Selecciona Edició
Connecta’t
LITERATURA CATALANA

Pla torna a la Segona República, en català

Un manuscrit inèdit de l’escriptor empordanès sobre el seu llibre més polèmic i una versió en llengua actual del ‘Tirant lo Blanc’ per Màrius Serra, apostes de la ‘rentrée’ del Grup 62

Proclamació de la Segona República a la Porta del Sol de Madrid el 14 de abril del 1931.
Proclamació de la Segona República a la Porta del Sol de Madrid el 14 de abril del 1931.

La llista que Josep Pla li passa a Josep Vergés el 1966 amb els llibres que han de conformar la seva Obra Completa a Destino acaba amb dues preguntes: “Què s'ha de fer amb el Cambó? S'ha d'acabar? Què s'ha de fer amb la Historia de la Rep.?”. L'astut editor li dona carta blanca per a la biografia del polític i mecenes, però desaconsella la recuperació de la Historia de la Segunda República española, encàrrec realitzat en plena Guerra Civil pel mateix Francesc Cambó a l'escriptor com una manera de mantenir-lo econòmicament i, sobretot, per justificar les posicions antirepublicanes del catalanisme conservador, presentant alhora credencials davant del règim feixista que es perfila victoriós. Editat per Destino en quatre volums entre el 1940 i el 1941, va donar una imatge de Pla molt reaccionària i antirepublicana. Mai més es va reeditar i avui és peça de bibliòfils. El que no se sabia és que, en ple 1939, Pla havia començat a redactar el llibre en català, 114 quartilles que ara són la base d'Història de la Segona República Espanyola, que el 24 de novembre publicarà Destino, una de les apostes que ultima per a la campanya de Nadal el Grup 62.

L'edició del manuscrit original en català, inacabat, abasta la primera part de la República espanyola, fins al 1933, amb dos capítols històrics previs, de dues etapes “generadores de la Segona República”, segons justifica el mateix escriptor: la dictadura de Primo de Rivera i la seva posterior liquidació, que considera claus perquè “sobretot el lector estranger” entengui amb més facilitat el procés. Basat en bona part en les cròniques parlamentàries que l'autor d'El quadern gris havia publicat a La Veu de Catalunya de la Lliga entre el 1932 i el 1936, l'obra permetrà, a partir del pròleg de l'estudiosa Maria Josepa Gallofré i l'edició de Xavier Pla, veure com, malgrat ser molt crític amb el règim republicà, la censura va fer desaparèixer tot rastre de tebiesa i fins i tot de cert franquisme catalanista que podien entreveure's a l'original.

Que Pla iniciés el text en català només es pot entendre en el marc de les il·lusions de Cambó i de part de la dreta catalana que, acabada la guerra, el catalanisme conservador podria contemporitzar amb el franquisme, com d'alguna manera havia pogut navegar durant la dictadura de Primo de Rivera, sobretot quan fins i tot havien col·laborat econòmicament amb el bàndol rebel. Però ni de bon tros.

La recuperació del Pla inèdit trobat en els seus arxius és un dels plats forts de la rentrée de Grup 62, que té com a altra gran aposta una versió completa en “català actual” del gran llibre de cavalleries Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, a càrrec del novel·lista i membre de l'Institut d’Estudis Catalans Màrius Serra (al segell Proa). Després de “dos anys i tot el confinament” de “repte majúscul”, Serra ha actualitzat tant la toponímia com els noms propis de persones reals citades, respectant els dels personatges excepte el “Cabdill de cabdills” africà, que no ha deixat així “per connotacions òbvies” amb Franco sinó com a “Emir dels emirs”, a partir d'alguna referència de l'estudiós Martí de Riquer. També ha unificat criteris d'ús en el tractament de tu i de vós segons l'autoritat i intimitat dels personatges i ha retocat el lèxic en algun aspecte (“armadura” en comptes d'“arnés”, per exemple).

La seva gran aportació, no obstant això, és la proposta de quatre itineraris per abordar l'obra, que a través de codis dels naips (ors, espases, diamants i cors) permeten des de fer una “lectura essencial” del Tirant amb només 28 capítols (“el 58% de la novel·la”, quantifica), a una delimitada pels episodis amorosos (19% de l'obra), passant per una altra amb les accions bèl·liques (20%) i una final amb textos emblemàtics com si fossin relats (amb només 9 dels 487 capítols de l'obra).

Un Vides catalanes que han fet història (Edicions 62), 120 biografies de personatges (cap de viu) que han delimitat la trajectòria de Catalunya en dos mil anys, coordinada per l'historiador Borja de Riquer, a semblança de la seva reeixida Història mundial de Catalunya (gairebé 30.000 exemplars venuts), i un repàs als últims 50 anys de la trajectòria del poder a Catalunya a través de la polèmica figura del periodista Alfons Quintà, per part de Jordi Amat (El fill del xofer, també a Edicions 62) són les grans apostes de la branca de l'edició en català del Grup Planeta. El plantejament de Grup 62 és mantenir el 2021 la publicació de més de 300 novetats, xifres amb prou feines lleugerament superiors a les d'aquest any, en què s'ha demostrat “la notable capacitat de resistència del llibre de paper”, segons Josep Ramoneda. El president de Grup 62 vaticina que, a finals d'any, “malgrat els resultats inferiors, la recuperació econòmica del sector serà major de l'esperada; la pandèmia del coronavirus s'ha demostrat com una injecció positiva per al llibre: la gent encara vol llegir”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >