Selecciona Edició
Connecta’t

La pandèmia perjudica la salut mental dels sanitaris

Els professionals pateixen més estrès i ansietat. Un 24% dels facultatius s’ha plantejat deixar la feina, segons un estudi

Un pacient a la UCI de l'hospital Vall d'Hebron, a l'abril.
Un pacient a la UCI de l'hospital Vall d'Hebron, a l'abril.

La pandèmia ha afectat la salut mental dels sanitaris. Estrès, ansietat, esgotament físic i emocional. Tots aquests símptomes han crescut entre els professionals de la salut. Segons un estudi del Col·legi de Metges de Barcelona (Comb), una quarta part dels facultatius fins i tot s'han plantejat deixar la professió. La pressió assistencial que han assumit i el temor de contagiar o ser contagiats ha afectat fins i tot els més joves: una enquesta de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) recull que gairebé la meitat dels seus metges residents han patit ansietat o insomni durant els primers mesos de la pandèmia de covid-19. A la segona onada de la pandèmia, adverteixen els experts, els sanitaris hi arriben més cansats i esgotats.

Guillermo Cervera, de 26 anys, està en el segon any de residència de neurologia a l'Hospital Clínic de València, però amb prou feines ha tingut set mesos “normals” de formació. La resta han estat marcats per una pandèmia. “Tot es viu amb força incertesa. L'ambient és tens. Deixes de fer rotacions a altres serveis, no saps si hauràs d'anar-te'n a una altra unitat, les urgències deixen de ser generals i et fiquen en el circuit respiratori. Al final, cansa molt estar cada dia amb una mala notícia nova”, relata el jove. Segons l'enquesta de la SEN, que es va fer al juny a residents de neurologia de 63 hospitals, el 95% de neuròlegs joves assenyalen que la pandèmia els ha afectat des del punt de vista anímic, professional o personal. El 7% ha necessitat, de fet, atenció psicològica o psiquiàtrica. “L'impacte era esperable. Han estat sotmesos a molta pressió, ho han viscut a primeríssima línia i hi havia molta incertesa. La clau és racionalitzar el que passa, descansar i separar la part professional de la humana tot el que puguis”, assenyala el president de la Societat Espanyola de Neurologia, José Miguel Láinez.

La pandèmia va agafar el món desprevingut i va deixar els sanitaris a primera línia per combatre-la. La pressió assistencial es multiplicava mentre patien la falta d'equips de protecció, els companys anaven emmalaltint i el temor de portar el virus a casa o als seus pacients tensava cada vegada més el dia a dia. Els resultats preliminars de l'estudi del Comb —s'han analitzat 1.648 enquestes de les 18.000 realitzades aquest estiu— revela que la covid-19 ha tingut un impacte en la salut física i mental dels facultatius i el pitjor de tot és que encara no s'han recuperat. El 57% dels metges van arribar a reportar esgotament físic durant la pandèmia; a l'estiu va baixar al 42%, però encara està lluny de la prevalença recollida abans de la crisi sanitària (19%). “L'esgotament emocional era del 18,6% dels professionals abans de la pandèmia i va arribar a triplicar-se en els pitjors mesos. Ara encara en té el 48%”, apunta Núria Mas, professora de IESE i autora de l'estudi.

L'impacte de la crisi sanitària en l'ànim i la fortalesa dels metges ha arribat al punt que fins al 24% dels facultatius s'ha plantejat deixar d'exercir, segons l'estudi del Comb. Encara que només un 2% assegura que ho farà. “El fet de plantejar-s'ho és un element alarmant i ja ho començàvem a veure abans de la covid-19 amb la sol·licitud de jubilacions anticipades”, adverteix el president del Comb, Jaume Padrós. El metge sosté que la pandèmia ha aguditzat les mancances que arrossegaven els professionals des de fa anys. “El sistema sanitari havia generat molt esgotament emocional. S'estava aguantant pel nivell de compromís vocacional dels metges”, apunta. I reclama més recursos i models d'organització que donin més autonomia de gestió als professionals.

Treballadors de la UCI de l'Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
Treballadors de la UCI de l'Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

La que en surt més mal parada, segons l'estudi del Comb, torna a ser l'atenció primària, que està funcionant com a mur de contenció contra la pandèmia i detectant el gruix de les noves infeccions. Prop del 65% d'aquests metges van patir esgotament físic durant la primera onada —la mitjana entre totes les especialitats era del 57%— i el 58% el continua patint després.

L’aïllament, factor de risc

Alguns factors funcionen com a precursors de mala salut mental i uns altres generen protecció. Segons el Comb, l'autoconfinament —haver-se d'aïllar, per infecció activa o de forma preventiva— és un marcador de pitjor percepció de salut. Prop del 75% dels qui van haver d'autoconfinar-se van comunicar esgotament emocional, mentre que aquesta xifra era del 61% entre els que no es van aïllar. “Jo tenia més por de contagiar la meva família i els meus companys que no pas d'infectar-me jo. De fet, vaig deixar de viure amb els meus pares per això. És dur. A la feina la situació ja és complicada i arribes a casa i no tens el suport que tenies abans. Et sents sol, no saps com estarà la teva família”, explica el resident en neurologia Cervera.

El treball en equip és, en canvi, un element protector per al benestar del grup, per reduir l'estrès i minimitzar els conflictes ètics a l'hora de prendre decisions, segons el Comb. “Estan exposats a un menor nivell d'estrès perquè les decisions es gestionen en grup, de manera compartida”, apunta Judit Vall, una altra de les autores de l'estudi.

Un estudi coordinat per la unitat de Salut Mental de l'Hospital Virgen del Rocío (Sevilla), amb enquestes a 1.407 sanitaris de tot Espanya, revela que hi ha un perfil de més risc per tenir problemes de salut mental a causa de la pandèmia. Si bé una quarta part dels sanitaris comuniquen símptomes d'estrès agut, segons l'estudi, els factors de risc per tenir una salut més pobra eren ser dona, treballar en una àrea geogràfica amb alta incidència de contagi, no poder ser escoltada ni rebre el suport dels seus companys, percebre gran estrès al lloc de treball i por de convertir-se en font de contagi per als altres. “La capacitat de tolerar més estrès està al límit i la sospita és que el percentatge d'estrès agut entre els professionals augmentarà. Els sanitaris s'han sentit decebuts sobre com han reaccionat les autoritats perquè no es repeteixi l'impacte de la primera onada”, avisa Benedicto Crespo, responsable de la Unitat de Gestió Clínica en Salut Mental de l'hospital i investigador del CIBERSAM.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >