Selecciona Edició
Connecta’t

La pandèmia reanima la petició de la jornada contínua a primària

Els 25 centres catalans que van compactar la jornada com a prova pilot demanen mantenir el nou horari

Nens de l'escola Eduard Marquina a l'hora de sortir.
Nens de l'escola Eduard Marquina a l'hora de sortir.

L’inici del curs escolar en el context de la covid ha reanimat la petició de la jornada contínua a primària. La plataforma que impulsa la iniciativa està recollint firmes per sol·licitar al Departament d'Educació que permeti aquesta organització d'horaris compactada als centres que ho sol·licitin. Les 25 escoles que ja el tenen valoren positivament el canvi perquè asseguren que fomenta la conciliació, però des de la Fundació Bofill, un centre de recerca sobre l'educació, mostren recel. La Generalitat, per la seva banda, descarta permetre-ho a més centres.

Si els xats de famílies ja treuen fum al principi de curs, aquest any s'hi ha sumat la petició de jornada contínua a primària. La plataforma Volem Jornada Contínua va iniciar fa quatre anys una campanya per promoure la seva implantació, que últimament havia quedat en estat de letargia, fins a mitjans de setembre. “Hem notat un boom de peticions, famílies i centres que ens demanen informació. És per la covid-19, perquè la jornada contínua ajuda a reduir part del risc. Hi ha molts avis que recullen els nens al migdia, però amb la contínua es fa només una entrada i una sortida”, apunta David Zafra, un dels portaveus de la plataforma. Amb la continuada —actualment implantada a 25 escoles— les classes s'estenen de 9.00 a 14.00, després menjador i les extraescolars fins a les 16.30. L'horari lectiu de la majoria de les escoles va de 9.00 a 12.30 i de 15.00 a 16.30, dedicant la franja central al menjador i activitats.

Els defensors de la continuada apunten que anar quatre vegades al dia fins a l'escola (els nens que no es queden al menjador) és un destorb i fomenta l'absentisme. “A la tarda només queda una hora i mitja de classe i molts decideixen no tornar-hi”, defensa Zafra. També defensen que al matí els nens “estan més concentrats” i que no els perjudica dinar a les 14.00, com els caps de setmana. Així mateix, consideren que millora la conciliació perquè és més flexible i permet a les famílies recollir els nens a les 14.00 (si no fan menjador), a les 15.30 (amb menjador) o a les 16.30 (si fan extraescolars). I es guanya temps per a la família. “Per als pares que surten de la feina més tard de les 17.00, el canvi no els afecta, però moltes altres famílies podem estar amb els nens. Jo he tingut fills per gaudir amb ells”, intervé Marc Casajuana, president de l'Ampa de l'escola Pau Vila, del Papiol, amb jornada contínua.

Alguns professors també hi veuen beneficis. Segons el sindicat Ustec, el 80% del professorat dona suport a la iniciativa perquè els proporciona més temps d'organització. “En lloc de fer les reunions ràpid al migdia, tenen la tarda per a coordinació, tutories i preparar-se les classes”, apunta el seu portaveu, Xavier Díez, que vincula la jornada contínua al fet que el menjador i les extraescolars siguin gratuïtes per no perjudicar les famílies més vulnerables.

La plataforma està recollint firmes –divendres n'eren unes 63.000– per sol·licitar al Departament que concedeixi la jornada contínua als centres que ho sol·licitin. Però Educació, de moment, no atén aquesta demanda. “Hem dit als centres que poden flexibilitzar l'horari, però creiem que ara no és el moment de reduir l'horari d'obertura”, va assegurar el conseller Josep Bargalló a l'inici del curs en una entrevista a Catalunya Ràdio. Pel Departament, un horari compactat beneficia l'organització de l'escola i els professors, però no totes les famílies (només les que tenen horari intensiu) ni els alumnes. “Els estudis ens diuen que els moments de descans són necessaris per a un millor aprenentatge. A més, dinar tan tard no és adequat”, va defensar Bargalló.

A part del rebuig del Govern, la jornada contínua té més detractors. Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Bofill, destaca que es tracta d'un model en retrocés a Europa pels seus inconvenients: les famílies vulnerables en surten perjudicades per la reducció de l'horari de permanència al centre, dinar tan tard fomenta l'obesitat infantil i obstaculitza la jornada laboral de les dones, que acaben assumint la cura dels fills. “La jornada contínua s'aguanta bé sobre el paper, però a la pràctica, els que se'n van a les 14.00 no tornen, per això les extraescolars acaben caient per falta d'alumnes i també el menjador, com ha passat en instituts i escoles amb aquest sistema”, continua Sintes, que aposta per solucions intermèdies, com reduir l'hora del migdia i flexibilitzar les hores d'entrada i sortida.

“No tenim clar que pedagògicament la jornada contínua sigui la que més convé als alumnes”, assenyala Lidón Gasull, directora de l'associació de famílies Affac (l'antiga Fapac). L'entitat considera que cal una reforma horària, però que això suposa un debat calmat i profund.

Una prova pilot amb data de caducitat

En el curs 2012-2013, el Departament d'Educació, llavors comandat per Irene Rigau, va impulsar una prova pilot per testar la jornada contínua en primària. La prova va començar a sis centres per un període de tres anys. Actualment la formen 25 escoles i havia de finalitzar el curs passat, però Educació la va prorrogar un any per la interrupció del curs a causa de la pandèmia. Les escoles pilot temen perdre-la per l'oposició del Departament, així que reclamen mantenir-la. “Són els centres i les famílies els que haurien de decidir”, defensa Marc Casajuana, de l'escola Pau Vila del Papiol.

Les escoles que actualment apliquen la jornada contínua valoren positivament aquest horari. “Evitem les hores lectives, quan els nens estaven més cansats i receptius, i els professors tenen més temps per a les reunions. Però no es pot vincular a millors resultats, perquè hi influeixen altres factors”, explica Naval.

L'escola Eduard Marquina de Barcelona també l'aplica, però amb matisos. Tots els alumnes, la majoria en situació de vulnerabilitat, surten a les 16.00 perquè es queden al menjador i les extraescolars, que es financen amb beques. “El que no volíem és que a les 14.00 els nens es quedessin a casa sense fer res. Així garantim una dieta equilibrada i extraescolars a tots”, destaca el director, David Martín. I enumera els beneficis d'aquest horari: la reducció de l'absentisme (han passat del 18% al 4%), millor ambient escolar, més rendiment i menys conflictivitat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >