Selecciona Edició
Connecta’t

La portada que va fer parlar la Nobel Glück en català

La traductora Núria Busquet va proposar a la petita editorial valenciana Edicions del Buc publicar la poeta, i només en van editar 300 exemplars

La poeta Louise Glück.
La poeta Louise Glück. AP

“De vegades, és com si la vida et cridés”, diu també de forma poètica Núria Busquet per intentar explicar-se com va arribar a conèixer l'obra i a traduir el primer i fins ara únic poemari de la flamant premi Nobel Louise Glück en català: Nit fidel i virtuosa, a Edicions del Buc. Podria dir ara que coneixia l'obra de l'autora nord-americana, però no era així. “De res: no n'havia llegit res; vaig entrar un dia del 2015 a La Central, em va agradar la portada del llibre, una imatge d'una ciutat de nit i un joc de negres, grisos i blancs trencats amb les estrelles i les lletres del títol i l'autora, i me'l vaig emportar; el vaig llegir i, amb el temps, aquesta veu es va quedar ressonant dins meu”.

Mai abans Busquet havia traduït poesia, però, no obstant això, sense cap encàrrec, va començar a traduir aquest llibre de Glück, publicat el 2014 als Estats Units. Li va cridar l'atenció “no tant el punt confessional que tots destaquen com l'austeritat de com ho fa, amb la fredor de la seva anàlisi constant del que passa filtrat pel sedàs psicoanalític fruit dels seus molts anys de teràpia; la seva poesia és una manera d'analitzar-se i sobreviure a un món que li fa mal”, fixa. Però Glück no xiscla, segons Busquet, que, com a traductora també de Sylvia Plath, la pot comparar amb la seva compatriota nord-americana: “Plath es mostra més cridanera, enfadada; Glück és més freda i calculadora, menys cridanera, és l'antiimpacte”.

No diria que la seva lectura costa, però Busquet entén que per llegir la poesia de la nova Nobel “cal estar disposat a entrar a fer l'anàlisi amb ella; no és críptica, en absolut, no abusa mai de les paraules, que sempre són senzilles, però és dificultosa perquè no crida l'atenció, cal fer un esforç poètic per entrar en l'anàlisi… A mi m'agrada aquesta fredor”, resumeix. I també gaudeix amb el repte que significa que “no saps si la seva veu poètica és la d'un home o la d'una dona, cosa que l'anglès facilita; jo vaig optar per la veu femenina”.

A Pau Sanchis també l'entusiasmava aquesta “poeta de veu aparentment senzilla, però que va calant, és d'una bellesa pertorbadora, austera, un autoconeixement que interpel·la”. Sanchis, poeta també, va fundar aquest 2014 en què apareixia Nit fidel i virtuosa als Estats Units, amb tres amics més (amb el també poeta Rubén Luzón, l'escriptor Francesc Borona i el gestor cultural Josep Martínez), Edicions del Buc a València. Potser era una predestinació. Com que ja havia llegit Glück en castellà des de la també valenciana Pre-Textos, no li va costar acceptar la proposta de Busquet d'editar-lo en català sota el seu segell, que publica només poesia, uns quatre títols l'any, “només la que ens agrada, ens ho mirem molt”, diu. El va llançar el 2017, va fer un tiratge de 300 exemplars “i encara en queden alguns per certes llibreries”. Però avui aquest llibre l'apropa a gairebé una fita editorial per la seva ràtio: amb només 21 títols publicats en sis anys de vida, Edicions del Buc ja té un flamant Nobel al seu catàleg abans que hagués estat premiada, cosa que la majoria d'editors potser no aconseguirà en tota una llarga trajectòria d'anys i milers de títols.

Sanchis està “eufòric”, però, de moment, tot està sent, confessa, un petit terratrèmol: “Cap dels quatre vivim de l'editorial i ens hi dediquem durant les estones que ens deixen les altres feines; no acostumem a estar sotmesos a aquesta pressió, ara no donem a l'abast: aquest migdia ja teníem més d'una desena de comandes”. De moment, intentarà llançar per a la setmana que ve 200 exemplars més. “No cal precipitar-se”, assegura, bon coneixedor de les vendes que té la poesia en català; i aquesta cautela va també per la possibilitat d'editar més llibres de Glück. Busquet tindria clar amb quin seguir, si és el cas: “Aniria amb L’iris salvatge, amb el qual va guanyar el Pulitzer, perquè està entre la poesia que fa ara i la dels seus inicis, com Firstborn, que podria ser una altra opció”. Diu que està predisposada a tornar a la poeta nord-americana, de la qual conserva una carta personal en què li agraïa la seva traducció: “Em va sorprendre rebre-la perquè en tots els aspectes formals de cobertes i fotos va ser primmirada fins a la desesperació; fins i tot ens preguntàvem amb l'editor si de debò volia ser publicada”.

“No he pensat —admet Sanchis— ni en reeditar més ni en publicar altres títols d'ella”, entre d'altres coses, diu, perquè “en menys de 15 dies” ha de treure d'impremta un poemari de la portuguesa Sophia de Mello. Potser és l'influx de l'austera fredor que desprèn la poesia de Glück.

Utopia

Quan el tren s’aturi, va dir la dona, has d’entrar-hi.

¿Però com sabré, va preguntar la nena, si és el tren

correcte? Serà el tren correcte, va dir la dona, perquè

és el moment correcte. Un tren va acostar-se

a l’estació; núvols de fum grisós sortien de la xemeneia.

Quina por que tinc, pensa la nena, mentre

aferra les tulipes grogues que donarà a l’àvia. Li

han fet una trena ben tibant perquè li aguanti tot

el viatge. Aleshores, sense dir una paraula, puja al

tren, des d’on arriba un so estrany, en una llengua

diferent de la que parla, una cosa més semblant a

un lament o un crit.

Nit fidel i virtuosa, Trad. Núria Busquet Molist, Ed. del Buc, 2017

Un jardí d’estiu (fragment)

1.

Fa algunes setmanes vaig descobrir una fotografia de la

meva mare

asseguda al sol, amb la cara encesa com per un

assoliment o un triomf.

El sol brillava. Els gossos

dormien als seus peus on el temps també

dormia,

calmat i immòbil com en totes les fotografies.

Vaig treure la pols de la cara de la mare.

De fet, la pols ho cobria tot; em va semblar la

persistent

boirina de nostàlgia que protegeix tots els vestigis

de la infantesa.

Al fons, una zona de jocs infantils, arbres

i matolls.

El sol va descendir al cel, les ombres es van allargar

i es van enfosquir.

Com més pols treia, més grans es feien les

ombres.

Va arribar l’estiu. Els infants

es van ajupir al costat dels rosers, mentre les seves ombres

es mesclaven amb les ombres de les roses.

Se’m va acudir un mot, que feia referència

a aquest desplaçar-se i canviar, aquestes correccions

que ara es feien òbvies…;

va aparèixer, i es va esvanir amb la mateixa rapidesa.

¿Era ceguesa o foscor, perill, confusió?

L’estiu va arribar, després la tardor. Les fulles

canviaven,

els infants eren taques brillants en una massa de

color bronze i siena.

Nit fidel i virtuosa, Trad. Núria Busquet Molist, Ed. del Buc, 2017

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >