_
_
_
_
_
Perfil

Josep Maria Mainat, el visionari que va triomfar a la televisió i s’ha convertit en víctima

L'empresari, productor i exmembre de La Trinca afronta amb ironia el tètric serial del seu intent d'assassinat i demana respecte cap als seus fills

Toni Polo Bettonica
Josep Maria Mainat, en una imatge del maig del 2019.
Josep Maria Mainat, en una imatge del maig del 2019. Mikel Trigueros (GTRES)

Josep Maria Mainat (Canet de Mar, Maresme, 1946) va estudiar arquitectura, encara que no va acabar la carrera, és programador informàtic, parla sis idiomes, té els estudis complets de conservatori i sempre ha presumit de treballar per vocació, ja sigui artística o emprenedora. Una vocació que li ha donat molts diners. Ell és el ros de La Trinca, però també l'home que ha guanyat milions gràcies a programes com Operación triunfo i Crónicas Marcianas. No obstant això, aquests dies la seva vida sembla més un reality que una realitat: un jutge investiga si la dona de Mainat va intentar assassinar-lo en descobrir que havia iniciat els tràmits de divorci que podien deixar-la sense una herència multimilionària.

Mainat és un dels referents de la televisió a Espanya. En la seva carrera professional, sovint molt lligada a la seva vida familiar, va passar a gestionar formats televisius de pressupostos milionaris. No tothom s'embutxaca 45 milions d'euros per la venda d'una empresa. Mainat va guanyar de cop aquesta quantitat el 2007 quan va vendre Gestmusic, l'empresa que va crear el 1987, a l'holandesa Endemol per 90 milions d'euros; els altres 45 quilos van ser per al seu company de vida i negocis, Toni Cruz. Els dos integrants de La Trinca es van quedar com a productors executius del nou negoci.

Molt abans, el 1969, Mainat va formar amb Cruz i Pasqual La Trinca, un grup musical satíric, contestatari, crític, incòmode per al poder en els últims anys del franquisme, que va arribar a editar 42 discos, primer cantant només en català i des del 1983, també en castellà, i es va convertir en un referent a tot Espanya i a Llatinoamèrica. Mainat i els seus socis van començar a guanyar diners, també, amb programes de televisió des del 1987, quan van triomfar a TV3 amb No passa res!, un programa d'entrevistes, música i humor. Va ser l'estrena de la seva productora, Gestmusic, que de seguida va poder importar el popular format a Televisió Espanyola amb Tariro, tariro (1988-89). Es va arribar a dir que qualsevol convidat a Crónicas marcianas (1997-2003, a Telecinco), el programa nocturn d'entrevistes presentat per Xavier Sardà, s'enduia 18.000 euros per nit. “L'època d'OT era brutal”, ha reconegut el productor. El format es va exportar a països dels cinc continents.

Mainat també té negocis immobiliaris, que no han estat tan pròspers com les seves iniciatives televisives. El 2012 va crear, amb el seu inseparable Toni Cruz (“hem dormit junts nosaltres més vegades que amb les nostres dones”, feien broma), la productora Reset TV, des d'on segueixen buscant nous formats televisius.

El productor sempre s'ha envoltat d'un equip de plena confiança, des dels seus companys de La Trinca fins a qui va ser la seva parella durant més de 20 anys, la recentment desapareguda Rosa Maria Sardà, passant pel seu cunyat, un dels germans de l'actriu, Xavier Sardà, el seu primer fill, Pol Mainat, que també s'ha dedicat a la producció, o el seu germà, Joan Ramon, que va morir el 2004 víctima d'un càncer i que havia estat un dels caps pensants de Gestmusic.

Ha superat un càncer d'estómac i és pare de cinc fills: el gran, Pol, nascut el 1975, la Mar i el Misha, adoptats amb la seva segona parella, i els més petits, la Jana, de 8 anys, i el Joan Ramon, de 5, fills de la seva última parella i única esposa, Angela Dobrowolski.

Mainat ha dit que va conèixer l'Angela, de 37 anys, quan ella era estudiant de Medicina a la Universitat de Barcelona, a la capital catalana, encara que hi ha qui sosté que es van conèixer en un centre de benestar de Suïssa on Mainat va anar a fer un tractament antiedat. Mainat assegura que va començar a cuidar-se als 45 anys. Els petits excessos de la bona vida el van portar a plantejar-se que s'havia de cuidar la salut. A partir d'aquí va decidir que viuria… 120 anys: “Lluitaré amb totes les forces que em donin la ciència, la medicina i el sentit comú perquè l'envelliment sigui només cronològic, no vital”, li va dir el 2013 al periodista Albert Om al programa El convidat, de TV3, un format televisiu (no de Gestmusic) en el qual el presentador es plantava a casa d'un personatge famós, amb maleta i raspall de dents, per passar-hi 24 hores. “Vull no envellir”, ha proclamat més d'una vegada. “Seguir actiu físicament, mentalment i sexualment, sense ser vell”. Envellir, per a ell, és “un fracàs de la ciència, de la societat i de l'ésser humà”.

Mainat afronta ara el tètric serial del seu suposat intent d'assassinat, amb ironia a les xarxes socials, on s'ha donat a conèixer també com a militant i convençut independentista. De fet, en aquests últims dies ha retuitejat missatges en els quals llegim, per exemple: “I si el productor de televisió, Josep Maria Mainat, ens està trolejant a tots i això no és més que un altre producte televisiu seu?”. També recupera en el seu compte de Twitter un missatge seu del 2015 a propòsit d'una notícia titulada “L'alumne que va matar un professor era fan de The walking dead”, en el qual comentava: “La meva dona també! M'he de preocupar???” En el seu missatge, Mainat no amaga la resposta que li ha donat, ara, una noia: “Sí”. Sense més. El 2015, el productor estava feliçment casat amb la sospitosa d'haver-lo intentat assassinar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica
Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_