Selecciona Edició
Connecta’t

La falta de monitors és un llast per als menjadors escolars

Les famílies demanen més personal i les empreses admeten dificultats per substituir treballadors en quarantena

L’obertura dels menjadors escolars (i en quines condicions donarien el servei) era una de les qüestions recurrents en la planificació del nou curs. Encara que en general el servei ha aconseguit funcionar correctament, no s’ha deslliurat de problemes i queixes. Les famílies reclamen més monitors per poder mantenir els grups estables, mentre que les empreses demanen ajuts públics i protocols clars.

La casuística d’aquest servei és molt diversa. El 60% de les empreses que gestionen els menjadors escolars estan en mans de pimes, el 20% el gestionen grans empreses i l’altre 20%, entitats sense ànim de lucre.

Segons una recopilació de la federació d’associacions de pares aFFaC (antiga Fapac), la queixa més habitual és la falta de monitors, que impedeix mantenir els mateixos grups estables de l’horari lectiu. Però les empreses es neguen a assumir un augment de plantilla. “Les escoles volen un monitor per a cada grup, però això és insostenible perquè els nostres ingressos no han augmentat, al revés, tenim menys usuaris. No és sostenible”, defensa Jordi Roman, president de la comissió de lleure educatiu de La Confederació, que agrupa les entitats sense ànim de lucre.

Educació va obrir al setembre un termini perquè els centres sol·licitessin més monitors, la contractació dels quals assumirà el Departament. La patronal Acellec, que agrupa bàsicament pimes, lamenta que aquesta situació està generant “tensió”. “Moltes escoles ens pregunten a nosaltres els monitors, però depèn de la Generalitat, i això produeix de vegades enfrontaments entre les empreses i els centres”, admet el seu gerent, Pep Montes.

“Ha costat una mica posar en marxa el servei perquè ens hem hagut d’adaptar al disseny que havia fet cada escola”, admet Roman. Les associacions de famílies (AFA) que gestionen el servei, per la seva banda, lamenten la falta d'assessorament o la poca col·laboració de l’escola.

El sector també destaca contradiccions a l’hora d’aplicar el protocol quan hi ha un positiu que afecta un monitor de menjador i es queixen de rebre indicacions diferents segons el centre d’atenció primària. I després, la gestió d’aquestes baixes s’està convertint en un altre maldecap.

L’empresa Serhs admet que només un dia es poden trobar 30 o 40 baixes de monitors. “Tenim dificultats per substituir-los en tan poc temps i costa trobar professionals que s’hi vulguin dedicar”, admet el seu director de comunicació, Eudald Puig. Les AFA també lamenten que es veuen obligades a recórrer a ETT per poder trobar substituts amb rapidesa.

Les patronals també alerten que les empreses han arribat al nou curs amb una salut econòmica precària. Encara que la Generalitat va aprovar una injecció de fons per cobrir despeses estructurals i completar el salari dels treballadors en ERTO, el sector assegura que aquests ajuts encara no han arribat. “Les empreses han hagut d’avançar els diners i moltes s’han endeutat”, intervé Pep Montes, gerent de l’Acellec.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >