Selecciona Edició
Connecta’t

El virus sepulta l’oci nocturn i destrueix milers de llocs de treball

La Sala Apolo farà un concert pilot amb test ràpids a l’entrada

Jordi Martin, cap tèncic de la Sala Apolo de Barcelona.rn
Jordi Martin, cap tèncic de la Sala Apolo de Barcelona. EL PAÍS

La declaració de l'estat d'alarma, el 13 de març, va suposar una aturada sense precedents en la indústria de l’oci nocturn. Les discoteques i sales de festes no han tornat a obrir a gairebé cap punt d'Espanya. L'aturada afecta 25.000 empreses a tot l'Estat i més de 200.000 treballadors directes. Les pèrdues es quantifiquen en milers de milions d'euros. A Catalunya, la prohibició de l’oci nocturn afecta 3.700 empreses i 37.000 treballadors. EL PAÍS ha entrevistat artistes, DJ, empresaris, gogós. Tots són pessimistes davant d'un futur complicat després que la pandèmia hagi destruït llocs de treball i negocis.

"Era tècnica de so en Les Nits del Nitsa de la Sala Apolo de Barcelona. Ara he tornat a Ciudad Real, a casa dels meus pares, i estic treballant en la temporada de verema fins que la situació canviï. El 2008 també ho vaig passar malament, però no fins a l'extrem d'haver de tornar al camp. Si ningú proposa una solució al nostre sector, aquesta crisi farà molt i molt mal”, lamenta Rosa Pacheco.

Per molts, la nit està tocada de mort. Ramon Mas —propietari de la discoteca Wolf Barcelona i president de la Federació d'Associacions d’Oci Nocturn a Espanya— assenyala la pandèmia com a responsable de la crisi en el sector però, sobretot, les administracions. “Des del març, només han obert, a Espanya, el 40% de les discoteques i durant quatre setmanes. A Catalunya, uns dies abans de Sant Joan ens van deixar obrir amb una limitació d'aforament del 50%, però al cap de dos dies van rectificar i van prohibir l'ús de la pista de ball. No ens sortien els números. A més, el 24 de juliol la Generalitat va tornar a prohibir l'obertura de discoteques i sales de festes i així seguim”, lamenta Mas. “A Wolf tinc un aforament de 500 persones. Des del 13 de març només he obert un dia per a un concert amb un màxim de cent persones. És la ruïna. Pretenen que els clients de les discoteques estiguin asseguts i no admeten les nostres propostes de pistes perimetrades”, denuncia. Segons Mas, l'Administració ha de donar suport al sector amb més ajuts, no només amb l'ampliació dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO). “A França, Alemanya i Holanda ja hi ha subvencions a l’oci nocturn. Aquí s'ha sacrificat un sector sencer per una qüestió sanitària que no s'ha solucionat. Han prohibit l’oci nocturn a la gent jove i si continuen sense deixar-nos obrir, per Halloween, Barcelona estarà plena de botellons”, afirma.

Futur incert

Els DJ Mars by Midnight són els últims que van punxar al Wolf. DJ Mars, igual que l'amo de la discoteca, no augura un futur optimista: “L'Ajuntament està més preocupat per eliminar llicències que no pas per ajudar el sector i els seus treballadors. Les administracions estan sent molt injustes amb nosaltres”.

El 2017, Carlos Muñoz va fundar, amb diverses gogós, la cooperativa Barbarella Agency per prestar serveis a diferents discoteques. “Al març, tot es va aturar de cop. Les gogós som l'última baula de la cadena. Si les discoteques pràcticament no poden sobreviure, imagina't nosaltres, que som personal subcontractat. Al final m'he vist obligat a aturar l'activitat”, lamenta Muñoz. L'agència de gogós ara està intentant, com tothom, “reinventar-se amb espectacles virtuals i hologrames projectats”. Eva Esteve té 27 anys i treballa com a gogó des dels 18. “Abans, els dijous, divendres i dissabtes ballava a la discoteca Sutton i a l'hotel W. Hi va haver èpoques que feia triplet: començava a la tarda i acabava de matinada en un after. Ara veig el futur molt fosc. Hi ha moltes gogós sense feina. Ara, una discoteca que abans contractava sis noies, segur que redueix la plantilla a tres. A més, retallaran en diners, roba, maquillatge”, vaticina la jove.

Adrián Amaya és un artista de varietats i cantant de copla i cançó melòdica. Després de set anys treballant a Benidorm va tornar a Barcelona fa un any i mig. “Abans de la pandèmia vaig estrenar el meu espectacle Eterna Lola. Vaig fer diverses actuacions però tot es va aturar de cop. Tenia un munt de contractacions a l'estiu en festes de l'Hospitalet, Santa Coloma, Cornellà, Badalona. Però totes es van anul·lar”, lamenta. Fa uns dies va poder firmar un dels pocs contractes d'aquest any cantant al restaurant La Olla de Sichuan, on amenitza els sopars dels clients amb les seves cançons. “Ara diuen que només es poden reunir sis persones, hi ha aforaments limitats... És incongruent, pots anar a un bar però no a una sala de festes o una discoteca”, es queixa el cantant. Natalia San Juan és representant d'artistes. San Juan té clar que han “demonitzat” les discoteques: “No se'ns considera cultura però la tauromàquia sí”.

A la sala Apolo estan començant a pensar com poden recuperar el públic i que els clients se sentin segurs. El director tècnic, Jordi Martín, creu que té la solució: “Ens hem posat d'acord amb el Departament d'Epidemiologia de l'Hospital Germans Trias Pujol (Can Ruti). Farem un assaig dels tests ràpids que han dissenyat i que detecta en 15 minuts si una persona està infectada. Ens convertirem en rastrejadors i només entraran les persones no contagiades”.

El pla de la sala Apolo és organitzar un concert amb més de 1.000 assistents, dempeus i sense distàncies, als quals es faran test ràpids en el marc d'una prova pilot dirigida per sanitaris de Can Ruti. Segons va explicar ahir Boris Rebollo, internista de l'hospital, en una entrevista a RAC1, els espectadors del concert se sotmetran a un dels nous tests ràpids d'antígens —amb alta sensibilitat per detectar la infecció activa i resultats immediats— per saber si tenen la covid-19. Els dies posteriors rebran un seguiment per determinar si hi ha hagut contagis i contrastar l'eficàcia de les proves.

“Seria la primera vegada que implementaríem aquesta estratègia i, per tant, no podem ser laxos en mesures de seguretat. Hem de veure si els tests ràpids tenen la mateixa sensibilitat que una PCR”, va explicar Rebollo. Els espectadors del concert no hauran de guardar distància de seguretat, però sí que hauran d'assistir al recital amb mascareta.

Quan va començar a créixer la corba epidèmica, les autoritats sanitàries van optar per tancar de manera indefinida l’oci nocturn davant de l'elevat risc de transmissió. Els experts justificaven que són llocs tancats on és complicat mantenir la distància de seguretat i utilitzar correctament la mascareta. També indicaven que el consum d'alcohol podia rebaixar la percepció de risc. I, a més, si es produís un brot en un local, el control de l'episodi infecciós i el seguiment dels positius i dels seus contactes és molt més complex de fer.

ANDREA BEYKER Cantant i actriu

Andrea Baker, actriu i cantant.
Andrea Baker, actriu i cantant. EL PAÍS

“L’espectacle és la meva vida, però quan les coses van malament, com en la pandèmia, treballo com a auxiliar d'infermeria. Ha sigut dur no poder actuar, però molt més haver d'acomiadar-me de la gent gran que cuidava”, lamenta Beyker. “A principis d'aquest any vaig fer diversos espectacles, sobretot a la Sala Almacén del Raval. Tenia més concerts programats però tot es va aturar. Ara estic preparant un nou show, De repente... la Beyker. Els aforaments han baixat i també els caixets. Intentaré fer dues representacions diàries, a veure si així ho compenso, però no sé si funcionarà”, apunta.

DJ JOSEPHINE Discjòquei

DJ Josephine.
DJ Josephine.

“Fa quatre anys que punxo i dos que produeixo. No havia viscut maiuna situació com aquesta ni m'ho havia arribat a imaginar. M'he hagut de reinventar. He creat un curs de Màrqueting per a discjòqueis i productors”, explica Josephine. “Ningú es preocupa per nosaltres i l'escena musical que teníem a Barcelona s'està apagant. Hem d'estar preparats per al que vindrà perquè pot ser molt fort. A més, se'ns ha criminalitzat: Jo passo més por en un supermercat o al metro que a les discoteques o a les sales”, denuncia.

ADRIÁN AMAYA Cantant

Adrian Amaya, cantant i showman, a 'La olla de Sichuan'.
Adrian Amaya, cantant i showman, a 'La olla de Sichuan'. EL PAÍS

"Amb el que guanyes en els concerts, gales i actuacions d'estiu intentes crear un coixí econòmic per passar l'hivern, que sol ser fluix de feina. Aquest estiu ha sigut un desastre per a tothom. Els artistes estem esperant a veure què passarà amb nosaltres. És una de les situacions més confuses que hem viscut”, lamenta. “El confinament m'ha servit per preparar un nou espectacle sobre el cançoner LGTBIQ. Sobre l'orgull dels cantants de copla, que sempre han estat estigmatitzats. També he tingut temps per acabar d'escriure un llibre sobre la vida d'una gran amiga, Carmen de Mairena”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >