Selecciona Edició
Connecta’t

Santiago Sierra i Eugenio Merino cremen el ninot del Rei sense haver trobat comprador

Els artistes han triat el Dia de la Hispanitat per incinerar en un carrer de Berga l'escultura de 4,5 metres d'altura, que van presentar a ARCO el 2019 i que venien per 200.000 euros

El ninot del rei Felip VI cremant en un carrer de Berga.
El ninot del rei Felip VI cremant en un carrer de Berga.

Santiago Sierra i Eugenio Merino han cremat aquest dilluns al matí en un carrer de Berga (Berguedà) el ninot de Felip VI, de 4,5 metres d'altura, que va protagonitzar l'edició d'ARCO del 2019. En tot aquest temps els artistes no han aconseguit trobar cap col·leccionista que pagués 200.000 euros i que complís la condició contractual de cremar-la abans que passés un any. Com va declarar al seu dia Merino a aquest diari, el que es venia era “el plaer de cremar la peça”. La parella ha triat el dia de la festa nacional per cremar la figura escultòrica del Rei. Després de l'acció, els artistes posaran a la venda les restes: el vídeo, les fotografies, les cendres i la calavera.

L'obra s'ha cremat sense haver-la venut, com confirma l'estudi de Santiago Sierra a aquest diari. També aclareixen que Berga, governada per la CUP, era l'únic municipi on els havien concedit el permís per cremar el ninot de Felip VI. La policia local, tanmateix, assegura que no tenia coneixement de l'acte.

“És un monument únic i històric que oferim al col·leccionista perquè en gaudeixi. Això també és mercat”, va explicar Merino fa més d'un any. L'obra tenia associada un contracte que hauria d'haver assumit el comprador en el qual es definia el futur de la polèmica peça. El final sempre estava clar: “Cremarà igualment”, va puntualitzar Sierra. Així ha passat aquest dilluns.

Tot i que els artistes van aclarir quan van presentar el ninot que la seva pretensió no era fer una peça ofensiva, estan acostumats a ferir les sensibilitats del públic menys crític. El 2018, Santiago Sierra va protagonitzar el primer episodi de censura a la fira ARCO, quan la direcció va donar l'ordre de retirar la seva sèrie fotogràfica Presos polítics de la galeria Helga de Alvear, on s'exposava la peça. Per la seva banda, Eugenio Merino va ser denunciat per la Fundació Francisco Franco, el 2015, per vulnerar l'honor del dictador a l'obra Punching Franco (el cap de Franco feia de sac de boxa). L'Audiència Provincial de Madrid va sentenciar la capacitat de l'entitat per ofendre's amb tot artista que ironitzi sobre la figura del dictador.

Tradició satírica

“La Constitució espanyola empara el nostre dret de creació i lliure expressió artística i la llibertat d'expressió general”, assegurava Santiago Sierra davant de la possibilitat d'una denúncia per ofensa al Rei. “D'altra banda, i com que són habituals les cremes de ninot en què no és estranya la presència anual de membres de la Casa Reial, podem emmarcar la nostra actuació com dins dels usos i costums, a més de la forta tradició satírica del poble espanyol. No tenim pensat trencar la llei. La crema del ninot es farà complint la llei”, va afegir l'artista.

Els dos artistes definien la diferència entre un ninot –pura caricatura i exageració– i una escultura hiperrealista: “És ninot perquè està pensat per cremar. De fet, en la seva construcció només s'ha tingut en compte el seu procés de cremació”, explicaven. Els materials (cera, resines, fusta, tela i cabells naturals) es van escollir per aquest motiu i va ser creada en un taller valencià pel mestre Manolo Martín. L'escultor de ninots ja havia treballat amb Sierra el 2012, quan li va fer la paraula Future, de tres metres d'alçada, també per cremar.

“El ninot és una escultura hiperrealista feta amb tanta precisió que fa pena cremar-la i aquesta tensió és estimulant. Sempre m'ha interessat la falla com a concepte”, va dir Sierra. Per l'artista, aquest acte popular és un símbol amb què les coses caduques cremen perquè en neixin de noves: “Aquest no és un desig d'odi, sinó de regeneració. L'obra que vam presentar a ARCO és bellíssima, precisament perquè cremarà”, va anunciar Sierra.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >