Creu Coberta: la mala salut de ferro

L’eix comercial de Creu Coberta s’ha conegut històricament amb el nom de “la carretera”. Perquè ho va ser durant dècades del segle passat quan era la carretera que unia Barcelona amb Madrid. Abans, eren camps. També té en el seu historial ser considerat, conjuntament amb la carretera de Sants —un continu urbà— l’eix comercial més llarg d’Europa amb dos quilòmetres en què hi ha 850 botigues que donen feina a 2.500 persones.

Al matí el ritme comercial és més aviat tranquil i s’anima amb la sortida dels nens d’escola a primera hora de la tarda. Vicente Alonso, d’una de les parades del mercat d’Hostafrancs, reconeix que les coses van bé: “Fins i tot et diria que ara tenim més joves compradors que abans no venien. No sé si és que han canviat d’hàbits amb la pandèmia, o si teletreballen, però la clientela s’ha rejovenit una mica”. Les dades estadístiques dels barris d’Hostafrancs i la Bordeta no reflecteixen un augment de població de les franges joves —més aviat és a partir dels 65 anys— però sí que apunten una pujada lleugera, però sostinguda, dels residents en els últims anys. Amb un 25% de residents d’altres nacionalitats, especialment italians, pakistanesos i xinesos. Una cosa que ja es nota en el teixit comercial.

“Això ja no és el que era”, s’exclama la Mayte, rere el taulell de la botiga de bolsos Temprado, una de les més veteranes de Creu Coberta. “Abans venia més gent de l'Hospitalet i aquest any també s’està notant el turisme que solia entrar des de plaça d’Espanya i ara no n’hi ha. Es treballa, però d’una manera molt desigual i menys”.

Ella explica que el declivi del comerç en aquest eix —on es van disparar els lloguers— es va iniciar fa uns anys, tot i que ara estigui “aguantant” el tsunami de la pandèmia. La seva anàlisi és compartida per l'associació de comerciants de Creu Coberta: “Ens han tingut anys abandonats amb unes obres eternes —l’obertura del carrer de Diputació- i això va provocar el tancament de bastantes botigues”, apunta Lluís Llanas, president de l’associació.

Amb els números a la mà, el 87% dels comerços de Creu Coberta estan oberts i és, de fet, un dels eixos comercials, juntament amb el de Sant Andreu, Maragall i Nou Eixample, que millor ha plantat cara a la crisi. És més, des de la sortida de l’estat d’alarma, han apujat persianes sis negocis nous. Un és “La cocina de la parejita italiana”, un restaurant a un pas del mercat d'Hostafrancs que va obrir fa tres setmanes. “Vam veure molts locals a tota la ciutat i ara es nota una mica que estan baixant els preus. Ens va agradar molt el barri i, de moment, ens va bastant bé i solem tenir ple”, explica la Valentina, que regenta juntament amb el seu company, Daigoro, un local d'especialitats sicilianes.

Com molts altres locals de restauració —que són petits i no tenien terrassa— s’han beneficiat de les mesures extraordinàries de l’Ajuntament d’habilitar espais a la calçada per a taules i cadires. “Això sí que ha estat un encert tant per als bars com per al conjunt del barri perquè ha ajudat a animar els carrers i el comerç”, subratlla Llanas convençut que els veïns —tant el més gran com el més jove— han decidit donar suport al comerç de proximitat. Un altre dels que han apujat persiana és la casa d’audiòfons Aural, a la mateixa carretera de Creu Coberta. Pertany a la mateixa família que regenta des de fa més d'un segle l'òptica Oliver, amb la qual es comunica. Van llogar el local nou el desembre de l’any passat i no van obrir fins al juny perquè els proveïdors estaven amb un ERTO. “Al final hem aconseguit obrir. La sort que tenim és que són clients de tota la vida”, explica la Teresa, la tercera generació d’un negoci —ara ja n’hi ha una de quarta— familiar cent per cent. I el degà de tot un barri.