Selecciona Edició
Connecta’t

Els metges d’atenció primària de Catalunya convoquen una vaga entre el 13 i el 16 d’octubre

L'Institut Català de la Salut considera desafortunada l'aturada en plena pandèmia i adverteix que les demandes, que són millores retributives i organitzatives per atreure facultatius, són “inassumibles”

La metge de família, Eva Leceaga, fa una ecografia pulmonar a un pacient.
La metge de família, Eva Leceaga, fa una ecografia pulmonar a un pacient.

Tambors de vaga en l'atenció primària. Una altra vegada. Dos anys després de la gran aturada de l'atenció primària catalana, el sindicat Metges de Catalunya (MC) ha tornat a convocar una vaga de metges de família de l'Institut Català de la Salut (ICS) per als dies 13, 14, 15 i 16 d'octubre. Els facultatius asseguren que, des d'aquella vaga, poc o res ha millorat a les consultes. Segueix la precarietat laboral i la pressió assistencial, endurida ara amb la càrrega de treball extraordinària provocada per la pandèmia, l'increment de tasques –detecció i control de casos positius i contactes, seguiment en residències– i les tasques burocràtiques. Tanmateix, si bé la primera aturada va comptar amb el favor de la professió i del carrer, que va empatitzar amb les demandes dels sanitaris, la nova vaga convocada pel sindicat mèdic coincideix en ple auge de la segona onada de la covid-19, amb les consultes a vessar i retards acumulats a causa de l'aturada que va ocasionar la crisi sanitària en els primers mesos. Algunes associacions mèdiques ja han avançat que no secundaran la vaga.

“És la vaga de la desesperació”, ha dit el portaveu del sector ICS de Metges de Catalunya, Javier O'Farrill, en anunciar les mobilitzacions. “Hem arribat aquí perquè hi ha hagut deixadesa i maltractament cap als facultatius d'atenció primària. No volem ser còmplices del desmantellament de l'atenció primària”, ha lamentat el metge. El sindicat assegura que el sector està “col·lapsat” i que l'atenció als pacients no és de qualitat. “És una atenció primària de beneficència”, ha puntualitzat Elena Bartolozzi, secretària del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya

El sindicat ha passat la pilota a l'ICS, la gran empresa pública que gestiona vuit grans hospitals i el 80% de l'atenció primària. Està en les seves mans, ha dit O'Farrill, aturar aquesta vaga. El sindicat exigeix reajustar els temps de visita a les necessitats actuals –s'havia pactat llavors una consulta telefònica de 6 minuts per pacient– i refer els estudis de càrregues de treball que es van dur a terme després de la vaga del 2018 per mesurar la pressió assistencial en cada un dels centres d'atenció primària.

A més, MC reclama recuperar els facultatius perduts durant l'última dècada –uns 800. "Les condicions laborals i retributives són insostenibles. Se'n van a l'estranger perquè les retribucions, el temps per visita, la qualitat assistencial i la dignitat són millors”, ha valorat Bartolozzi. En concret, “incrementar les retribucions fixes per recuperar la pèrdua salarial mantinguda des del 2010”, recull el document de la vaga, o millorar l'accés al complement per carrera professional que, segons el sindicat, només rep el 30% dels facultatius que compleixen els criteris establerts per percebre aquest plus. Segons un estudi del Centre d'Estudis del Sindicat Mèdic de Granada, els metges catalans tenen un dels sous més baixos d'Espanya: un facultatiu tipus 1 –jove, amb plaça de substitut i guàrdies en atenció continuada, sense dedicació exclusiva i amb un trienni reconegut– té un sou base anual de 38.382 euros a Catalunya, mentre que al País Basc és de 51.857 euros. De la vaga anterior, que va tenir un seguiment del 60%, l'atenció primària va aconseguir una injecció de 100 milions d'euros i la incorporació de 250 professionals per reduir la sobrecàrrega assistencial, entre altres mesures. El sindicat denuncia que l'ICS encara no ha complert tots els punts de l'acord i, en qualsevol cas, amb l'arribada de la pandèmia, l'atenció primària ha passat de la sobrecàrrega al “col·lapse”. “Estem desesperats perquè volem fer el que ens toca i no ho podem fer”, ha insistit Bartolozzi.

Peticions “inassumibles”

L'ICS ha respost amb rotunditat a la convocatòria de vaga de Metges de Catalunya i ha advertit que, en plena pandèmia i amb el sobreesforç econòmic que està fent el Govern per fer front a la crisi sanitària, les demandes del sindicat són “inassumibles". En un comunicat, l'empresa pública considera que la decisió de MC d'anar a la vaga és inoportuna. “És una decisió que ni comprenem, ni compartim ni considerem oportuna des de cap punt de vista”. L'ens públic assegura que va donar per complert el gruix de l'acord de vaga fa més d'un any, encara que la implementació acabava als dos anys de la firma (és a dir, aquest novembre). La pandèmia, ha justificat, va aparèixer quan “s'estaven aplicant més intensament les reformes estructurals de l'atenció primària” i és per això que consideren “desafortunada” l'afirmació del sindicat que “no es compleixen alguns serrells mínims de l'acord”.

En qualsevol cas, l'ICS defensa que la plantilla s'ha anat incrementant gradualment i assenyalen que, entre l’agost del 2019 i el del 2020, el personal d'atenció primària equivalent a jornada completa va créixer un 4,58%, la majoria sanitaris. A més, l'ens públic reivindica el pla de reforç de l'atenció primària anunciat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), que implica una inversió de 127 milions anual fins al 2022, i la contractació de 3.811 professionals, tot i que només 306 d'aquestes incorporacions seran facultatives. Aquesta injecció extraordinària de recursos, a més, no reverteix les retallades en metges que ha patit l'atenció primària en els últims 10 anys.

Pel que fa als sous, l'ICS insisteix que s'estan esforçant per millorar les retribucions i assegura que els salaris mitjans dels metges el 2014 eren de 54.062 euros mentre que el 2019 eren de 68.905 euros.

Vaga descafeïnada

Més enllà de la disputa oberta entre l'ICS i Metges de Catalunya, el sector de l'atenció primària coincideix en el diagnòstic sobre la situació: els centres de salut estan saturats i necessiten una injecció de recursos urgent per revertir la situació.

Tanmateix, no s'entreveu tanta unanimitat com el 2018 a favor de les mobilitzacions. “Considerem important la reivindicació del 25% del pressupost per a l'atenció primària, però no estem segurs que sigui el moment per fer una vaga ateses les circumstàncies”, assenyalen fonts del Fòrum Català d'Atenció Primària (Focap). Aquesta entitat, una de les més combatives en la defensa del sector, advoca, a més, per “una mobilització de tots els professionals, no d'un sol col·lectiu”. Per la seva banda, Rebelión Primaria, una altra de les plataformes més reivindicatives en aquest sector, “no s'adherirà a la vaga ni demanarà a la CGT que convoqui tots els professionals, com va fer l'altra vegada", expliquen les mateixes fonts de la Focap.

“Tenen motius per convocar la vaga, però no sé si és el moment adequat. És contraproduent per als ciutadans. De la mateixa manera que crec que va ser un encert i una catarsi la vaga del 2018, no sé fins a quin punt la ciutadania secundaria una vaga. Crec que arribarà el moment que haurem d'ajustar comptes, però no sé si és ara el moment”, valora Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (Camfic). Sisó admet que els centres de salut estan “hipersaturats” i adverteix que en quatre mesos “els CAP han assumit un increment d'activitat del 40%” i és necessari solucionar aquesta situació. El metge reclama una reforma “del model sencer d'atenció primària”: “L'atenció primària es transforma partint dels facultatius i a la infraestructura. No necessitem TAC, ni sales d'operacions, ni UCI. Necessitem professionals i adaptar les infraestructures, atreure el talent que s'escapa, poder autogestionar les agendes, desburocratitzar la feina”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >