Selecciona Edició
Connecta’t
PROVOCACIONS OPINIÓ i

La perspectiva com a eufemisme

Quan s’afirma que el gènere és una construcció social i es parla de la transició de sexe i l’anormalitat del comportament heterosexual, sembla que estem davant de la revolució cultural més absurda

Dones del Cor de Veus LGBTI, a les festes de l'Orgull, a Madrid.
Dones del Cor de Veus LGBTI, a les festes de l'Orgull, a Madrid.

Quan, amb la fatuïtat servil de qui escampa els fums de la nova religió occidental, s’afirma que el gènere és una construcció social i al mateix temps es parla de la invisibilització de la dona, la transició de sexe i l’anormalitat del comportament heterosexual —com fa, per exemple, la directora de l’Instituto de la Mujer—; quan tot això es proclama com una ciència per tots els canals disponibles i les autoritats ho imposen com una veritat revelada, tot sembla indicar que el que ens va atrapant cada dia més en el seu cercle tancat és, probablement, la revolució cultural més absurda de què hàgim tingut mai notícia.

El que va començar fa dècades com una extravagància dels països anglòfons i a poc a poc va anar establint la seva hegemonia a les universitats nord-americanes s’ha anat estenent sense traves per tot el món occidental. Mimèticament prostrades al deliri postmodern, les universitats espanyoles ja s’han posat a desplegar el seu pla de xoc, i a Catalunya, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari, que des de fa anys s’aplica, amb els seus refinaments burocràtics, a fer la vida impossible als professors, ha trobat ara en la introducció de la perspectiva de gènere un instrument ideal per acabar amb la llibertat de càtedra. Perquè la perspectiva és en realitat una ideologia de vocació totalitària, i tot el document marc que ha elaborat aquest organisme amb l’excusa de la igualtat està impregnat de la idea antiigualitària segons la qual l’exercici de les facultats intel·lectuals depèn del sexe (del gènere) i de les diferents inclinacions sexuals de cada individu.

Com a animals que som, les persones observem comportaments emocionals diversos segons el sexe que ens determina des de la concepció, però si alguna cosa esborra les diferències és l’ús de la raó i l’elevació de l’esperit: en nom de la igualtat, es vol destruir l’única experiència humana en què la igualtat és possible. A tal efecte, s’insinua que la bibliografia de les assignatures s’hauria de regir per criteris de paritat i que els professors haurien d’usar el llenguatge inclusiu i buscar, en tots els documents de treball, l’acció oculta del dimoni patriarcal.

Per avalar el despropòsit, no s’estan de citar fonts radicals que ataquen amb fúria el pensament liberal que ha il·luminat el progrés d’Occident, com si altres veus autoritzades no haguessin posat en evidència les pretensions del deliri de gènere. Però la derrota del pensament ja sembla inevitable: la societat ja està massa intoxicada i em temo que una gran majoria de docents se sotmetrà a les instruccions que rebi de l’autoritat amb la submissió tenaç dels penitents.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >