Selecciona Edició
Connecta’t

Els sis moments que han marcat el pas de Quim Torra per la presidència de la Generalitat

Va començar el mandat assegurant que seria “un vicari” de Puigdemont per acabar-lo centrat en el control de la pandèmia

Quim Torra, aquest dilluns, abans de ser inhabilitat.
Quim Torra, aquest dilluns, abans de ser inhabilitat.

Un president vicari

Quim Torra va prendre possessió del càrrec el 17 de maig del 2018, cinc mesos després que es fessin les eleccions catalanes convocades en virtut de l'article 155 de la Constitució. Enmig de la teranyina sentimental generada pel referèndum il·legal de l'1-O, la suposada declaració unilateral d'independència, l'empresonament d'alguns líders independentistes i la fugida d'altres a l'estranger, Carles Puigdemont assenyala com a futur president l'exdirector del Centre Cultural del Born i acèrrim independentista, número 11 de la llista de Junts per Catalunya per Barcelona.

L'elecció de Torra, que llavors tenia 56 anys, va posar fi a tres intents fallits de Junts d'investidura: el de Puigdemont, el de Jordi Sànchez (que estava en presó preventiva) i el de Jordi Turull. Aquest últim, exconseller de Presidència, va haver de tornar a ingressar a la presó per decisió del jutge instructor després de la primera votació de la investidura a la qual es va sotmetre i a la qual la CUP no va donar suport. Torra va assumir el càrrec assegurant que seria un “vicari”, a l'espera del retorn de Puigdemont.

Pancarta i desobediència

Una de les primeres promeses que Torra va complir en arribar al Palau de la Generalitat va ser la de penjar al balcó una pancarta a favor dels “presos polítics i exiliats”. A la lona també es podia veure el llaç groc, símbol que l'ANC havia suggerit per donar suport als líders que posteriorment serien jutjats i condemnats per l'organització de l'1-O. Ciutadans, per exemple, es va negar a participar en la seva primera reunió protocol·lària amb Torra per l'exhibició de la pancarta.

Pancarta penjada al Palau de la Generalitat.
Pancarta penjada al Palau de la Generalitat.

Torra sempre va assegurar que així defensava “l'interès general del poble de Catalunya” i que es tractava d'un exercici de llibertat d'expressió. El ja expresident ha estat condemnat a deixar el càrrec per negar-se a retirar la pancarta durant el període electoral de les generals del 2019 (i l'intent de canviar-la per una altra que recordava la declaració universal dels drets humans), tal com li va demanar la Junta Electoral Central, en considerar que era un símbol partidista. El cap del Govern, després d'una querella de la Fiscalia, va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una decisió que ha confirmat el Tribunal Suprem. El llavors president va dir que havia desobeït una “ordre injusta”.

Abans del judici, una broma escatológica de Torra va aixecar una gran polseguera. “He menjat un plat de butifarra amb mongetes bastant contundent i, segons les preguntes que em facin en el judici, la cosa pot sortir d'una banda o per un altre”, va dir en un acte en Bescanó (Girona).

“Apreteu’, feu bé d’‘apretar”

En el primer aniversari de l'1-O, l'octubre del 2018, Torra es va desplaçar fins a Sant Julià de Ramis, el lloc on teòricament havia de votar Puigdemont i en el qual, com en altres punts catalans, la policia va fer fortes càrregues per evitar la votació declarada il·legal pel Tribunal Constitucional. Després de celebrar una reunió extraordinària del Govern, el llavors president va intentar en el seu discurs fer l'ullet als anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR): “Apreteu, i feu bé d'apretar”, els va dir. Un any després es va conèixer la sentència contra els líders del procés, amb penes d'entre 13 i 9 anys de presó per delictes de malversació i sedició, i els CDR van respondre amb diverses nits de destrosses al centre de Barcelona i altres ciutats catalanes. Torra va trigar dies a condemnar els fets que van aombrar una multitudinària marxa pacífica a favor dels condemnats. El president va participar en una d'elles, que va tallar l'AP-7 durant hores.

Protesta dels CDR a Barcelona el 2018.
Protesta dels CDR a Barcelona el 2018.

Torra al telèfon

Dues anècdotes de Torra només estan connectades perquè hi ha un telèfon pel mig, però revelen el seu tarannà. El juny de 2018, al poble de la seva família (Santa Coloma de Farners), Junts per Catalunya i els socialistes perfilaven un pacte per governar el municipi. El president va trucar a les parts i va intervenir per evitar un acord amb “els del 155”. La trucada va transcendir durant el ple i, en protesta, la germana i la cunyada de Torra es van aixecar irades i van retirar el seu retrat de la paret. Finalment, ERC va pactar amb els neoconvergents. Junts i el PSC governen a la Diputació de Barcelona.

L'octubre següent, el programa de documentals de TV3 30 minuts va tenir accés directe al despatx del president després de conèixer-se la sentència del judici al procés, amb l'ambient molt candent i en plena tensió amb el Govern central. Torra i el president en funcions, Pedro Sánchez, s'acusaven mútuament de no voler parlar amb l'altre, amb diferents arguments. En una de les imatges, es pot veure com un assessor li diu a Torra: “No s'hi posen, de moment. Si al llarg del dia poden parlar, ja ens ho diran”. “No s'hi posen? És increïble. Quins collons!”, respon el president.

La ruptura amb ERC que no va arribar mai

Si alguna cosa ha marcat la legislatura de Torra ha estat la relació tòxica entre els dos partits que donen suport a l'Executiu, Junts per Catalunya i ERC. La unitat que havia fet possible l'1-O mai es va recompondre i la desconfiança continua fins avui. El primer detonant de la legislatura va ser la decisió d'ERC de no donar suport a la investidura de Puigdemont i exigir un “candidat efectiu”. La convivència a l'Executiu ha estat igual de complicada. El tema va esdevenir personal quan el Tribunal Suprem, al gener, va donar la raó a la inhabilitació de Torra com a diputat per haver desobeït la Junta Electoral Central i no retirar la pancarta a favor dels presos. A Junts van explotar pel fet que el president del Parlament, el republicà Roger Torrent, acatés la sentència.

Quim Torra, amb el vicepresident Pere Aragonès, i Roger Torrent, president del Parlament, el 2018.
Quim Torra, amb el vicepresident Pere Aragonès, i Roger Torrent, president del Parlament, el 2018.

“Aquesta legislatura ja no té més recorregut polític i arriba al seu final. Hem constatat que els dos socis del Govern encarem el camí a la independència de maneres diferents”, va assegurar Torra davant la premsa. No obstant això, va evitar tallar al moment i va dir que convocaria les eleccions després de l'aprovació dels Pressupostos de la Generalitat. El coronavirus va canviar el pla i el president se n'ha anat sense dissoldre el Parlament com va prometre.

Machado i Guiomar valen una visita a Madrid

La relació amb el Govern central durant el mandat de Torra ha tingut alts i baixos. El president vicari ha estat un alumne aplicat de Puigdemont i ha mantingut tensa la corda del conflicte polític sempre que ha pogut. Fins i tot va pressionar més durant la primera etapa de la pandèmia. Pedro Sánchez, després de guanyar les eleccions, va acordar amb ERC tirar endavant la taula de diàleg, però Torra es va oposar a aquest fòrum. Lentament el va anar acceptant i va intentar influir en el seu desenvolupament. Però només s'ha reunit una vegada. Torra es va veure amb Sánchez tant a Madrid com a Barcelona, i queden imatges com la del president mostrant-li al president la font situada als jardins del Palau de la Moncloa i que era el lloc de les cites secretes entre Antonio Machado i Guiomar.

La relació amb el Rei, d'altra banda, ha estat completament conflictiva. L'independentisme considera que Felip VI va prendre partit “per la repressió” amb el seu discurs del 3-O del 2017 i Torra ha evitat coincidir amb el Monarca tot el que va poder. Per exemple, va evitar anar a la reunió de presidents autonòmics de La Rioja, l'estiu passat, perquè segons ell es volia blanquejar la figura del cap de l'Estat.

Quim Torra, durant el debat de la seva investidura al Parlament, el 2018.
Quim Torra, durant el debat de la seva investidura al Parlament, el 2018.
S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >