Les primeres riallades de les festes
‘Arrived’ y ‘Nautilus’ destaquen en un Mercè Arts de Carrer estrany per les condicions imposades per la pandèmia
Quan les arts de carrer no es poden desplegar als carrers, la cosa es desvirtua. El MAC (Mercè Arts de Carrer) d'aquestes festes, a causa de la pandèmia i les estrictes mesures de seguretat que imposa, no se celebra als carrers, ni tan sols als camins de la Ciutadella. No, tot el recinte del parc està tancat. Només hi poden accedir els que hagin fet una reserva prèvia per internet a algun dels espectacles que hi ha en cartell. En qualsevol cas, sempre acompanyats per personal de l'organització, que els guia, en grups, a poc a poc, mantenint les distàncies exigides, amb la inexcusable mascareta tapant boca i nas…
Per si hi hagués algun espavilat, Adrián Schvarzstein, de Barcelona, i Jurate Sirvyte-Rokstele, de Lituània, es van encarregar aquest dijous a la tarda de donar la benvinguda al públic a l'Espai Til·lers de la Ciutadella, amb un derivat del seu espectacle Arrived. Convenientment desinfectats i amb guants, impecablement vestits i atents a tot, es van ocupar de rebre els assistents que van omplir l'espai (amb tots els buits que la pandèmia crea entre les cadires). Carregats amb les seves inexcusables maletes, aquests dos actors, mestres del clown i de la descaradura, al ritme de la música que sortia dels seus equipatges, ho van posar tot en ordre: “Aquí dos, per favor”, cridava Adrián als acomodadors. “I quatre junts per aquí... I vostè, la mascareta ben posada!” Quan no va quedar ni una cadira lliure, van repassar d'un en un els espectadors que, mans enlaire, van anar rebent els trets de desinfectant per part de la parella d'actors, armats tots dos amb fush-frish.
Adrián i Jurate van acabar a l'escenari (ells, que sempre actuen entre la gent, esvalotant l'espai públic) per deixar clar amb el seu teatre gestual, les seves manyagues i les seves paranoies la llista de prohibicions que, aquest any, és més llarga que mai. Ni tan sols estan permesos els petons, tal com van recordar, besant-se apassionadament. I un missatge clar i meridià: “Mercè és cultura. Futbol fora!”, va proclamar Schvarzstein, que es va atrevir fins i tot a jugar-se la vida: “Messi fora!”, va cridar.
Un tipus boig
Malgrat les circumstàncies, aquest dijous es va veure que la Mercè val la pena. Tot seguit va pujar a l'escenari un tipus amb pintes de Vivian (l'anarquista de la mítica sèrie Els joves, la recorden?) al ritme de crits avícoles, espasmes sorprenents, moviments elàstics i molta marxa. Era el neozelandès Trygve Wakenshaw que, embotit en un vestit gris de pantalons excessivament curts i uns extravagants mitjons vermells, es va anar posant en la pell dels personatges del seu espectacle Nautilus. Ell sol en escena ens va brindar un duel de l'oest entre un dolent i un bo (d'aquells que semblen ximples); el final de Rapunzel que, des de la seva torre, llança la seva repentinada i poderosa cabellera a l'amant, que resulta ser un xulo; una escena surrealista de caça... al dinosaure, amb bales de somnífer... El públic va abandonar l'espai en ordre, a poc a poc, distant... però amb un somriure rere la mascareta.
Sobre la firma
