Selecciona Edició
Connecta’t

La lluita contra el racisme en la música, protagonista de l’arrencada de l’In-Edit

El festival de documentals comença dijous amb tota la programació en línia

Fotograma de 'White Riot', de Rubica Shah, del festival Rock Against Racism al Victoria Park de Londres, el 30 d'abril del 1978.
Fotograma de 'White Riot', de Rubica Shah, del festival Rock Against Racism al Victoria Park de Londres, el 30 d'abril del 1978.

La persistent pandèmia i l'anomenada nova normalitat semblen disposades a canviar substancialment la nostra manera de consumir cultura, com a mínim a curt termini, encara que alguns observadors apunten que molts d'aquests costums poden perdurar quan es torni a l'autèntica normalitat. Un bon indicador d'aquest futur immediat pot ser probablement la imminent edició, la 18a, del festival In-Edit de documentals musicals, que comença dijous, 29 d'octubre, amb un canvi radical en la seva proposta: una programació totalment en línia des de la seva pròpia plataforma: In-Edit.tv.

Malgrat el canvi, es mantenen les formes i no s'ha deixat de banda una sessió inaugural de gala, sense catifa vermella i al web, per descomptat, en la qual es programarà el film White Riot, de Rubika Shah. Un efectiu i molt ben tramat al·legat contra el racisme centrat en el moviment Rock Aganist Racism (RAR), que va proliferar al Regne Unit en la segona meitat dels anys setanta i que va posar fi al partit nazi National Front.

El film s'inicia amb imatges de l'ascens d'aquest partit i de les desafortunades declaracions d'Eric Clapton donant suport al parlamentari supremacista Enoch Powell —declaracions per les quals el guitarrista es va disculpar el 2017, quan ja era força tard. En aquest context l'actor experimental Red Saunders va fundar el moviment RAR, que va aconseguir reunir músics de diferents procedències, del punk al reggae, per lluitar contra l'onada creixent de racisme i que va culminar el 1978 amb un important concert al Victoria Park de Londres, protagonitzat, entre d'altres, per The Clash, les imatges del qual tanquen el documental. Mesos després d'aquest carnaval antinazi el National Front, malgrat la seva aparent puixança, va ser àmpliament derrotat en les eleccions.

Malgrat l'optimisme que destil·la tot el film, les paraules finals que fonen a negre —no és un espòiler, és la realitat— són clarificadores: “Però la lluita està lluny d'acabar”.

Uri Altell, fundador i actual director d'In-edit, sent una predilecció especial per aquesta pel·lícula dins de l'extensa programació. “Em toca molt de prop per edat i exposa perfectament l'impacte de la música en la vida de les persones”. Altell no vol oblidar un altre parell de pel·lícules dins de la programació: el film sobre el festival berlinès Love Parade i l'essencial presència de les dones en els inicis de la música electrònica a Sisters with Transistors, de Lisa Rovner.

Fotograma de 'Sisters with transitors', de Lisa Rovner, que es veurà a l'In-Edit.
Fotograma de 'Sisters with transitors', de Lisa Rovner, que es veurà a l'In-Edit.

Vendes superiors

El canvi de proposta del certamen no espanta Altell, que ho vol veure com una possibilitat tant d'ampliar fronteres geogràfiques com d'edat. “Inicialment tenia una sensació de buit una mica agra, però a mesura que han anat passant els dies hem anat rebent un gran nombre de suports que ens fan pensar que tot anirà bé”, comenta. “En les primeres hores amb entrades a la venda es van vendre molts abonaments per a tot el festival i això anima. Encara que és difícil preveure com anirà tot finalment. No es poden comparar les xifres actuals de prevenda amb les d'anys anteriors per la diferència de l'oferta. Per exemple, si anaves amb la teva parella al cinema havies de comprar dues entrades i ara, en canvi, si veus la pel·lícula a casa només has de comprar un passi i, a més, és molt més barat. Malgrat tot, en aquest moment la xifra de vendes és molt superior a la de l'any anterior. A més, fa tres setmanes vam fer l'edició brasilera també en línia i va ser un èxit”.

Altell creu que les imposicions de la pandèmia serviran perquè els festivals cinematogràfics com el seu busquin noves vies d'expressió i s'apropin a nous públics. “Els festivals de cinema o canvien o moriran”, afirma taxativament. “Fa molts anys que fan el mateix. Continuen resistint-se als canvis que imposa l'evolució de la societat. Anar a una sala de cinema és màgic, però no podem obviar altres opcions i sabem que molta gent jove preferirà, encara que no sigui l'ideal, veure aquestes pel·lícules al mòbil o l'iPad. D'altra banda, com que el festival es fa sempre a Barcelona molta gent no es desplaçava per veure una pel·lícula i ara, en canvi, podran veure-la des de qualsevol punt del planeta”. Totes aquestes dades apunten al fet que en properes edicions de l'In-Edit, quan ja es pugui tornar amb normalitat a les sales de cinema, la presència en línia continuarà sent summament important.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >