_
_
_
_
_
Perfil

Quim Torra, el ‘vicari’ de Puigdemont que va trobar la seva pròpia veu

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a un any i mig d'inhabilitació imposada al president de la Generalitat

Quim Torra, aquest dilluns al matí, abans de se inhabilitat.
Quim Torra, aquest dilluns al matí, abans de se inhabilitat.Massimiliano Minocri
Camilo S. Baquero

El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dilluns la condemna a un any i mig d'inhabilitació imposada al president de la Generalitat, Quim Torra. La sentència, dictada per unanimitat, és ferma i l'obliga a deixar el càrrec, la qual cosa obre una nova crisi institucional a Catalunya. Torra seguirà exercint formalment com a president fins que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ―l'òrgan que el va jutjar i el va condemnar en primera instància― executi la sentència i una vegada que el Butlletí Oficial de l'Estat hagi publicat la seva inhabilitació.

Más información
President del caos
Un Govern confinat i divorciat
Quim Torra: el viatge d’un home gris cap a la intransigència salvatge

Els faristols dels Parlaments donen per a molt. Fins i tot, per a declaracions que fins i tot podrien servir d'epitafis polítics. Una de les intervencions de l'ara expresident Quim Torra entra en aquesta categoria. Durant el ple monogràfic sobre la pandèmia, al juliol, el diputat Santi Rodríguez (PP) va criticar el Govern per haver anat “com un pollastre sense cap”. Torra, que aquest dilluns es veu apartat del càrrec després de la confirmació de la seva inhabilitació per haver desobeït la Junta Electoral i els requeriments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va replicar que en una granja a Colorado (EUA), el 1945, a un pollastre l'havien decapitat i, oh, sorpresa!, “va sobreviure 18 mesos amb el cap tallat”.

El pollastre, conegut com a Mike the Headless (Mike el sense cap), es va fer famós gràcies a un reportatge de Life. El fins ara president (Blanes, 1962) passarà a la història per un mandat erràtic. “Vull dir que no és tan fàcil acabar amb els pollastres”, va aclarir llavors el cap de l'Executiu entre els riures de l'hemicicle. El seu Govern gairebé ha doblat en supervivència la curiositat animal (28 mesos), però sempre ha tingut problemes per trobar el camí. “Va arribar pensant que al cap de pocs dies sortiria al balcó del Palau a declarar la independència, i no”, assegura una influent veu d'una de les entitats independentistes.

El momentum, aquest temps adequat per tornar a enfrontar-se a l'Estat en clau secessionista que Torra tant buscava, no ha arribat mai. O va fracassar a l'hora de construir-lo. Les relacions entre els socis del Govern no han deixat mai de ser tenses. I les emocions per l'empresonament dels líders del procés i els “exiliats” sempre han estat a flor de pell.

En el món de l'activisme del qual procedeix Torra no entenen, de fet, per què va acceptar el càrrec aquest advocat, extreballador d'una asseguradora, reconvertit en editor interessat en la tradició literària i periodística de la Catalunya dels anys trenta. “Fins a unes hores abans que es fes públic que ell era l'escollit, defensava via mòbil donar suport a la candidatura de Carles Puigdemont fins al final”, recorda aquesta mateixa veu. Torra va batallar fins al final per trobar el punt intermedi entre el to d'un president i el patriota compromès amb la independència.

La pancarta al balcó del Palau.
La pancarta al balcó del Palau.Albert Garcia

Des que va prendre possessió, el maig del 2018, segons a qui se li pregunti, Torra va anar guanyant o perdent cap. Ell mateix es va posar l'etiqueta de “vicari”, per donar continuïtat al relat de restitució de l'autogovern després de l'aplicació de l'article 155 i amb el qual l'expresident Puigdemont, fugit de la justícia a Bèlgica, havia aconseguit que la seva candidatura independentista fos la més votada en les eleccions del 2017. El cap del Govern era a Waterloo i Torra ocupava un altre despatx del Palau de la Generalitat per remarcar el buit que deixava el seu cap.

Amb el temps, no obstant això, el vicari va acabar trobant la seva pròpia veu, fins i tot, de vegades, discrepant del seu valedor i plantejant algun envit no només als seus socis d'ERC, sinó també al seu propi bàndol. “És molt obstinat”, afirma un dirigent de Junts quan se li pregunta pel seu principal defecte. Torra no ha actuat mai en contra del que l'entorn de Puigdemont volia, però la seva imprevisibilitat sempre ha estat un risc: va deixar totes les bancades sorpreses, començant per la seva, quan l'octubre del 2019, en seu parlamentària, va proposar fer un nou referèndum.

Tan bon punt va prendre possessió, va complir una de les seves primeres promeses: posar una gran pancarta a la façana del Palau de la Generalitat demanant “la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats”. La mateixa que després es va negar a treure en període electoral per petició de la Junta Electoral Central, que considerava que el llaç groc era un símbol partidista. El president va jugar amb el foc dels terminis per retirar-la, va canviar el missatge pel de “llibertat d'expressió” per intentar evadir la restricció, però la Fiscalia es va acabar querellant per un delicte de desobediència. El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dilluns la sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el va condemnar a un any i mig d'inhabilitació, mentre que la seva defensa espera portar el cas a Estrasburg.

A les bases de l'independentisme encara sagna una ferida quan recorden que Torra, el 2018, just en el primer aniversari del referèndum il·legal de l'1-O, va demanar als anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR) “pressionar” al carrer. Un any després, els Mossos d'Esquadra utilitzaven la força per posar fi als aldarulls en ple centre de Barcelona després que es fes pública la sentència del judici al procés. L'agost passat, en diferit, el president va aconseguir que rodés el cap del conseller d'Interior, Miquel Buch, per aquests fets. Va ser en la mateixa crisi de Govern que va forçar per expulsar Àngels Chacón, l'única consellera que va optar per quedar-se al PDeCAT i no entrar en el nou partit de Puigdemont. La confiança amb les entitats independentistes, com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), no es va arribar a recompondre.

Quim Torra es fa prendre la temperatura a l'entrada al Parlament.
Quim Torra es fa prendre la temperatura a l'entrada al Parlament.Jacob Vermeulen

“El president sempre ha sabut posar per sobre de tot els interessos del país”, defensa un dels líders de Junts. Torra, el gener d'aquest any, va ser despullat del seu escó de diputat també pel cas de la pancarta i el seu partit va al·legar que Esquerra havia participat en l'operació. “Va ser molt humiliant per a ell”, afegeix aquesta mateixa veu. Ningú s'imaginava en aquell moment que la pandèmia estava a punt d'esclatar. El cos dels neoconvergents demanava trencar-ho tot i deixar que les urnes decidissin. El llavors cap del Govern, després d'escoltar totes les parts, va decidir aprovar primer el pressupost de la Generalitat (els comptes estaven prorrogats des del 2017) i després anunciar les eleccions, que no han arribat.

Amb la crisi del coronavirus Torra es va voler mostrar al capdavant,"fins i tot fins a arribar a extrems obsessius", assegura un col·laborador proper. “Técnòcrata d'última hora”, el va qualificar l'oposició en els últims plens. El president va utilitzar la crisi sanitària per continuar amb el que va ser el fons del seu mandat: l'enfrontament amb l'Estat. No obstant això, tant detractors com defensors coincideixen a afirmar que ha estat en la lluita contra la covid-19 en la qual el president ha decidit prendre la iniciativa, imposant-se davant els seus socis per qüestions sanitàries o de la gestió de les residències. En el passat ple, la seva última sessió, va intentar humiliar el líder del PSC, Miquel Iceta, en desafiar-lo a respondre sobre preguntes tècniques del risc de rebrot, la taxa de contagi o la incidència a Catalunya, entre d'altres, amb les quals en els últims temps omplia les seves intervencions.

Durant la pandèmia, el president de la Generalitat va barrejar la deslleialtat institucional ―per exemple, en la seva entrevista a la BBC en la qual va dir que Pedro Sánchez impedia el confinament, o la seva cadira buida en la conferència de presidents de La Rioja, amb l'excusa de no veure el Rei― amb la pinça amb altres líders autonòmics per pressionar el Govern central. I va guanyar algun punt avançant-se en l'ús de la mascareta o el confinament selectiu. Torra, quan va donar positiu per coronavirus, es va aïllar a la Casa dels Canonges, la residència oficial del president de la Generalitat, i des d'allà va pilotar la primera etapa de la crisi. I treballa en un dietari que recollirà “l'epopeia” de comprar material sanitari durant aquells dies, que se sumarà a la més de mitja dotzena de llibres que ja ha publicat.

Davant de les crítiques de suposada paràlisi o deixadesa a la Generalitat, oficialment es replica que durant el seu mandat s'han aprovat 13 lleis (moltes s'arrossegaven des del mandat de Puigdemont) i queden 23 memòries preliminars que hauran d'esperar a la propera legislatura. Un dels projectes que més l'emocionen és el desplegament de la fibra òptica per les capitals de comarca, una pedra fonamental en la interconnexió del territori, una cosa que admira de Suïssa, on va viure durant més de dos anys. En assumptes com l'augment de les llistes d'espera sanitàries, la resposta sempre ha estat la mateixa: els recursos que genera Catalunya se'ls endú “el forat negre” de Madrid.

Les circumstàncies familiars durant el seu mandat han estat molt dures. La seva dona, Carola Miró ―amb la qual té tres fills, un d'ells identificat en una de les accions dels CDR―, pateix un càncer molt agressiu. Un dels pocs moments en què Torra va estar a punt de perdre els papers en públic va ser durant una intervenció de la portaveu de Ciutadans, Lorena Roldán, al Parlament, en la qual va recordar que el càncer de mama era el més freqüent a Catalunya. “Encara que no crec que siguin capaços d'empatizar-hi gens ni mica”, va afegir. Fonts de la formació taronja asseguren que desconeixien la situació de Miró i després van demanar disculpes.

Els textos de Torra en diversos diaris digitals anteriors al seu salt a la política el perseguiran per a tota la vida. “Espanya, essencialment, ha estat un exportador de misèria, material i espiritualment parlant”, va escriure el 2010. Però, sobretot, el seu mandat serà recordat per la via simbòlica per intentar mantenir viu el procés. El ja expresident va fabricar ratafia, un licor tradicional de destil·lació casolana; es va deixar veure calçant espardenyes, per deixar clares les arrels de senyor de Girona, i va fer dejú pels polítics a la presó. La seva principal frustració, assegura un estret col·laborador, és “la falta d'unitat entre els independentistes”. Els deixa com els va trobar. Sense un full de ruta compartit per arribar a la independència, sense un acord tàctic i fent-se retrets dia sí, dia també. Com pollastres sense cap.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_