_
_
_
_
_

Menys contaminació, menys atur i més joves trilingües. Així és la Barcelona que busca l’Agenda 2030

L’Ajuntament fixa l'horitzó d'una dècada en matèria de desenvolupament social, econòmic i ambiental

Clara Blanchar
Barcelona durante el confinamiento, vista desde el mirador de la Carretera de Vallvidera.
Barcelona durante el confinamiento, vista desde el mirador de la Carretera de Vallvidera.Joan Sánchez

Barcelona ha fixat en l'Agenda 2030 els objectius que es marca en matèria de desenvolupament sostenible social, econòmic i ambiental en l'horitzó d'una dècada. Unes fites que adapten la realitat de la ciutat al mandat de Nacions Unides –adoptat per 190 països– i que l'Ajuntament de Barcelona situa en xifres molt ambicioses. Parla de reduir un 80% les morts provocades per excés de contaminació, que el 70% dels joves parli anglès, a més de català i castellà, reduir a zero els assentaments il·legals, que la xifra d'aturats sigui inferior a 70.000 persones, o que la meitat de l'energia que consumeix la ciutat provingui de fonts renovables. El full de ruta, tot i això, no diu com es farà ni quantifica el pressupost necessari per aconseguir aquestes metes.

Más información
La contaminació provoca 1.000 morts l’any a Barcelona
Laia Bonet: “El nou zoo no és un museu, té una altra filosofia”

La tinenta d'alcalde d'Agenda 2030, Transició Digital, Esports, Coordinació Territorial i Metropolitana i Benestar Animal, Laia Bonet, ha presentat aquest dimarts el pla i l'ha definit com “la Barcelona que volem per a d'aquí a 10 anys”. El pla serà sotmès a votació divendres al ple d'octubre. “Com aconseguir les fites ho haurem de decidir cada dia, i a partir d'ara cada àrea a partir del treball que ja té fet, amb quines polítiques i actors ho afronta”, ha explicat Bonet, que ha reconegut que el pla “no té un cost definit”.

A la pregunta de què passarà si no s'aconsegueixen els objectius marcats, la tinenta d'alcalde ha respost: “L'Agenda 2030 és la manera amb què necessitem canviar la relació amb el planeta. Sobre l'alternativa de si no ho aconseguim, millor que no busquem la resposta, sinó que pensem com ho aconseguirem, perquè no tenim una manera alternativa de sobreviure". “Això no va de discursos bonics”, ha reblat.

El pla es divideix en els 17 eixos que marca Nacions Unides i estableix 139 fites, uns objectius que han estat revisats i adaptats després de la pandèmia de la covid. “La pandèmia ha estat una prova d'estrès de la necessitat d'afrontar aquests reptes més que mai”, ha dit Bonet. I ha subratllat que l'agenda no és del govern de la ciutat, sinó de la ciutat: “Interpel·la tots els actors de la ciutat, públics i privats, i també altres administracions com la Generalitat”. El comissionat d'Agenda 2030, Miquel Rodríguez Planas, ha admès l'ambició del pla i ha apuntat que les claus per arribar als objectius són “aconseguir aliances i innovar”.

A més dels objectius citats, l'Agenda 2030 de Barcelona es fixa reduir a la meitat els morts per accidents de trànsit o els embarassos adolescents, que cap sector econòmic pesi més del 15% del total del PIB de la ciutat o multiplicar per quatre el parc d'habitatge social. També marca com a objectius que l'economia social representi el 10% del PIB, reduir a la meitat les emissions del sector industrial, reduir la bretxa social, rebaixar les persones en risc de pobresa per sota del 15%, que la ràtio de zones verdes sigui d'un metre quadrat per habitant, o crear 20 quilòmetres de carrers convertits en “eixos verds” sense trànsit.

Hi ha aspectes que el pla no defineix: un és la gestió de l'aigua, en la qual els dos partits de la coalició de govern discrepen (els comuns volen municipalitzar-la); i un altre, la reducció dels envasos de plàstic, que no apareix quantificada.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_