Selecciona Edició
Connecta’t

Sitges arrenca amb ‘Malnazidos’, un còctel de zombis i Guerra Civil

El certamen més important del món de cinema fantàstic i de terror se celebra amb una combinació de projeccions presencials i en línia i pocs artistes internacionals

Fotograma de la pel·lícula 'Malnazidos'.
Fotograma de la pel·lícula 'Malnazidos'.

A uns la pandèmia els enfonsa i a uns altres els porta regals inesperats. Alberto de Toro, prestigiós muntador de cinema i televisió, i Javier Ruiz Caldera, director, entre d'altres, de Promoción fantasma, Tres bodas de más i Superlópez, fa anys i anys que fan cua per entrar durant el Festival de Sitges a l'Auditori.

Es van conèixer estudiant a l'Escac, l'Escola de Cinema de Catalunya, i De Toro ha editat totes les pel·lícules de Ruiz Caldera. “Però aquestes cues de Sitges també ens van germanar”, riuen. El seu Malnazidos s'havia d'estrenar l'11 de setembre, una data en la qual Telecinco Cinema havia de posar tota la carn a la graella. No obstant això, van arribar la covid-19, els retards, i ara Malnazidos ha servit per inaugurar, dijous a la nit, la 53a edició del Festival de Sitges, abans de la seva esperada estrena comercial el 22 de gener del 2021. “I nosaltres feliços”, recorda De Toro. “La pel·lícula ja està feta, això no té solució”, fa broma, “i els nervis venen per presentar-la i perquè durant el rodatge sempre pensàvem en com es veuria en aquest auditori, com la rebria aquest públic del qual hem format part durant dècades”.

L'entrevista telefònica té lloc dimecres a la tarda, després de la prova tècnica de projecció, i serveix perquè recordin en quin moment van pensar que una pel·lícula de zombis també podia ambientar-se durant la Guerra Civil espanyola. “Núria Costa [productora associada] sabia que havia de sortir una novel·la editada per Dolmen amb aquestes dues premisses i quan es va publicar la vam llegir i es van comprar els drets”. Era el 2012, i acabaven d'adquirir Noche de difuntos del 38, de Manuel Martín. “Fixa't si ha passat temps que això va ser entre la meva primera pel·lícula, Spanish Movie, i Promoción fantasma”, subratlla Ruiz Caldera. “L'Alberto i jo sempre somiàvem amb la idea de codirigir gènere fantàstic i, si podia ser, de zombis, que ens atreuen”.

Els zombis de 'Malnazidos'.
Els zombis de 'Malnazidos'.

Un context fratricida

De fet, els zombis són els autèntics enemics dels espanyols vius a Malnazidos. El Jan, un capità de l'exèrcit franquista, i el seu conductor cauen presoners d'un escamot republicà sui generis enmig d'una vall que els nazis estan encerclant. Aviat, tots descobriran que el Tercer Reich està experimentant, amb l'aquiescència franquista, amb un producte que ressuscita als morts, que es converteixen en no morts.

Els directors Alberto de Toro (darrere a la dreta) i Javier Ruiz Caldera (darrere a l'esquerra), acompanyats pels actors, des de la dreta, Miki Esparbé, Aura Garrido i Dafnis Balduz, a Sitges.
Els directors Alberto de Toro (darrere a la dreta) i Javier Ruiz Caldera (darrere a l'esquerra), acompanyats pels actors, des de la dreta, Miki Esparbé, Aura Garrido i Dafnis Balduz, a Sitges.

A Malnazidos hi ha un equilibri molt difícil entre el terror amb zombis, la comèdia i el dramàtic recordatori que estan enmig d'un brutal conflicte bèl·lic fraternal. “La novel·la és més seca: Telecinco ens va empènyer amb molt bon criteri a un cert to lleuger”, explica De Toro, i Ruiz Caldera creu que han fet “una bona pel·lícula d'aventures, amb zombis que fan por encara que amb personatges amb cert humor, que Diego San José va afegir al guió de Jaime Marques en una revisió”. Entre els referents, Tauró, el Bogart de La reina d'Àfrica o El tesoro de Sierra Madre. “I una bona colla més en plans que van ser inconscients i que ara hem descobert”, confessen.

A la gran pantalla han vist Abraham Lincoln: cazador de vampiros (2012), Orgullo y prejuicio y zombis (2016) o la mítica Zombis nazis (2014). Ha arribat el moment de dessacralitzar la Guerra Civil? “Aquí l'obra mestra és La vaquilla. Volíem la guerra com a context, m'estranya que no hagi passat abans, i no hi ha lectura política”, diu Ruiz Caldera. “Encara que al final cada espectador té la seva idea”.

Sobre com van portar la codirecció, el debutant De Toro explica: “Mai vam arribar a parlar de com repartir la feina de direcció. Vam començar a pencar i ens ho vam compaginar”. El seu company afegeix: “Vam fer molta feina prèvia a casa, no volíem contradir-nos en el rodatge. Els actors ens van confessar que anaven al que trobaven més a prop”. I hi havia actors, molts: Miki Esparbé encarna el Jan amb un estil com si Tom Selleck sí que hagués acceptat encarnar Indiana Jones —una negativa de la qual s'ha penedit sempre—, i a l'escamot republicà hi ha Luis Callejo, Aura Garrido o Álvaro Cervantes; s'hi sumaran una monja (María Botto) i un falangista (Jesús Carroza). “Ens preocupava que tots els personatges tinguessin el seu moment”.

I a Sitges veuran una pel·lícula amb gent confinada en un lloc per un mal per al qual no hi ha antídot. “Moltes vegades els films s'acaben assemblant a la realitat, tot i que s'hagin rodat anys abans. En el gènere fantàstic passa molt”, apunta Ruiz Caldera. “Jugar amb distopies fa que de vegades l'encertis. El contagi ja no és ciència-ficció, sinó un drama”.

Només un 66% de capacitat a les sales i menys pel·lícules a la secció oficial

Amb l'immens auditori de l'hotel Meliá Sitges reduït a un 66% de la seva capacitat (és a dir, uns 900 espectadors), sense la clàssica Zombie Walk, amb projeccions en línia i amb una secció oficial de només 33 pel·lícules (sí, al festival sempre van anar en gran). Així és Sitges 2020. Però hi haurà pel·lícules interessants per als 11 dies que durarà el festival, com Amulet, un thriller protagonitzat per un soldat traumatitzat que s'ha refugiat al Regne Unit, i que suposa el debut en la direcció de llargs de l'actriu Romola Garai (Expiació). O Península, la segona part de l'èxit coreà Tren a Busan, i que arribarà d'aquí a poques setmanes a les sales comercials. O Possessor, de Brandon Cronenberg, que confirma el talent del director d'Antiviral. O les espanyoles Baby, de Juanma Bajo Ulloa, que feia cinc anys que no dirigia ficció; La vampira de Barcelona, sobre Enriqueta Martí, que van acusar d'assassina en sèrie de nens a la Barcelona de principis del segle XX; Cosmética del enemigo, de Kike Maíllo, o No matarás, amb Mario Casas.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >