Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya inicia una carrera de sis mesos a la caça de 30.000 milions

Administracions, institucions i empreses busquen projectes per optar als ajuts de la UE

Motos elèctriques de la marca Silence, a la fàbrica de Sant Boi de Llobregat.
Motos elèctriques de la marca Silence, a la fàbrica de Sant Boi de Llobregat.

El rellotge ja està en marxa. Administracions i empreses catalanes, com les de la resta d’Espanya, han iniciat una carrera contrarellotge de sis mesos, l’abril és el límit, per intentar captar part dels 140.000 milions d’euros que la Unió Europea està disposada a injectar a Espanya a través del Next Generation EU, del Fons Europeu de Recuperació. Han aflorat projectes aparcats en calaixos per falta de finançament, es posen a punt d’altres que estaven perfilats i moltes empreses, sobretot les grans, treballen ja en com beneficiar-se del nou mannà pensat per accelerar la sortida de la crisi i la transformació de l’economia europea. La Generalitat creu que Catalunya hauria de rebre uns 30.000 milions (a gastar en cinc anys), l’equivalent al seu pressupost anual.

“Tenim una oportunitat de fer un canvi de model i això és vital, però primer hem de saber quin model volem per a Catalunya”, diu com a reclamació Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona. La UE ha preparat un sistema que habilita quatre vegades els recursos oferts per la UE en l’últim quinquenni. I hi optaran projectes variats però basats en les tendències marcades des de Brussel·les: economia verda, digitalització i biociències, entre d’altres. Siguin quins siguin, tots els haurà de canalitzar el Govern central, malgrat les reiterades peticions de la Generalitat de voler gestionar els recursos que considera que haurien de recaure en Catalunya. Aquesta és una selecció efectuada entre una desena d’administracions i institucions consultades.

Cotxe elèctric. És un dels projectes més esperats. Seat ha anunciat la seva intenció de fabricar vehicles elèctrics a Martorell a partir del 2025. “Els fons europeus poden servir per accelerar la transició al vehicle elèctric i mantenir i potenciar la indústria de l’automòbil a Espanya”, assenyalen fonts de la companyia, que afirmen que es treballa en projectes amb altres empreses. El forat que deixarà Nissan a partir del 2022 a la Zona Franca és una altra oportunitat que estudien diferents institucions. El Clúster de la Indústria de l’Automoció desenvolupa un projecte sobre mobilitat sostenible que podria instal·lar-se en aquesta zona i que tindrà preparat en poques setmanes.

Bateries elèctriques i hidrogen. La construcció d’una fàbrica de bateries a Catalunya és, des de fa un parell d’anys, una prioritat per a les administracions com a àncora del conjunt de l’automoció –Seat ho considera primordial. La coreana LG Chem i la francesa Schneider Electric estudien la seva implantació a Barcelona. En tot cas hi ha altres iniciatives. El fabricant de motos elèctriques Silence té dos projectes per impulsar el seu negoci basats en la fabricació de cel·les de bateries: un es basa en l’automatització de la seva línia de muntatge de packs de bateries per passar de 10.000 a 50.000 unitats anuals en tres anys; l’altre és la creació d’un nou negoci basat en el lloguer de bateries a través de la creació de centres en ciutats en què es puguin canviar les bateries dels vehicles quan no sigui possible recarregar-los. El Clúster de l’Automoció també treballa en un projecte per desenvolupar tant bateries elèctriques com la pila de combustible, basada en l’ús d’hidrogen.

Disseny de xips. El Barcelona Super Computing Center (BSC), que té el seu actiu més important en el superordinador MareNostrum, vol liderar el projecte del xip europeu. “Europa té el problema que no és tecnològicament independent, depenem molt dels EUA i de la Xina”, explica Josep Maria Martorell, director associat del BSC. Un dels projectes per canviar-ho és el xip europeu, un processador pensat per als superordinadors. “La fase de la investigació la tenim bastant avançada, ara falta el segon pas, que és ser capaços de dissenyar i prototipar un xip”, destaca Martorell. La inversió global per a aquest projecte és d’uns 500 milions d’euros i el BSC pretén captar-ne uns 100 milions d’inversió inicial pública i liderar aquest projecte.

Empreses tecnològiques. Barcelona Tech City, una associació que representa més de 1.200 empreses de l’àmbit tecnològic, calcula que necessitarà uns 50 milions d’euros per emprendre tres grans projectes i ja preparen la seva candidatura. El primer projecte que presentarà l’associació és impulsar un “campus urbà”. Barcelona Tech City ja té dos grans espais on allotja centenars d’empreses emergents, els anomenats Pier, i afegirà l’espai de l’edifici de Correus. El segon projecte és crear acceleradores d’empreses emergents per generar un ecosistema d’atracció de fons d’inversió i capital de risc. I el tercer projecte és crear un campus d’educació “per aturar el problema de l’atur juvenil amb la formació en noves tecnologies”. El Consorci de la Zona Franca també planteja demanar fons per impulsar les seves acceleradores d’empreses basades en la impressió 3D i la indústria 4.0.

Sector aeroespacial. La Cambra de Barcelona planteja crear en l’infrautilitzat aeroport d’Alguaire (Lleida) un centre aeroespacial de llançament de petits satèl·lits, aprofitant l’ecosistema format per gairebé una trentena d’empreses existents a Catalunya.

Generació d’energia verda. Catalunya és a la cua en generació d’energies renovables. Tant des del Departament de Territori com des de la Cambra de Comerç es vol aprofitar el sostre d’instal·lacions públiques i de les naus situades en polígons industrials per instal·lar plaques fotovoltaiques i reduir l’empremta ambiental en la generació elèctrica.

5G Tothom parla del desenvolupament de la nova generació de telefonia mòbil. En part perquè Barcelona és la seu del Mobile World Congress i ha de ser pionera perquè és la ciutat on hi ha un dels principals operadors europeus d’emplaçaments de telecomunicacions, Cellnex, que adverteix que està preparant projectes per presentar davant la Unió Europea.

Aigua. El canvi climàtic comença a deixar empremta al litoral mediterrani, on la gestió de l’aigua s’ha convertit en un problema important. La Generalitat vol portar a Europa un projecte de reutilització d’aigua (es preveu invertir-hi 150 milions), l’ampliació de la dessalinitzadora de Tordera per triplicar la seva capacitat i la creació d’una nova instal·lació en l’àmbit del Foix (Penedès).

Infraestructura hospitalària. L'adequació dels hospitals de referència és una de les demandes més urgents per al sector sanitari. “El cas més urgent és el Clínic, que està entre els 20 hospitals més importants del món i el veus i va patir”, explica el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. Fa 10 anys que el Clínic intenta buscar una ubicació on ampliar les seves instal·lacions, però no és l'únic: l'hospital Vall d’Hebron també té en marxa un projecte per renovar part dels seus edificis i créixer a l'altre costat de la ronda de Dalt; a l'altra punta de Barcelona, l’Hospital del Mar també comença a quedar-se petit. “Amb les retallades, el capítol d'inversions als hospitals es va quedar obsolet i cal recuperar-ho. Però no només a l'àrea metropolitana, sinó també pel territori per poder retenir talent. Cal aconseguir un equilibri territorial”, rebla Padrós. La digitalització de tot el sistema de salut i la incorporació de la intel·ligència artificial en la pràctica clínica són uns altres dels projectes urgents.

Investigació aplicada. La inversió en estructures científiques és una altra tasca pendent. Padrós adverteix que, tot i que Cataluña és un pol científic atractiu, “no hi ha estabilitat entre els investigadors” i cal reforçar el poder d'atracció dels centres d'investigació perquè els científics vulguin quedar-se.

Rodalies. La inversió en infraestructures més reclamada entre els consultats en considerar-se un punt negre de la mobilitat a la regió metropolitana de Barcelona. La petició de fons, en tot cas, depèn de l’Estato, ja que la Generalitat únicament compta amb la titularitat del servei.

Transporte públic a Barcelona. Generalitat i Ajuntament de Barcelona pensen a utilitzar els fons de reactivació per reimpulsar el tram central de la línia 9 del metro, que connectaria els barris del nord de la ciutat i porta més d'una dècada parada per falta de fons, i la connexió del tramvia, un altre projecte enfangat històricament per qüestions polítiques. Tots dos, paralitzats per problemes econòmics i polítics, tenen la seva documentació acabada, per la qual cosa es podrien reprendre ràpidament i, fins i tot, en el cas de la L9, es podria tirar endavant sense retallar les pretensions inicials, tal com es plantejava la Generalitat, reduint estacions. Ferrocarrils de la Generalitat també es planteja demanar ajuda per a la connexió de les seves línies del Baix Llobregat, que ara conclouen a la plaça d’Espanya, amb les línies del Vallès, que comencen a la plaça de Catalunya. La inversió necessària supera els 300 milions d'euros.

Accessos al port de Barcelona. Si Adif vol aprofitar els fons de la Comissió per accelerar les obres del Corredor Mediterrani després d’anys de retards, des de Catalunya es vol incidir en la necessitat de connectar el port de Barcelona a través dels accessos ferroviaris definitius (connectats al corredor) i els viaris per acabar amb els colls d'ampolla que provoca el trànsit de camions.

Amb informació de Clara Blanchar, Josep Catà i Jessica Mouzo.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >