Tubau, l’advocada a qui obeeix el major de Mossos
La penalista va encarrilar la forta personalitat de Trapero, que es va sotmetre al seu criteri
Quan li van dir que les coses s’estaven complicant massa (acabava d’evitar la presó provisional) i que el millor seria buscar un advocat extern, Josep Lluís Trapero va fer mala cara. Als Mossos, on va lluitar amb gen corporatiu, els han de defensar els serveis jurídics del Departament d’Interior. Però l’advocat de la casa, el seu homònim Josep Lluís Florensa, es va mantenir ferm, gairebé tan tossut com el major: un procés penal a la Audiència Nacional, amb delictes greus, era massa feina i s’acabaria atabalant.
Florensa va proposar una candidata: Olga Tubau. La coneixia perquè havia aconseguit, al costat de la seva companya Lidia Lajara, l’absolució de dos antiavalots del cos acusats de fer perdre un ull a una manifestant, Ester Quintana, amb una pilota de goma. La sentència va concloure que no hi havia proves per saber si va disparar un mosso o l’altre. Cas tancat i punt per a l’advocada, que a finals d’octubre del 2017 es va asseure per primera vegada davant de Trapero en un despatx d’Egara, quarter general de la policia catalana.
A Egara va néixer una sintonia que ha crescut en tres anys i que ha derivat en afecte mutu: dimecres, després de conèixer l’absolució, el comissari i l’advocada es van fondre en una abraçada que era alleujament, tranquil·litat, felicitat pura. Una concessió als sentiments en dos personatges amb poca tendència a mostrar-los: en públic, Tubau (59 anys) és reservada i continguda i Trapero (55), aspre i distant.
Trapero té un caràcter complicat. La seva disputa aferrissada amb el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos per la coordinació davant de l’1-O n’és un exemple i explica, potser, la mala voluntat del coronel en el judici. De discussió ràpida i acostumat a manar, amb tot el poder en la direcció de Mossos, el major es va sotmetre, en canvi, dòcilment i voluntàriament, a un mandat superior: el de la seva advocada.
Com a client, el comportament de Trapero ha sigut exemplar: obedient, respectuós, no ha posat traves i ha confiat en l’estratègia dissenyada per Tubau per a la seva defensa. Quan no ha estat d’acord ho ha expressat en veu alta, però sempre sotmès al criteri superior de la nonna, com anomenen el bufet a Tubau per una anècdota en un restaurant italià, on el cambrer la va anomenar “àvia”, cosa que la va fer enfadar molt.
Tubau –casada, tres fills i, sí, un net– ha arribat a l’Olimp professional. Acaba de guanyar el judici de la seva vida i li plouen casos: l’últim, el del productor televisiu Josep Maria Mainat, a qui la seva dona va intentar assassinar subministrant-li insulina. Present des de fa anys en la primera divisió dels penalistes de Barcelona, Tubau va tenir un altre momentum a finals dels 80, amb els GAL, quan va dirigir l’acusació en el cas de Segundo Marey.
“Però el seu gran èxit és aquest, perquè un advocat és sobretot un advocat defensor”, reflexiona José María Fuster-Fabra, que amb els GAL era “a l’altra trinxera”. L’advocat recorda que va ser “una època de molta tensió”. Per això per a molts va ser una sorpresa veure’ls prendre una copa per Madrid en les albors d’una amistat que perdura malgrat que ideològicament estan “als antípodes”. “És una gran treballadora, pausada però contundent”, afegeix Fuster-Fabra.
Interior la va proposar després de l’absolució de dos Mossos en el cas Ester Quintana
A Tubau l’apassiona la seva feina gairebé tant com les llaminadures i el ball, tot i que és “millor advocada que empresària”, diu Lajara, amb qui fa anys que treballa cara a cara. Fora d’això és mesurada, respectuosa, atenta. Es podria pensar que el seu estil afrancesat –cabell curt i blanc, ulleres estiloses, gavardines– el va adquirir a París, on va néixer. Però no. Els seus pares, treballadors emigrants, es van conèixer allà i ella va arribar a Barcelona quan era petita.
Amant (literària) d’Albert Camus però també de la novel·la negra (Andrea Camilleri, Donna Leon), ha treballat la imatge pública de Trapero, que també ha hagut de transigir en aquest aspecte. “El to i l’actitud són importants. Havia de mantenir la fermesa, contenir la indignació”, explica Tubau un dia després del seu triomf, encara exultant, tot i que la vida continua: acaba d’arribar d’unes declaracions en un cas molt menys mediàtic.
La lletrada, que continua redactant informes a mà, tenia clara la línia a seguir des del principi: “Demostrar que els Mossos van fer el que van poder”. La sentència li ha donat la raó. I també a Florensa. Amb el temps, el major ho ha reconegut i ha agraït que s’apartés i el deixés en mans de la ‘nonna’.
Sobre la firma
Arxivat A
- Josep Lluís Trapero
- Independència
- Mossos d'Esquadra
- Judici al Procés
- Policia autonòmica
- Referèndum 1 d'octubre
- Catalunya
- Autodeterminació
- Referèndum
- Generalitat Catalunya
- Casos judicials
- Policia
- Conflictes polítics
- Govern autonòmic
- Eleccions
- Forces de seguretat
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Espanya
- Administració autonòmica
- Política
- Administració pública
- Justícia