Selecciona Edició
Connecta’t

La segona onada de la pandèmia a Catalunya ja colpeja les residències

La Generalitat intervé dos centres més per incomplir la normativa

Una residència geriàtrica a Barcelona aquest estiu.
Una residència geriàtrica a Barcelona aquest estiu.

Van ser les grans víctimes de la primera onada. Després, es van blindar i van aguantar a l'estiu l'embat d'una pandèmia que no donava treva a Catalunya. Però l'auge de contagis a la comunitat aquestes últimes setmanes ha estat més intens i la covid-19 ha tornat a penetrar en les residències de gent gran. Gairebé mig centenar de nous infectats en tot just 15 dies, una incidència en l'última setmana (405 casos per 100.000) que gairebé dobla la de Catalunya i més de 40 morts cada set dies, cristal·litzen la nova garrotada de covid-19 a les residències catalanes. La Generalitat ha reforçat les mesures de protecció per blindar un dels col·lectius més vulnerables en aquesta pandèmia i ja ha intervingut quatre centres amb brots descontrolats i que havien incomplert la normativa de protecció.

“Hem detectat que en les últimes dues setmanes s'han disparat els casos a residències. Estem registrant més casos de manera paral·lela a l'escalada que hi ha en l'àmbit comunitari”, va admetre ahir dimarts el secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol. La corba epidèmica entre la població a les residències és molt clara: la velocitat d'expansió del virus (la Rt, que mesura quantes persones contagia, de mitjana, un cas positiu) fa dues setmanes que se situa entre 1,30 i 1,40, molt per sobre del que recomana la comunitat científica per mantenir a ratlla la transmissió (menys d'1). El percentatge de PCR positives, que hauria d'estar per sota del 5%, segons les autoritats sanitàries, fluctua entre el 6% i el 8%, i els ingressos hospitalaris es compten per desenes cada setmana: hi ha, actualment, 87 residents hospitalitzats.

“El que reflecteixen les xifres és que a fora tenim un entorn en què han augmentat els casos. Quan la transmissió comunitària baixa, la majoria dels llocs són segurs. Hem de pensar que les residències són llocs que permeten la disseminació del brot, són espais tancats i tota la força de les mesures que s'han implementat se centra a frenar el contagi inicial que procedeix de l'exterior”, ha explicat el subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Jacobo Mendioroz. El Govern ha llançat un paquet de mesures per intensificar el blindatge sobre els centres i començarà un cribratge massiu de professionals a través d'automostres —els mateixos treballadors es faran a si mateixos un frotis nasal. També es reforçarà la sectorització dels centres, amb espais covid i no covid, se suspendran les sortides dels residents més fràgils (encara que s'intensificaran les visites de familiars sota controls estrictes) i es desplegaran pel territori equips d'intervenció ràpida per actuar quan es detecti un brot.

La majoria de les residències a Catalunya encara estan sota control: hi ha 919 en situació verda, és a dir, sense cap cas actiu; i 58 en taronja, amb casos aïllats o brots ben controlats i sectoritzats. No obstant això, més de mig centenar ja està en situació vermella, és a dir, amb episodis infecciosos molt forts o transmissió elevada dins del centre. “Estem preocupats i espantats, però no és com la primera vegada. Hi ha molts més pacients asimptomàtics i la gent no es mor”, assenyala Vicente Botella, president de la patronal Upimir. També és veritat que hi ha molts més llits buits que en la primera onada: una part de les places disponibles es guarden sense ocupar per si hi ha algun brot al centre i cal aïllar avis i, a més, des de l'inici de la pandèmia, amb prou feines s'han tornat a omplir els llits que van quedar buits després de la mort dels 6.664 residents que, segons la Generalitat, es van produir amb la covid-19 o símptomes compatibles amb la malaltia. En qualsevol cas, Botella insisteix que les residències estan complint “rigorosament” les directrius de control i protecció contra la pandèmia.

El Departament de Salut, assegura Botella, ha estat contundent amb aquest tema. De fet, des de l'inici de mes ja s'han intervingut quatre residències, tres en tot just 24 hores, per incompliment de la normativa. Aquest dilluns va ser el centre Les Vinyes de Falset (Tarragona), on es van infectar el 91% dels avis i el 38% dels empleats (109 residents i 22 empleats). Dimarts, Salut i el Departament d'Afers Socials van intervenir dos centres més, als quals se'ls ha retirat la gestió per incomplir les mesures de control i protecció. El primer, la Miniresidència Geriàtrica de Bellver de Cerdanya, va registrar un brot amb cinc treballadors i 11 dels 29 residents afectats; el segon, la Llar Mare Marcelina de Verdú (Urgell), va reportar un altre episodi infecciós amb 23 avis i tres treballadors afectats. “Les residències s'intervenen a partir d'un brot d'una certa magnitud i per la falta de sectorització i capacitat organitzativa de la gestora", va justificar Ramentol. Durant la primera onada, es van arribar a intervenir 13 residències i una més al juliol.

Residències blanques

El que més preocupa Salut i també el sector residencial són, no obstant això, les anomenades residències blanques, aquells centres en què pràcticament no ha entrat el virus o cap resident ha patit la covid-19. Els brots en aquestes residències poden ser més complexos perquè no hi ha cap nivell d'immunitat entre els avis i el risc de disseminació és molt més alt que en un centre on alguns ja hagin passat la malaltia. “L'Administració té més por del que passi als centres blancs. I a mi aquí sí que em fa por el que pugui passar. El problema fonamental és que el virus entra a través dels treballadors, per això necessitem que reparteixin com més aviat millor els tests ràpids, per poder fer proves cada 15 dies als empleats. Estarem tots més segurs”, sosté Botella.

Els experts consultats assenyalen que no es pot descuidar el control de les residències i demanen que es posi més èmfasi en el blindatge d'aquests centres. “Les residències són un forat negre que fa molta por. Cal tenir una precaució especial. És veritat que les vam blindar, però algunes es deuen haver relaxat per acceptar visites i ha entrat el virus. No hi haurà el drama de la primera onada, però si no es fan gaire bé les coses, aquests centres seran com un bidó de gasolina”, adverteix Toni Trilla, cap de Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic de Barcelona. Hi coincideix Daniel López-Acuña, exdirector general d'emergències de l'Organització Mundial de la Salud (OMS): “Aquestes traces en residències són l'expressió del que tenim al carrer: quan el virus entra en aquests centres, s'amplifica. Cal segellar i blindar les residències si no volem viure una altra vegada el que va passar al març”.

López-Acuña adverteix de la necessitat de no abaixar la guàrdia en col·lectius tan vulnerables com la gent gran: “Estem descuidant les residències i no estem posant el grau de control que hauríem d'aplicar-hi. Cal enfortir i extremar les mesures de control”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >