Selecciona Edició
Connecta’t

18 anys, aviador republicà, abatut i mort a la batalla de l’Ebre

Tivissa rehabilita el monument en memòria del jove pilot de caça Lluís Margalef, disparat per l’as alemany Werner Mölders el 1938

Margalef (tercer per l'esquerra, ajupit) amb els seus camarades de vol.
Margalef (tercer per l'esquerra, ajupit) amb els seus camarades de vol.

Tenia 18 anys, encara no li havia sortit barba però ja pilotava un caça de La Gloriosa, l'aviació republicana. El 23 de setembre del 1938, al retorn d'una missió de suport a bombarders Katiuska durant la batalla de l'Ebre va ser abatut als comandaments del seu monoplaça Mosca per avions alemanys i va caure a Tivissa (Ribera d'Ebre). Diversos veïns van veure com es precipitava a terra i alguns van anar fins al lloc de la caiguda. L'espectacle no era agradable.

Van enterrar el pilot, fet miques, al cementiri municipal, sense llavors poder-lo identificar. El 2002, la investigació d'Isaac Montoya, membre de l'Associació d'Aviadors de la República (ADAR), va portar a descobrir, gràcies entre altres coses a la troballa d'algunes restes del caça i a testimonis dels veïns, qui era el pobre aviador abatut: el sergent Lluís Margalef Vernet, de Vandellòs, conegut pels seus camarades d'esquadrilla com el Xiquet.

El 2010 se li va dedicar un monòlit i un homenatge. Però en aquests darrers anys el monument s'havia envellit i degradat (amb prou feines s'entenia què era) i ara l'han rehabilitat. Es torna a reivindicar així la memòria del jove Ícar republicà. Hi ha el compromís d'homenatjar-lo cada any la data en què va ser abatut.

Al monòlit, una estructura en forma de faristol de pedra, s'hi ha pintat fidelment el seu caça Mosca, matrícula CM 190, i el mateix autor de la pintura, Ramon Aragonès, va protagonitzar el 23 de setembre, aniversari de la mort, un petit i sentit acte de record en el qual va llegir, caracteritzat d'oficial republicà i acompanyat d'un altre membre de l'actiu grup de reconstrucció històrica Exèrcit de l'Ebre vestit de pilot, una descripció del combat en el qual va caure Margalef.

“Era un biberó amb ales”, descriu molt gràficament el noi abatut, comparant-lo amb la famosa Quinta del Biberó, l'expert en aviació David Iñíguez. L'historiador recorda que Margalef va anar a escola de vol a la URSS, un curs accelerat, però va tornar amb tan poques hores de vol que participar en els duríssims combats aeris de la batalla de l'Ebre era gairebé un suïcidi. “Anava a l'escorxador”, assenyala. El joveníssim pilot republicà es va topar, a més, amb un enemic hàbil i implacable, l'aviador de la Legió Còndor Werner Mölders, que aconseguiria 15 victòries a la Guerra Civil i després es convertiria en un dels asos llegendaris de la Segona Guerra Mundial, amb 101 abatiments oficials –va ser cèlebre la seva pugna per qui en feia més amb un altre as mític, Adolf Galland.

Lluís Margalef, durant la seva estada a la URSS per al curs de pilot de combat.
Lluís Margalef, durant la seva estada a la URSS per al curs de pilot de combat.

Margalef volava amb el grup 21 de la 3a esquadrilla de Mosques, set aparells, en missió d'escorta d'un grup de bombarders. Després de descarregar les seves bombes al front de l'Ebre, quan tornaven els van sortir al pas diverses esquadrilles enemigues de Fiats i Meserschmitts. Els Mosques van pujar a 5.000 metres, però el jove pilot es va quedar a baix. Mölders el va posar al punt de mira. “Ho explica el mateix alemany al seu diari”, apunta Iñíguez. “M'enlairo amb la 2a esquadrilla per efectuar caça lliure. Devien ser les 12.00 quan vam trobar una esquadrilla de Rates [així anomenaven al bàndol revoltat els Mosques]. Aconsegueixo col·locar-me al darrere d'un i disparo quan puc disminuir una mica la distància entre nosaltres. Fa una voltereta i cau d'esquena a terra. Ho puc seguir molt bé i veig que s'estavella. És la meva setena victòria comprovada”.

La patacada del Mosca va ser brutal. “Margalef va quedar fet un parrac”, explica Íñiguez. Una veïna de Tivissa que va arribar fins a les restes de l'avió va descriure que els intestins del jove pilot estaven escampats i només conservava un braç i una cama intactes. El van enterrar al cementiri local sense saber qui era. La família va ser informada de la mort en combat de l'aviador però no d'on era el cos.

Es conserven fotos de Margalef: amb els seus companys d'esquadrilla (és el més jovenet), un retrat somrient amb una bena al nas, d'un accident en un aterratge; i vestit de paisà, amb barret, corbata i un abric que li està gran. Aquesta última foto, datada a Leningrad l'1 de gener del 1938, està dedicada al revers, amb lletra gairebé infantil, “al meu estimat amic Pastor, com a record dels nostres estudis i la nostra entrada a La Gloriosa”. Menys de nou mesos després ja era mort.

“Això és una esquadrilla o un parvulari?”

Era normal que hi hagués pilots tan joves com Margalef a l'aviació republicana? “Hi ha diversos casos de nois que falsifiquen el seu carnet amb 17 anys per ingressar a l'aviació, com Margalef”, respon Iñíguez. “Hi ha el cas de Francisco Alférez , l'aviador que el 21 de gener del 1939 tomba un Stuka després de perseguir-lo des del port de Barcelona fins a Coma-ruga, o el pilot de bombarders Katiuskas Jaume Mata, que després serà president d'ADAR. Mata amb 18 anys ja era cap de patrulla. Segur que n'hi va haver més”. Sobre aquest tema, afegeix l'historiador: “Hi ha una anècdota poc coneguda de Negrín passant revista a Guissona a dues esquadrilles de Chatos; en una, hi havia el seu fill, Rómulo, de 19 anys, i el president va dir: 'Això és una esquadrilla o un parvulari?”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >