Selecciona Edició
Connecta’t

Mikel López Iturriaga aterra a TVE: “Fer bajanades davant de la càmera serveix de teràpia”

El director d’El Comidista, web de gastronomia d’EL PAÍS, estrena ‘Banana Split’ a La 2, un programa on entrevista músics a cuines de tot Espanya

Mikel López Iturriaga, director d'El Comidista, al menjador de casa seva.
Mikel López Iturriaga, director d'El Comidista, al menjador de casa seva.

Pesa entre 79 i 80 quilos per a una altura d'1,85. És dels que tenen sort. No s'ha engreixat ni un sol gram durant el confinament malgrat que dirigeix El Comidista, el web de gastronomia d'EL PAÍS. I això que els seus plats estrella són els de cullera: els cigrons, les llenties, les patates amb xoriço, les patates a la riojana… Això sí, no menja carn a casa. “He cuinat coses més o menys saludables. No m'he deslliurat de la febre dels pastissos, com tants altres. Crec que com més cuines a casa, més probabilitats tens de no engreixar-te”.

Mikel López Iturriaga (Bilbao, 1967) es presenta així davant dels seus més de 300.000 seguidors a Twitter: “Periodista i jefecillo d'El Comidista. També menjo Banana Split a La 2 de TVE. Més marica que cuiner”. L'última frase és la resposta a un tuiter que el va acusar de ser precisament això: més homosexual que no pas expert en gastronomia. Ell es va apropiar de la descripció, en el que és un bon exemple del seu sentit de l'humor. Però la novetat en el seu currículum és una altra. Aquest dijous a les 23.00 s'estrena com a presentador del programa Banana Split, un format que barreja la cuina i la música. “La 2 volia fer un programa de música i jo volia fer un programa de gastronomia: ens vam quedar a la meitat. Jo no veia clar sortir tant del meu àmbit, encara que havia estat periodista musical pels volts de l'edat mitjana. Volem ajuntar els dos mons per treure'ls del seu escenari habitual i que mostrin un costat diferent del que habitualment projecten”.

La primera a comparèixer serà la cantant Amaia Romero. “A cada programa faré una playlist amb un tema. El primer se centrarà en el fast food, però també aplicat a la música. La tesi és que no tot el menjar ràpid ni tota la música de consum ràpid són dolents. Hi ha èxits de pop que aguanten i amb qualitat”. El periodista anirà a un estudi de gravació per encarar un repte tan complex com crear el plat definitiu del fast food musical: la seva pròpia cançó de l'estiu.

Però, per què aquest nom? “Se'm va acudir el títol perquè hi ha una cançó de la cantant francesa Lio que es diu Banana Split, dels anys vuitanta, és una de les meves cançons preferides que parla de menjar i alhora són les postres pop per excel·lència. Encaixa força bé amb la idea del que volíem fer”. I on ha menjat el millor banana split? “Quina pregunta!”. Hi rumia. “Me'n vaig menjar un de bastant bo a Caravelle, a Barcelona”.

Iturriaga va portar la secció musical de Tentaciones, el suplement jove d'EL PAÍS, durant set dels seus anys d'esplendor als noranta. Va ser dels primers que va fer el salt al periodisme a internet, a Loquesea.com, Ya.com i ADN.es. Té el seu propi calaix d'anècdotes: “En el món de la música, em va encantar entrevistar George Michael just després que sortís de l'armari i que el detinguessin per lligar en uns lavabos de Los Angeles. Va estar simpàtic, obert i divertit, molt disposat a riure's d'ell mateix i de tot el que li havia passat. Va ser tota una lliçó de vida”. I a Banana Split? “De les entrevistes que he fet al programa, i perquè cap músic espanyol se m'enfadi, et diré que la de Rufus Wainwright menjant-se uns xurros amb xocolata va ser una meravella: és llest, graciós i va entrar completament en el joc des del primer moment”.

No és la primera vegada que Iturriaga es posa davant de la càmera. Va tenir un programa que va durar un estiu a La Sexta TV i ha fet altres incursions, malgrat aquesta timidesa que traspua per tots els porus. “De talent natural per estar davant d'una càmera no en tinc gens i tot el que he pogut desenvolupar és amb la pràctica i perdent la vergonya. Fer bajanades davant d'una càmera serveix de teràpia per no prendre't a tu mateix gaire seriosament. Però no és el mateix fer vídeos a YouTube que un programa de televisió”.

Després d'ADN.es va arribar una versió primigènia del que seria El Comidista, avui una presència fixa al web d'EL PAÍS. “Vam començar el juliol del 2010 i hem anat evolucionant i trobant altres formats. La mateixa actualitat et va donant temes, productes i restaurants que es posen de moda, qüestions de política alimentària. El menjar abasta moltes coses i El Comidista no només és un web de menjar o de nutrició”. El confinament va portar a fer que les seves audiències es disparessin. “Una de les poquíssimes coses bones que ha tingut el confinament és que hem cuinat més (potser ens hem passat una mica amb els dolços). Però en general ha aconseguit que gent que no s'havia apropat gaire a les cassoles i a les paelles els hagi perdut una mica la por i això ho veig en l'interès que genera El Comidista. Hi ha gent que va cuinar molt durant el confinament i que continua interessada”.

I mentre ell parla, en una terrassa del centre de Barcelona, una de les poques obertes un dilluns festiu, la Generalitat anuncia noves restriccions amb la mirada posada en l'hostaleria. “Està vivint moltes dificultats, encara que també és veritat que a l'estiu hi ha restaurants a Espanya, sobretot al nord, que han aconseguit unes xifres que no havien vist mai a la vida. És una situació de molta incertesa, restricció d'aforaments i d'horaris que estan arribant. Crec que hi haurà per desgràcia un sedàs important. Quin model pot ser el que aguanti? Segurament el restaurant més flexible per adaptar-se a tots els imprevistos que vagin sortint”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >