Selecciona Edició
Connecta’t
ARQUITECTURA

Tots els patrimonis

La millor conservació d’un edifici és cercar-ne la utilitat, però cal que usuaris i Administració siguin flexibles

L’edifici de Correus tindrà aviat una nova utilitat.
L’edifici de Correus tindrà aviat una nova utilitat.

La celebració de la Biennal del Pensament, amb tres taules rodones sobre el patrimoni, ha tornat a posar en relleu el seu interès, que alguns l’estenen també des de l’arquitectura a les persones, l’espai públic i el paisatge. Sentint les taules, sembla que el patrimoni s’ha convertit en el vehicle de quasi tot: de normatives, de catàlegs, de la memòria, de la política, de la cultura, de l’urbanisme, de l’arquitectura, del paisatge i de la gent. És també instrument polític i instrument tècnic, representa allò extraordinari, però volem que també representi allò ordinari, que inclogui la perspectiva de gènere, que sigui aglutinador de la participació veïnal i, fins i tot, és vist per alguns com a conflicte.

És l’expressió construïda de les accions per defensar-lo; està lligat a la conservació, a la rehabilitació i a la regeneració, també a la sostenibilitat, i és l’activador de les economies locals. Volem que inclogui allò que encara no és patrimonial però és modern, és sinònim de qualitat i activa la pedagogia. És també sinònim de contradicció, de passat i de futur. El patrimoni acaba tenint efectes a totes les regidories, és expressió de peces i també de conjunts, arriba fins als arbres de la ciutat. Atorga sentit a la societat civil que s’encarna al seu voltant, en ell es materialitza el gust de cada època i es modifica amb l’arribada de cada nova sensibilitat. L’expressió corrent: “El patrimoni és de tots” és exacta a més no poder. El patrimoni sembla haver mutat dels elements a la ciutat mateixa, i demostra una presa de consciència general sobre el fenomen que construïm i dotem de vida cada dia.

Sembla que en els darrers anys el discurs sobre el patrimoni s’ha desplaçat de la restauració de l’objecte a associar la seva conservació al seu destí. És una qüestió principal. Però totes haurien de subordinar-se a una idea motriu.

La millor conservació d’un bé patrimonial és cercar la seva utilitat, reactivar-lo. La utilitat s’obre pas i ajuda a incorporar al debat del patrimoni més col·lectius, a més dels arquitectes i tècnics. La vida dels edificis és la suma de les seves diferents activitats al llarg del temps. El que és meritori no són els detalls i l’ofici que exhibeixen certs edificis, sinó tot allò que un edifici ha fet al llarg de la seva vida. No cal insistir més a voler veure’l tal com era: aquest privilegi pot ser desitjable pel boudoir turc de Marie-Antoinette i Joséphine, però no per la immensa majoria del petit patrimoni local. Els edificis neixen per ser útils i canviar d’ús quan cal. Però aquesta premissa té també una contrapartida en els que els usen. Les organitzacions que accedeixen a un edifici per utilitzar-lo han d’entendre les seves regles. Són elles (administracions públiques, empreses privades, institucions lligades a l’educació, la cultura o la salut) les que hauran d’acoblar-se i modificar si cal els seus organigrames, la distribució dels llocs de treball i els horaris. Un edifici patrimonial demana que els que l’utilitzin siguin flexibles i inventin, si cal, altres regles de joc. També l’Administració haurà de facilitar el nou ús renunciant a aplicar reglaments, codis tècnics i normatives nascuts i pensats per a allò que es construeix de bell nou, i no per infringir càstigs innecessaris al vell edifici reutilitzat. 

Les notícies del nou ús al qual es destinarà l’edifici de Correus de la Via Laietana o la propera obertura del taller Mas Riera al carrer Bailèn, tots dos a Barcelona, ens fan pensar en el nou ús a què es destinaran. Quan tornin a funcionar aprendrem a utilitzar-los, i potser importarà poc si són nous o vells, eclèctics o moderns, sinó que siguin útils tal com són i que inspirin els que els usin. Demostraran que els edificis patrimonials poden seguir sent construccions vives més de cent anys i no museus, i apagaran totes les falses discussions sobre la ciutat del futur, perquè ells hauran passat ja uns quants futurs.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >