El Planeta premia la supervendes Eva García Sáenz de Urturi

En temps convulsos, valors segurs. A aquesta filosofia semblen respondre els gestors del Grup Planeta en l'estratègia del seu premi homònim insígnia, que en la seva 69a edició, celebrada en plena pandèmia del coronavirus, ha tornat a apostar pel que ha caracteritzat el palmarès del guardó més ben dotat d'Espanya: noms mediàtics i supervendes i, si pot ser, autors ja a la casa. Pocs amb aquest perfil en la nòmina del conglomerat com la vitoriana Eva García Sáenz de Urturi, de 48 anys, creadora de la Trilogía de la ciudad blanca (un milió d'exemplars venuts), que ha barrejat el thriller que marca aquesta saga amb la novel·la històrica a Aquitània, recreació amb tocs d'intriga criminal de la vida de la famosa noble francesa del segle XII, que li ha valgut aquest dijous a Barcelona els 601.000 euros del premi, d'entre 582 aspirants presentats. Com a finalista, una altra dona, la presentadora del televisiu reality La isla de las tentaciones, Sandra Barneda, en aquest cas amb Un océano para llegar a ti, història emocional de desacords entre un pare i una filla que lluiten per superar-los (150.250 euros).

El nom de García Sáenz de Urturi sembla deixar en un simple parèntesi el triomf, l'any passat, de dos autors amb trajectòries més literàries, com Javier Cercas i Manuel Vilas, resultat que va ser llegit com una reacció a l'activa política d'adquisicions de segells per part de Penguin Random House Grup Editorial (PRHGE), que els publicava tots dos. En qualsevol cas, en un escenari inusual, el Palau de la Música Catalana, davant d'estrictes mesures higièniques, sense sopar de gala i amb prou feines uns 200 convidats (menys d'una quarta part de l'habitual), el Planeta ha mantingut essències i ha tornat a recaure en un valor comercial segur. García Sáenz de Urturi ho és des del 2012, quan va debutar amb La saga de los longevos, una història de suspens històric amb altes dosis de fantasia a partir d'una família que no envelleix; traduïda immediatament a l'anglès, va donar pas, dos anys després, a una segona part, Los hijos de Adán. L'èxit de tots dos títols va néixer a les xarxes, a Amazon, en un espectacular boca-orella digital que va recollir en paper La Esfera de los Libros. Aquell mateix 2014 va publicar també Paisaje a Tahití, que ja va ser editat per Espasa, segell del Grup Planeta.

Però la seva fama va arrencar amb El silencio de la ciudad blanca, ambientada com gairebé tota la seva producció, a la seva Vitòria natal, i que va donar vida al particular inspector Unai López de Ayala, Kraken, especialitzat en els perfils criminals més inquietants, així com a la seva cap, la sotscomissària Alba. Seria l'inici d'una trilogia que va prosseguir amb Los ritos del agua (2017) i Los señores del tiempo (2018), tots ja a Planeta. El resultat, 50 edicions entre els tres, més d'un milió d'exemplars, traduït a 14 idiomes i amb una adaptació al cinema de la primera l'any passat, produïda per Atresmedia cinema (del conglomerat Planeta), dirigida per Daniel Calparsoro, amb Belén Rueda i Javier Rey de protagonistes.

No s'ha allunyat gaire García Sáenz de Urturi dels seus dominis de gènere amb Aquitania, ja que la figura històrica li dona joc per desenvolupar la seva imbatible combinació de novel·la històrica i thriller. “És una obra mestissa entre aquests gèneres i un fresc medieval”, ha assegurat l'autora, que ha afegit que l'obra és un homenatge a El nom de la rosa (“per les referències i els missatges encriptats”) i a Joc de trons (“hi ha molta política letal, setges i incestos”).

La figura central és qui va ser duquessa d’Aquitània i comtessa de Gascunya va ser una dona de caràcter, reina consort de França i després d’Anglaterra, dona emancipada i liberal, mecenes de trobadors i que va aconseguir separar-se del seu primer marit, Lluís VII, a qui va acompanyar a la Segona Croada. Amb el segon, Enric II, va aconseguir que dos dels seus fills s'aixequessin en armes contra ell. El perfil d’Elionor d'Aquitània (1122-1204) té una icònica imatge en Katherine Hepburn, que la va interpretar en el film El león en invierno, amb Peter O’Toole.

Amb Un oceáno para llegar a ti, Barneda (Barcelona, 45 anys) aconsegueix ja els sis llibres, en una carrera literària que té com a denominador comú el món femení com a protagonista, delimitat per dones marcades emocionalment per viatges interiors i exteriors, i també per alguna experiència espiritual. És així des del seu debut a Reír al viento (2013), seguit de La tierra de las mujeres (2014), Cómo construir una superheroína (2014), Hablarán de nosotras (2016) i Las hijas del agua (2018), publicades majoritàriament per Suma (PRHGE) i que han arribat en alguns casos els 50.000 exemplars. En l'obra finalista, la protagonista és Gabrielle, que, fruit del testament que li ha deixat la seva mare, que acaba de morir, es veu obligada a conviure amb el seu pare per tractar de superar les diferències, enganys i malentesos que han marcat la seva relació familiar.