Selecciona Edició
Connecta’t

“És frustrant començar així la vida universitària”

Les universitats catalanes informen els alumnes que durant dues setmanes les classes seran virtuals

Un professor imparteix classe al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, dimarts.
Un professor imparteix classe al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, dimarts.

L'Ainara, de 21 anys, i la Mara i l'Ainhoa, de 18, xerraven aquest dimarts, carpeta en mà, al vestíbul de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona gairebé maleint la seva sort. Són estudiants de Filologia i Comunicació de primer any que s'acaben de conèixer i començar la carrera. La seva facultat combina les classes presencials i virtuals i ahir va ser el primer dia en què van posar un peu a l'aula. I avui serà l'últim, almenys fins al 9 de novembre, quan els toqui tornar físicament a classe i hagi conclòs el període de 15 dies de restriccions de la Universitat per frenar la pandèmia. “Sembla que siguem a la UOC, estudiant a distància”, diu l'Ainara. “Teníem moltes ganes de venir i és frustrant. Així hem començat la vida universitària”, afirmen.

Molts estudiants han acollit fastiguejats i resignats la decisió del Govern de prendre mesures per contenir la corba de la covid-19 i aturar així la mobilitat que impliquen els universitaris. Universitats i Generalitat van pactar que totes les classes teòriques passaran a ser virtuals des de dijous i, en principi, fins al dia 30. En queden exemptes les pràctiques, els seminaris o les tasques de recerca. Les restriccions afectaran més de 218.500 alumnes de grau, màster i doctorat (segons dades del curs 2018-2019).

En el cas de la UB, el rectorat va enviar un correu als alumnes informant que cada facultat detallarà aquest dimecres les mesures a la seva pàgina web. Alicia Pinglot, estudiant de Criminologia, de quart, ho relativitza: al·lega que a la seva carrera les classes són semipresenciales i que hi estan habituats des del confinament. “Són 15 dies, però si és més temps es farà més pesat. Les classes es poden seguir bé de manera virtual. Però es troba a faltar el contacte i sortir de casa per anar la uni”, diu.

El grup d'Instagram de Filologia de la UB va viure dilluns una nit agitada quan va transcendir que s'anul·laven les classes presencials. Molts alumnes se'n van assabentar per televisió. “Jo treballo al Mercadona. I anar a treballar no és problema però anar a classe sí”, ironitza l'Ainara. Tenen una queixa: hi ha tants pupitres inutilitzats per la covid que el primer dia a l'aula no hi cabien la trentena llarga d'alumnes. I una inquietud: els alumnes han de fer per grups un projecte audiovisual i no saben on reunir-se.

“Si som més de sis no podem anar a un bar”, diuen. Però sembla que tampoc a la biblioteca. Quatre estudiants de la mateixa classe expliquen comprensius que no els han deixat quedar-s'hi. L'Stevan, bibliotecari de la Facultat de Lletres, explica que disposen de 250 places però que ara han reduït l'aforament a 80 per complir la distància d'almenys de dos metres. “Seguim els criteris de la Generalitat. Potser aquest grup no ho sabia. Només s'accedeix a la biblioteca amb cita prèvia. I estava tot reservat”, revela. Les sales de la vella i meravellosa biblioteca de fusta estan aquest dimarts semibuides. Només es permet un estudiant en blocs de tres taules.

La vida a l'Autonòma també ha caigut en picat. Bona part de les classes ja es fan en línia i s'ha optat per reconvertir algun seminari de fotografia en digital en lloc de presencial. No es veia ahir gaire gent a les cafeteries, però sí a la plaça Cívica del Campus. A la Pompeu Fabra, una enorme imatge del cèlebre filòleg que dona nom a la universitat, amb el seu clàssic barret i una mascareta sobrevinguda, convida a aplicar les anomenades 4 M: rentar mans, mascareta i distància de metre i mitjà. Judith Guzmán, de 19 anys, tercer d'Econòmiques, està ara llegint en un campus desert. “Per la meva experiència personal durant el confinament, prefereixo les classes cara a cara”, diu. Roger Sabater, de 24 anys, quart curs de la mateixa carrera i estudiant d'ADE, assenteix. Admet que costa més concentrar-se a casa que a la facultat i es mostra comprensiu amb les estudiants de primer de la Central.

“És difícil familiaritzar-se amb la vida universitària sense veure els companys o els professors. No és la mateixa sensació ser-hi físicament que rebre les classes en línia, i cita el que va perdre el curs passat amb el confinament: “Jo participava molt i contactes menys amb els professors; deixes de conèixer gent o anar a la cafeteria”. El Roger ha començat aquest curs com el va acabar: no ha rebut encara ni una sola classe presencial.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >