Selecciona Edició
Connecta’t
CORREDISSES OPINIÓ i

Un clàssic per al clàssic: Messi

Koeman no ven garses per perdius, i l'argentí sembla tenir-hi bona sintonia, a diferència del que passava amb Setién

Messi i Koeman se saluden durant un amistós, el setembre passat.
Messi i Koeman se saluden durant un amistós, el setembre passat. AP Photo

Ara mateix es fa molt difícil saber què passa pel cap de Messi. Només se sap que li agradaria més que res guanyar una cinquena Champions i triomfar amb l’Argentina. Amb la selecció se’l veu relativament content després d’un temps complicat en què va arribar a anunciar que plegava, i difícilment se sabrà com està el seu vincle amb el Barça mentre el president sigui Bartomeu. Avui segurament està massa dolgut per poder parlar si res no fa canviar la seva idea d’abandonar el Camp Nou a final de temporada.

No crec pas que la seva continuïtat depengui dels calés; fins i tot semblaria disposat a rebaixar-se el sou, si qui l’hi demana és un president que li mereix confiança i no el d’ara, per més que hi hagi jugadors que s’hagin avingut a reduir els ingressos a canvi d’ampliar el contracte, per interès personal o de servei al club, com per exemple argumenta Piqué. Messi és molt tribal i està molt dolgut amb Bartomeu. L’únic camí per convèncer l’argentí perquè es quedi és el futbolístic, i aquí possiblement s’ha obert una llum des del partit de dimarts passat contra el Ferencvaros.

Molts van voler veure en la jugada de l’1-0 un moment d’esperança per al retorn de la millor versió de Messi i també perquè acabi la seva carrera al Camp Nou. La conducció amorosa, el regat desequilibrant i la determinació folla per arribar a l’àrea i rematar van evocar aquell jugador que només vivia per competir i guanyar. Ningú no va pensar aleshores que ja tenia 33 anys i li faltava l’espurna per marcar sense que cap defensa el pogués tirar a terra i fer-li penal, ni que jugava en un equip que no és favorit a la Copa d’Europa, com diu l’entrenador Koeman.

L’entrenador blaugrana no ven garses per perdius, i Messi sembla tenir-hi bona sintonia, a diferència del que passava amb Setién. Els millors analistes, com ara Ricard Torquemada, són de l’opinió que l’argentí necessita tècnics intervencionistes i no pas condescendents o aduladors per motivar-lo, i l’holandès ha estat molt clar respecte al seu capità: no té res per recriminar-li, al contrari, però està convençut que el seu rendiment pot ser millor, afirmació que no és pas una crítica sinó una evidència, a Madrid i a Barcelona. Messi va respondre dimarts amb la jugada de l’1-0.

L’argentí va fer un molt bon partit, va rejovenir amb el joc d’extrems i jugadors de banda com Ansu Fati, Trincâo i Dembelé, i es va associar molt bé amb Pjanic i Pedri. Els cinc gols marcats van fer que no es trobés a faltar el 9 que exigeix el sistema de Koeman: 4-2-3-1. Messi necessita un golejador per fer gols, tot i que sembli un contrasentit, perquè ell no ha estat mai un davanter centre pur o un 9 clàssic. El mateix Koeman reivindica el fitxatge de Depay, amb raó o sense —hi ha dubtes sobre el seu perfil— per fer evolucionar el joc de l’equip i fer millor també el 10 del Barça.

No crec pas que la seva continuïtat depengui dels calés; fins i tot semblaria disposat a rebaixar-se el sou, si qui l’hi demana és un president que li mereix confiança

Depay no vindrà —si és que arriba— fins al mercat d’hivern, de manera que, mentrestant, al Barça li convé fer via i generar les millors condicions per al benestar de Messi, capaç de discutir, amb totes les limitacions que es vulgui, el regnat a qualsevol altre aspirant a la Pilota d’Or. L’únic que necessita són reptes majúsculs, saber que s’ha d’activar per tornar a guanyar, i no preparar-se per a la jubilació, per a un gran homenatge, per rebre les gràcies de tothom, com si ja hagués caducat, en lloc de motivar-lo per liderar la generació dels joves que ara simbolitzen Pedri i Ansu Fati.

Messi vol ser seduït per continuar en un Barça que ha avorrit; d’aquí ve la importància de Koeman, a qui el mou la gana de fer un gran equip després d’haver metabolitzat el barcelonisme des del temps del Dream Team fins a l’etapa de Guardiola i Tito. A l’un i a l’altre, a Koeman i a Messi, els agrada parlar de futbol i del Barça, visualitzar les jugades i les estratègies, perquè es respecten, es reconeixen mútuament com a autoritats en la matèria, se saben intel·ligents i són sincers quan parlen, tal com s’ha vist en les darreres declaracions de l’entrenador a la premsa d’Holanda.

Messi va ser més capità que mai a Vigo, i contra el Ferencvaros va evocar el jugador més aplaudit del Barça. Ara hauria d’aspirar a ser encara el símbol de l’equip i del club contra el Madrid. Tal vegada ja no té el canvi de ritme ni l’espurna de quan era jove i era capaç de marcar tres gols a Casillas. Als seus 33 anys, en canvi, és més vell i també més savi, referent dels joves més que no pas company dels grans, encara que estigui retingut contra la seva voluntat al Barça. L’única manera que Messi canviï d’idea és a través del futbol, i sembla que Koeman té un pla liderat pel 10.

Messi és avui encara un clàssic per al clàssic; ja es veurà què passa més endavant amb la Lliga de Campions i amb l’Argentina.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >