Selecciona Edició
Connecta’t

Telemedicina més enllà de la pandèmia

El coronavirus ha precipitat la incorporació de les consultes virtuals per atendre pacients, però els experts demanen regular la pràctica clínica telemàtica i dotar-la de més recursos

Una doctora fa el seguiment dels seus pacients per telèfon a Barcelona.
Una doctora fa el seguiment dels seus pacients per telèfon a Barcelona.

La pandèmia ha accelerat la incorporació de la telemedicina a la pràctica clínica. No quedava més remei. Amb els centres sanitaris blindats per contenir la covid-19, el seguiment de la resta de patologies quedava a la mercè del telèfon o, en el millor dels casos, la videotrucada. Les consultes virtuals, que abans de la pandèmia tenien una implantació desigual a Espanya, ja s'han instal·lat en el sistema de salut i sembla que es quedaran més enllà de la crisi sanitària. Entre els seus avantatges hi ha que alleugereixen les llistes d'espera, eviten desplaçaments innecessaris i desburocratitzen l'atenció. Però encara queden caps per lligar i cal fer-ho. Els experts adverteixen que no val per a tot i reclamen posar ordre a aquesta pràctica clínica, marcar-li uns límits i dotar-la de més recursos per a infraestructures i formació dels professionals en competències digitals.

Segons la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (Semfyc), en temps de covid-19, un metge de capçalera fa una mitjana de 32 actes mèdics a través de la teleassistència (cinc hores i 20 minuts de la seva jornada al telèfon o en videotrucada) i atén una desena de pacients de manera presencial. En època prepandèmica, les consultes virtuals eren petites estratègies atomitzades per Espanya que creixien o minvaven en funció de l'obstinació dels gestors i les reticències dels professionals. “La covid-19 ho ha accelerat tot. En tres mesos hem avançat tres anys. Ara n'estem aprenent”, valora Jordi Martínez, director d'Innovació i Transformació Digital de l'Hospital del Mar de Barcelona.

La teleconsulta ha obert una via en la medicina per esquivar procediments feixucs que incomoden el pacient i retarden el metge. Per exemple, totes les qüestions administratives, com els papers de la baixa o l'actualització de la medicació. “Hem après que cal modificar moltes revisions que fèiem als pacients i que no són necessàries. La trucada telefònica no s'ha d'interpretar com una alternativa, sinó com un complement”, reflexiona Nacho Vallejo, internista de l'Hospital Virgen del Rocío de Sevilla. A més, en temps de pandèmia, la telemedicina evita desplaçaments innecessaris i ajuda a mantenir al dia la demanda no covid. “El que més preocupa als sanitaris és que els pacients no covid estan desatesos i cal veure com es gestiona aquesta activitat. Per això, malgrat les barreres o debilitats que hi havia, els professionals abracen ara la telemedicina com una eina per fer sostenible el sistema sanitari”, afegeix Rodrigo Gómez, expert en telemedicina i gestió de la innovació.

No obstant això, a les estratègies telemàtiques encara els queda recorregut, logístic i organitzatiu. Les presses per generalitzar la teleconsulta han salvat bona part de l'atenció sanitària durant la crisi sanitària, però han deixat arestes per polir. “Ara tenim una oportunitat per replantejar el format de la medicina, però cal ordenar-ho, donar-li un compàs i veure què és el que aporta valor i què no”, resumeix Gómez. Marcar, al cap i a la fi, quin és el seu camp d'acció, el marge de maniobra i els límits de la telemedicina. “Les visites no presencials es poden fer quan la gravetat i complexitat del pacient és baixa i quan no hi ha necessitat d'exploració. També depèn de la naturalesa de la informació que s'ha de donar o de si no es poden establir els canals de protecció de la informació i la confidencialitat”, assenyala Mireia Sans, presidenta de la secció eSalut del Col·legi de Metges de Barcelona. Les preferències del pacient, que el metge el conegui o sigui nou en la consulta i les dificultats de comprensió que pugui tenir l'usuari amb la informació que està rebent, conclou Sans, també marcaran els límits de la teleconsulta.

Malgrat tot, no hi ha directrius homogènies més enllà d'aplicar el sentit comú. “Hem fet una revolució tecnològica en poc temps. Tocarà ara reflexionar què es consolidarà i què no. La tecnologia no és la solució en tot. Hi ha actes mèdics on no aporta valor afegit. Per exemple, en oncologia radioteràpica, una acció automatitzada no és, ni de bon tros, el que es necessita”, estima Ismael Vargas, l'enginyer informàtic encarregat d'apuntalar tot el dispositiu tècnic per incorporar les estratègies de teleconsulta a l'Hospital Virgen del Rocío.

Des del punt de vista de Vargas, el principal inconvenient que ha hagut d'afrontar ha estat “la bretxa tecnològica de determinats grups de professionals”. I també dels pacients. “Això ha d'anar de la mà d'una transformació cultural”, insisteix. Els experts consultats coincideixen que els professionals no estan preparats per a aquest canvi en les seves dinàmiques de treball i cal millorar la seva formació digital, a més de fer pedagogia amb els usuaris perquè entenguin que no tot ha de ser presencial. “Hem hagut d'aprendre sobre la marxa i no hi ha una capacitació al darrere. Cal donar suport als professionals de quan i com fer servir aquestes eines. És normal que tinguem pors, però cal veure a què responen”, puntualitza Sans. “La consulta telefònica és complexa de portar i no ens hem entrenat per a aquesta part de l'entrevista clínica, el presentar-se", coincideix Laura Carbajo, portaveu de la Semfyc.

Agendes més flexibles

Una altra tasca pendent en la telemedicina és millorar la infraestructura i els recursos per a l'atenció telemàtica. “No s'han augmentat les línies telefòniques com caldria. Hi ha professionals que fins i tot s'han de comprar ells els auriculars per fer la consulta. I és fonamental augmentar els administratius per filtrar part de les trucades en atenció primària i que funcionin com una centraleta”, apunta Carbajo. Els metges d'atenció primària demanen també més marge de maniobra per gestionar les seves pròpies agendes. “No importa si la visita és telefònica o presencial. L'important és el motiu de la consulta. Necessitem agendes flexibles per posar trams d'atenció telemàtica”, reclama la portaveu de la Semfyc.

També cal aprofundir en la humanització de l'atenció sanitària telemàtica. Que no es perdi el factor humà entre tanta tecnologia. “No podem oblidar mai la part humana i l'ull clínic. Cal mantenir l'equilibri”, apunta Carbajo. “Fas una consulta telemàtica i, si tens dubtes, truques al pacient per fer una visita presencial. La història clínica i l'exploració a peu de llit no es pot perdre”, conclou Vallejo.

La transformació digital ha de ser gradual, avisa Gómez: “No val per a tot. Passar de zero a cent i dir-li al pacient que tot serà per telèfon generarà rebuig, desafecció i sensació de mala atenció. La telemedicina és una eina de futur i, ordenada, generarà eficiència”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >