Selecciona Edició
Connecta’t

La crisi econòmica per la covid-19 deixa un forat de 97 milions al Barça

L'entitat blaugrana tanca el darrer exercici amb pèrdues, amb la incertesa de quan tornarà a guanyar diners i amb un deute disparat de 820 milions

El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu.
El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu. EFE

El fracàs del Barça en els resultats esportius de la temporada passada (va tancar la campanya sense títols) ha tingut continuïtat en l'exercici econòmic, tancat al juny. N'hi ha hagut prou amb els primers quatre mesos d'impacte de coronavirus per tenyir de vermell uns comptes vuit anys després, amb 97 milions d'euros de pèrdues arrossegades per una caiguda generalitzada dels ingressos, impossibles de reduir malgrat la retallada en salaris de jugadors i altres despeses. El nou context ha deixat, a més, la incertesa sobre quan es podrà tornar a la senda dels beneficis i també una certesa: un deute que s'enfila als 820 milions d'euros després de disparar-se un 48% en un sol exercici.

Els efectes de la pandèmia han derivat en una contracció dels ingressos de 203 milions respecte a les previsions inicials, la qual cosa ha deixat lluny de les pretensions de la directiva presidida per Josep Maria Bartomeu de superar els 1.000 milions d'euros (1.059) d'ingressos. “L'obsessió per augmentar la facturació no era un objectiu en si mateix, sinó per generar els ingressos i seguir sent competitius”, apunta Jordi Moix, vicepresident econòmic del club. Al tancament de l'estadi i a l'impacte sobre els drets televisius i comercials s'hi ha sumat una reducció dels ingressos per traspassos i cessions (una de les apostes del club en els últims exercicis per quadrar els comptes) en un mercat devaluat per la crisi. Els esforços per reduir retallades de despeses no han arribat a la mateixa velocitat que queien els ingressos, la qual cosa ha provocat que només es poguessin estalviar un de cada tres euros que es deixaven d'ingressar. “Aquesta crisi afecta directament dos elements essencials en el futbol: l'assistència als estadis i els viatges per a competicions internacionals, de manera que l'impacte és més intens que el d'altres crisis”, subratlla Moix.

Amb la intenció d'assumir els pagaments pendents, i l'evolució que ja mostrava el club anteriorment, el Barça ha elevat l'endeutament total fins als 820 milions, bàsicament el bancari, que passa de 271 milions a 480. La directiva calcula que el saldo net (el que deu menys el que li deuen) se situa en els 488 milions i sobrepassa per molt el límit que marquen els estatuts, segons els quals no es pot superar dues vegades l'Ebitda (benefici operatiu brut). En aquest cas el multiplica per 3,64. “El Barça és un vaixell en una tempesta molt important i ara toca remar, ajustar el vaixell per portar-lo a bon port i que la crisi afecti el menys possible a curt termini”, apunta el vicepresident econòmic. La directiva esgrimirà una causa de força major com la covid per no haver d'assumir el mandat estatutari de planificació financera i poder capgirar la situació.

La hipòtesi inicial és que la via descendent dels ingressos continuï i se situï en els 791 milions d'euros. Aquest escenari, no obstant això, fa difícil que es compleixin les previsions amb les quals ha pintat el quadre: obrir l'estadi al desembre amb un aforament del 25% per arribar a la totalitat de l'aforament al febrer, i una recuperació progressiva del turisme a Espanya que revitalitzi l'activitat de les botigues del club. Moix no ha estat capaç, en tot cas, d'apuntar un retorn als beneficis del club.

Malgrat els problemes econòmics, el club pretén seguir endavant amb l'Espai Barça, una operació urbanística i d'infraestructura esportiva amb la qual aspira a aconseguir uns 150 milions d'euros extraordinaris cada exercici amb, bàsicament, la remodelació del Camp Nou i la construcció d'un nou Palau Blaugrana amb una capacitat per a 15.000 espectadors, a més d'espais d'oficines i hotelers. El projecte, no obstant això, no costarà els 600 milions d'euros que estimava inicialment el club. El desemborsament total ha pujat a 725 milions d'euros, una xifra que salta fins als 815 milions d'euros a causa del cost financer que tindrà la seva execució final. “El projecte seguirà sense costar-li diners al soci. No posarà en risc la gestió esportiva i no s'hipotecarà el patrimoni del club”, sosté Moix.

El Barça preveu signar amb el banc d'inversió Goldman Sachs el pla de finançament, que comptarà amb col·laboració d'altres entitats financeres per pagar el projecte. L'entitat nord-americana s'assegurarà un contracte a 30 anys (cinc anys d'obres més uns altres 25) amb un tipus d'interès que oscil·larà entre el 3% i el 4% anual. El club anirà pagant l'Espai Barça a través d'una cessió dels drets de cobrament dels 150 milions que preveu ingressar gràcies a les noves instal·lacions (noves llotges i patrocinis i els ingressos derivats de l'activitat comercial i el museu del club) i els ingressos que procedeixin de la venda dels drets per donar un nom comercial al Camp Nou. Aquesta operació es retardarà fins que el nou estadi estigui acabat, previsiblement el 2025 si la nova directiva que surti de les eleccions del març del 2021 assumeix íntegrament el projecte desenvolupat per l'actual directiva.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >