Selecciona Edició
Connecta’t

El jutge de Barbastre és competent en el litigi per les 111 obres que Osca reclama a Lleida

El Tribunal de Conflictes del Suprem desestima la demanda de la Generalitat que havia paralitzat la sentència que l'obliga a tornar les peces de manera immediata

Frontal de Sant Hilari de Buira, de finals del segle XII, una de les obres en litigi, en una imatge del 2005.
Frontal de Sant Hilari de Buira, de finals del segle XII, una de les obres en litigi, en una imatge del 2005.

El Tribunal de Conflictes del Suprem ha determinat que el jutge de Barbastre, Carlos Lobón, titular del Jutjat de Primera Instància i d'Instrucció número 1, és competent en el conflicte per la reclamació per part del Bisbat de Barbastre-Montsó al Museu de Lleida de 111 peces d'art que corresponen a 43 parròquies que el 1995 van passar de la diòcesi de Lleida a la de Barbastre. Els magistrats, reunits dimecres passat, van acordar que “correspon al jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Barbastre la competència per continuar coneixent de l'assumpte que la Generalitat de Catalunya li discutia” i, per tant, desestimen la demanda interposada per la Generalitat i el Consorci del Museu de Lleida presentada el 20 de febrer.

La Generalitat considerava que el jutge Lobón no era competent, ja que les obres formaven part de la col·lecció de més de 1.800 objectes protegits pel patrimoni català des de maig de 1999 i asseguraven que disgregar-la corresponia exclusivament al Departament de Cultura. Per tant, responsabilitzaven el jutge de disgregar aquestes obres sense tenir competències per fer-ho, una cosa que el magistrat va rebutjar i va traslladar a l'alt tribunal de Conflictes perquè decidís.

L'acord, que no comporta cap avenç en la devolució o no de les peces, sí que afirma que és el Jutjat de Barbastre el que ha de resoldre les sol·licituds d'aclariment i complement de la sentència que va dictar l'esmentat jutjat el 10 de desembre de 2019, la primera sentència civil sobre aquest llarg litigi, en la qual era taxatiu: els béns eren propietat de diferents parròquies aragoneses i els havien de ser tornats immediatament per la Generalitat. El jutjat també s’haurà d'ocupar de la tramitació, si s'ha produït, del recurs d'apel·lació contra la seva sentència i de la seva execució, que va quedar paralitzada el febrer després de la presentació de la demanda per la Generalitat.

Fa uns dies, Joaquín Guerrero, l'advocat del bisbat de Barbastre-Montsó, representant legal dels interessos de les 43 parròquies, advertia: “En molts casos, el Tribunal admet el conflicte, però això no significa que la decisió posterior sigui favorable. Està clar que és un procediment dilatori sense més finalitat que retardar la possible execució provisional de la sentència”. La nova consellera de Cultura de la Generalitat, Àngels Ponsa, a qui dilluns passat a Lleida li van preguntar sobre l'assumpte, va dir que “es continuarà lluitant”, donant continuïtat a l'actitud de defensar els interessos catalans en els jutjats.

La sentència de desembre del 2019, que donava la raó a l'Aragó davant Catalunya, va ser la primera civil en un llarg plet que enfronta les dues diòcesis des de 1998, tres anys després que un centenar de parròquies aragoneses passessin a formar part de la diòcesi de Barbastre-Montsó, creada recentment. La sentència arribava després de diversos mesos d'espera del judici que va fer asseure a la banqueta tres bisbes al maig del 2019 al jutjat número 1 de Barbastre i que havia generat 36 volums amb 25.000 folis on s'han incorporat 1.017 documents. El jutge no va tenir en compte els informes dels pèrits de la part catalana, sobretot els que van fer valer els documents de compravenda de les peces entre els sacerdots de les parròquies i el bisbe de Lleida, uns documents que la comunitat científica havia avalat amb un cum laude a Carme Berlabé, que els havia utilitzat en la seva tesi doctoral.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >