gènere no pot continuar sent un programa col·lateral en els plans d'actuació”, conclou l'autora.

Estadístiques del desequilibri

En dues dècades de concerts només s'han programat 10 obres de dones a l'Orquestra Nacional. Les direccions generals del Ministeri de Cultura han estat ocupades en un 27,7% per dones. Ni el Museu del Prado, ni el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza han estat dirigits mai per cap dona. Al Museu Reina Sofia només va succeir durant tres anys. El Reina Sofia ha adquirit 3.609 obres entre el 2000 i el 2018, de les quals tres quartes parts han estat produïdes per homes (75,2%). El Teatro Real ha programat un 0,6% de muntatges dirigits per dones. Al Teatro de la Zarzuela en van ser un 13%. De les 1.432 obres estrenades en centres de l'Inaem, només l'11,4% han estat compostes per dones.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_