Selecciona Edició
Connecta’t

Els negocis xinesos, al límit

Els empresaris asiàtics de Barcelona redueixen un 80% els seus ingressos per la crisi del coronavirus, però cap es planteja abaixar la persiana

Toni Zhang, en un despatx de la gestoria El Cim, a Barcelona.
Toni Zhang, en un despatx de la gestoria El Cim, a Barcelona.

A Barcelona hi viuen 50.000 xinesos, 100.000 a tot Catalunya i 250.000 a Espanya. El coronavirus ha envestit l'ambició dels empresaris xinesos. A la capital catalana van ser els primers negocis que van abaixar les persianes al març. De fet, la majoria dels veïns xinesos de la ciutat van començar a saber que alguna cosa anava malament el 23 de gener, quan van rebre la notícia de la pandèmia a través de WeChat (el WhatsApp xinès). Molts van començar a autoconfinar-se. Ara comencen a obrir tímidament els seus negocis. No tenen gaires ajuts, però un d'ells és el projecte Xeix, un pla municipal que incorpora la població xinesa a la vida associativa del barri barceloní del Fort Pienc, on treballen la majoria.

EL PAÍS ha entrevistat alguns dels empresaris xinesos a Barcelona. La situació és dolenta, però cap d'ells es rendeix. Intenten negociar lloguers i mantenen treballadors en ERTO. Desistir no és una opció.

Toni Zhang és un de responsables de l'assessoria El Cim, que gestiona tràmits i sol·licituds fiscals i laborals a empresaris xinesos. “Hi ha pocs compatriotes que tanquin els seus negocis. La paraula crisi en xinès significa risc, però també oportunitat. Davant d'una dificultat sempre hi ha un repte”, adverteix Zhang. El gestor coneix a la perfecció la psicologia dels seus clients: “Quan els xinesos obrim un negoci ho fem amb tota la família. Cadascú sap quina és la seva funció. Ara hi ha negocis que no van bé, per exemple els de manicura, però n'hi ha d’altres que funcionen, com les cafeteries i les importacions”.

Hsieh Hsiu Ying va inaugurar l'escola de música, dansa i idiomes Moz-Art el setembre del 2015 al passeig Sant Joan. Fins aleshores, aquesta pianista feia classes particulars. En quatre anys va aconseguir 120 alumnes a la seva escola, la majoria d'origen xinès. “Pel Nadal passat, molts xinesos van marxar de vacances al seu país. El 23 de gener ens va arribar la notícia de la pandèmia i els que havien estat a la Xina es van autoconfinar. Hi havia molta por i els nens van deixar de venir a l'escola”, recorda Ying. “Érem 10 professors i ara en som tres. Conservo la meitat dels alumnes”, lamenta la directora de Moz-Art. Ying creu que els xinesos tenen molta més por de la pandèmia que la resta. Per accedir a la seva escola no només és necessari l'ús de mascareta i gel alcohòlic, sinó també desinfectant a la sola de les sabates. “Ara faig classes individuals i tinc molt pocs grups. El meu negoci està en risc. Vaig tardar dos anys a trobar aquest local. Pago 3.000 euros al mes, vaig comprar pianos i vaig fer una reforma que em va costar 100.000 euros i ara no hi ha manera que em rebaixin una mica el lloguer. No abandonaré perquè els negocis pugen i baixen, però tant de bo aquesta crisi s’acabi aviat”, lamenta la directora de l'escola.

Hsieh Hsiu Ying toca el piano a l'escola Moz-Art.
Hsieh Hsiu Ying toca el piano a l'escola Moz-Art.

Niping Qiuzheng era el propietari de la franquícia d'una fleca molt a prop d'Arc de Triomf. El seu somni era ser el propietari d'un “restaurant espanyol de menjar mediterrani”. El 2018 va reformar la fleca i la va convertir en el restaurant La Triunfal. A començaments del 2020, tenia 21 treballadors i tot anava sobre rodes. "Al febrer, el negoci va reduir la facturació un 80%. Tinc la majoria de treballadors en ERTO i ara portem el negoci cinc persones, entre els quals hi som la meva dona i jo”, explica. Just abans de l'estat d'alarma servia 120 menús diaris cada migdia. “Ara hi ha moltes oficines que teletreballen i no hi ha turisme”, lamenta. Malgrat tot, és optimista i espera que la crisi passi ràpid. “El que sí que tinc clar és que s'ha acabat l'arribada de compatriotes per comprar patrimoni. Ja no es fien d'Espanya. Molts xinesos que viuen aquí marxen de vacances i els ocupen els pisos, això no pot seguir així”, denuncia. Qiuzheng tampoc està disposat a llançar la tovallola: “Hi he invertit molts diners i il·lusió. Abans els xinesos només obríem restaurants de menjar xinès i vivíem tancats en nosaltres mateixos. Jo vaig obrir La Triunfal per expandir-me a tot el món i el coronavirus no m’ho impedirà”.

Por del contagi

Jenifer Cheng és la filla del propietari del restaurant Da Zhong al carrer Alí Bei. El Da Zhong és un establiment de menjar tradicional típic de la regió de Sichuan que va obrir al centre de la ciutat el 2014. El 85% dels nostres clients són xinesos. Al gener, quan van arribar les notícies del virus, la clientela va caure un 60%”, recorda Cheng. Tenien una dotzena de treballadors que van anar deixant la feina: “Molts tenen nens petits. Per venir a treballar agafaven el metro, tenien por de contagiar-se i van marxar”. A començaments de març la por es va apoderar de la família Cheng i van tancar el negoci. “Els ingressos han caigut un 80% respecte al que recaptàvem abans de la pandèmia. Els empresaris xinesos sabem perfectament el que hem de recaptar cada dia. Si no ho fem, l'endemà hem de guanyar més. Però ara l'únic pla és aguantar al peu del negoci”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >