Selecciona Edició
Connecta’t
LA CRÒNICA

Manual del mal lladre

L'atracament a una joieria de Terrassa no va sortir bé. I en Víctor, detingut 80 cops, ho sap

Manual del mal lladre

Amb el telèfon a la mà, el Víctor fa veure que parla amb la seva promesa. Al carrer, fa una calor pròpia d’un 3 de juliol a Terrassa. El joier ha tret tres safates, plenes d’anells de compromís, que el Víctor estudia. El seu soci l’espera al cotxe, aparcat al davant. Amb 42 anys, el Víctor és un marró 80, que és com es coneix en l’argot policial haver estat detingut 80 vegades. Es tracta d’un home experimentat que sap que ha arribat el seu moment quan sona el timbre de la porta amb obertura remota de la joieria. Mentre el joier es despista prement el polsador per obrir a una dona, el Víctor arreplega les safates i fa unes quantes gambades. Corre una mica incòmode, amb les joies sota el braç i el telèfon a la mà, però aconsegueix sortir per la porta. El joier li trepitja els talons. Quan està arribant al cotxe, l’atrapa, forcegen, al Víctor se li cau el mòbil, el joier també cau…

El Mohsin, el seu soci, es mira assegut còmodament les rebolcades per l’asfalt des del seient del copilot. Sent el cuquet de tocar el dos de seguida, però ell no és un marró 80 com el Víctor, ell només té 30 anys i sis detencions. El seu paper és secundari. Tampoc pensa a guanyar temps i posar-se al volant, com fan tots els lladres a totes les pel·lícules i com recomanaria qualsevol manual del bon lladre. Confia en el Víctor, que com demostra el seu pedigrí, aconsegueix finalment desempallegar-se del joier i pujar al cotxe d’un salt.

Amb les mans al volant, les claus al contacte, clava gas a fons. De Terrassa al cel. Però el motor del cotxe no l’acompanya, tremola i s’atura. Hi torna. Una vegada. I una altra. I una altra. Fins que se n’adona: ha deixat posada la primera i el cotxe se li cala. Tampoc pensa que la finestreta continua avall fins que ja té a sobre el joier, aferrant-lo pel coll. Al final surt disparat. La bona notícia és que s’ha tret de sobre el joier; la dolenta, que l'home ha tingut temps d'arrabassar-li una de les safates amb els anells robats.

El Víctor condueix amb l’adrenalina pels núvols en línia recta. Ha perdut part del botí de 15.000 euros en joies, però encara es pot considerar un bon cop. Ara sí, ell i el Mohsin ho celebraran. Fins que nota un cop i el vehicle es torna a aturar. No sap com, però ha xocat amb dos altres vehicles que hi havia aparcats. Tot passa molt ràpid. El Mohsin arreplega una de les safates, obre la porta i comença a córrer. El Víctor s’ha quedat sol. Redreça el volant, es recompon davant de la fugida del seu aprenent, aconsegueix engegar el cotxe i s’escapa. La mala notícia és que amb el cop se li ha arrencat la matrícula del davant, que ha quedat estesa al carrer; la bona, que ni tan sols se n’ha adonat.

El temps generós que han trigat el Víctor i el seu soci a fugir ha permès al joier recuperar-se de les rebolcades, avisar la policia i recollir de terra el mòbil que el Víctor ha perdut en la picabaralla. El té a les mans, amb els Mossos al costat, quan apareix a la pantalla una trucada entrant on es llegeix Mohsin, que tot i ser un principiant, amb només sis detencions, sap que el codi del bon lladre inclou no deixar els socis tirats.

El jove aprenent està nerviós. El Víctor, un marró 80, l’experimentat de la parella, no respon i ell no sap què fer amb totes aquestes joies. Decideix buscar un lloc discret, recollit, on poder guardar-se-les sense cridar l’atenció. Escull un caixer que troba en la ruta de fugida, sense pensar que tots els caixers tenen càmeres i que la policia reconstruirà els seus passos. Coses de ser un marró 6. Les imatges el graven amb nitidesa omplint-se les butxaques d’anells.

El Víctor ha seguit el seu camí a Badalona. No està per més embolics ni maldecaps, així que deixa el cotxe al primer lloc que troba. Tot i que és un marró 80, tampoc pensa que un cotxe mal aparcat és un cartell lluminós per a la Guàrdia Urbana, que hi topa gairebé sense voler. Com que, a més, no té la matrícula del davant i està abonyegat es prenen la molèstia de comprovar la base de dades i descobreixen que és un cotxe robat i que està relacionat amb un atracament anterior. Amb les presses, el Víctor tampoc revisa el cotxe abans de deixar-lo tirat, i no veu que l’inexperimentat Mohsin s’hi ha deixat la cartera amb tota la documentació al seient del copilot.

Ja han passat dues setmanes de l’atracament a la joieria de Terrassa. El cop no va sortir bé i el Víctor ho sap, però encara és al carrer. Aquesta vegada, es diu, serà diferent. Per al nou cop es busca un altre soci, l’Héctor, amb un expedient policial impol·lut. En comptes de robar-lo, ara lloga un cotxe amb documentació falsa. El dia escollit és el 17 de juliol, i el lloc, una joieria de Martorell. El Víctor pràcticament no creua la porta, la unitat d’atracaments entra darrere seu i se li tira a sobre. El Mohsin no té gaire més sort i l’arresten al cap d’una setmana a casa seva. La mala notícia és que han escalat a marró 81 i marró 7; i la pitjor, que la jutgessa ha ordenat el seu ingrés a la presó.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >