Selecciona Edició
Connecta’t

“Barcelona no cuida els seus autors”

El dramaturg Guillem Clua, que estrena la segona part de ‘Smiley’ i està a punt de rodar la primera pel·lícula d'una obra pròpia, critica la gestió cultural de la ciutat

El dramaturg Guillem Clua.
El dramaturg Guillem Clua.

Guillem Clua (Barcelona, 1973) no para. El dia 16 estrena a l'Aquitània la segona part de Smiley mentre la primera continua recorrent món (al novembre arriba a Singapur i ja el 2021 a Austràlia…), té tancada una col·laboració amb Netflix i el mes que ve comença el rodatge de La pell en flames… "Jo soc un privilegiat, amb totes les lletres… Em queixo pel gremi", explica.

I parla d'"anomalies en l'ecosistema teatral de Barcelona". "Per exemple, que Barcelona no cuidi els seus autors, sobretot des dels teatres públics", explica. "Jo em vaig mudar a Madrid…" I allà el panorama és diferent: "És cert que hi ha més productores i més teatres, però sobretot no han donat l'esquena a l'autoria contemporània, com van fer aquí fa 10 anys". Clua no cerca culpables, però apunta alguns factors de gestió cultural: "Es va decidir no programar pràcticament autors d'aquí. No sé si per no arriscar o per crear un relat cultural que els interessava però que no té res a veure amb el que crec que ha de tenir un país divers, amb tot tipus de teatre. I s'han oblidat que som un trampolí de la cultura catalana al món, estem creant cultura".

La manera d'entendre el teatre a Madrid és diferent. "Allà no els cauen els anells per fer teatre… comercial, popular. Aquest teatre a mi no m'interessa, però crec que ha d'existir perquè fa que la gent vagi al teatre sense elitisme… Aquí sembla que anar al teatre sigui una cosa especial, allà s'improvisa sense complexos. I és així com es crea una indústria forta".

A Guillem Clua no l'espanten les crítiques. Ja se les sap: "Sempre em diuen que apel·lo al melodrama i això… que és teatre barat", diu. "Doncs a mi me la sua, perquè apel·lant als sentiments de la gent aconsegueixes transmetre missatges, si et poses didàctic i paternalista estàs fent el contrari del que pretens: només estàs parlant als convençuts. Crec que la divulgació no ha de ser acadèmica, ha de ser més puta".

Una de les obres més reconegudes de Clua és La golondrina, que, potser per aquestes anomalies, encara no s'ha estrenat a Barcelona i ha fet una gira de dos anys, interpretada magistralment per Carmen Maura. "Aquesta obra sí que és un melodrama amb majúscules", reconeix, orgullós. "És un drama molt heavy però també té moments de comèdia. Aquesta és l'alquímia que busco al teatre: l'equilibri entre drama i comèdia. Aconseguir que algú que està plorant rigui és màgic".

El melodrama i l'humor de l'obra de Clua serveix, sempre, per defensar un compromís, criticar una circumstància, defensar un col·lectiu… "Encara que la intenció inicial no sigui aquesta, sí que tinc la necessitat de parlar de temes polítics, de drets humans i, evidentment, la meva militància LGTB és manifesta", assumeix. La seva obra Justícia estava en cartell al TNC quan va esclatar la pandèmia. "L'obra parlava de corrupció, o sigui, de política. I hi ha un moment en què el públic apreta el cul…" Som als vuitanta, el cas Banca Catalana, un jutge que ha de jutjar consellers de la Generalitat… "Hi va haver persones que se'm van apropar per dir-me que no era convenient dir explícitament el nom de Jordi Pujol a l'escenari. Perdona…? Evidentment es va dir, perquè s'havia de dir".

Durant la pandèmia, Clua s'ha refugiat en el cinema. "M'ha salvat la vida i el seny", diu. "Vaig treballar en el guió de la novel·la de Torcuato Luca de Tena Los renglones torcidos de Dios, que dirigirà Oriol Paulo, i també vaig estar fent l'adaptació de La pell en flames, obra de teatre que vaig escriure el 2005 i que es comença a rodar al novembre, dirigida per David Martín Porras. És un somni fet realitat". Altres obres com Marburg, que havia de fer Isabel Coixet, o Killer, que havia de portar al cinema Ventura Pons, no es van concretar. "Sempre passava alguna cosa… Tinc guions de cinema fets de la meitat de la meva obra teatral".

La televisió, d'altra banda, també ha estat un salvavides per a molts dramaturgs, començant pel mateix Clua. "Quan treballava en sèries com El cor de la ciutat em venia gent que em deia que deixés aquesta merda, així de clar, que jo m'havia de dedicar al teatre, que és el que val la pena… Per favor! És una feina digna com qualsevol altra i, a més, serveix per baixar del pedestal de merda on ens col·loquen als autors. No, els autors som aquí, amb el poble i amb el públic". Clua agraeix tot el que dona treballar per a una sèrie de televisió: "Et dona agilitat per escriure, et treu la vergonya, et fa complir els terminis de lliurament, et dona disciplina i, a més, t'obre el món de plataformes com Netflix, HBO…" De fet, Clua ja ha contactat amb diverses però Netflix serà la primera amb la qual col·labora com a guionista, en la sèrie El innocente, amb Mario Casas, i que dirigirà Oriol Paulo.

‘Smiley’ sis anys després

La segona part de Smiley (Després de l'amor), que s'estrena el 16 a l'Aquitània l'ha parit Clua en col·laboració amb els dos actors, Miquel Triola i Ramon Pujol, amb l'empara de La Brutal. "Ha estat un procés més dinàmic, però més lent que els d'altres obres perquè els actors, que coneixen a la perfecció els personatges, hi han aportat moltíssim", explica l'autor. Han passat sis anys i els protagonistes ja no tenen trenta anys i van a la recerca de l'amor, sinó que han vist que la vida va de debò. "És una reflexió sobre el que passa amb l'amor després de l'amor, quan els focs artificials de la comèdia romàntica ja s'han apagat. Una cosa que al món gai no és a l'aparador, on només es veuen la purpurina i la festa, però què passa quan s'acaba l'edat de sortir cada setmana i lligar cada nit amb un tio diferent?"

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >